Què es juguen els partits espanyols en els comicis catalans?
Els resultats del 12-M poden posar en entredit l'estabilitat de la legislatura a l'Estat, els lideratges o la perspectiva a les europees
MadridEl 12-M es decideix molt més que 135 escons al Parlament i el color del nou Govern. El resultat de les eleccions catalanes tindrà ressonància en la política estatal. Els partits espanyols posen a prova les seves estratègies amb la carpeta catalana, que centra bona part de l'agenda política i mediàtica estatal. Com quedi la correlació de forces a Catalunya, a més, impactarà en els pactes de la majoria plurinacional al Congrés i pot ser revulsiu o revés de cara a les europees.
PP
Feijóo posa a prova el múscul exhibit el 23-J
En les últimes eleccions generals, el PP va triplicar escons a Catalunya i es va situar com a tercera força en vots. Tot i recuperar terreny en el bloc espanyolista, amb un Cs en vies d'extinció i un Vox desinflat, no va ser suficient perquè Alberto Núñez Feijóo arribés a la Moncloa. Ara bé, els resultats del 23-J abonen les expectatives del PPC el 12-M i seran una prova de foc per mesurar la força que poden arribar a tenir els populars a Catalunya. Un factor que pot ser determinant en les aspiracions del líder del PP de governar al conjunt de l'Estat.
El PP, a més, podria tenir la clau per evitar que l'independentisme governi, tal com va passar a l'Ajuntament de Barcelona, on va facilitar que el PSC s'endugués la batllia. Si els socialistes depenen del suport de la candidatura d'Alejandro Fernández per arribar al Palau de la Generalitat, es pot obrir un escenari delicat per al PSOE al Congrés, on està lligat a ERC i Junts. Génova frisa perquè la nova correlació de forces al Parlament bloquegi la governabilitat de l'Estat i suposi una estocada definitiva al govern de coalició.
Feijóo s'enfronta a un altre test pel fet d'haver-se resignat a acceptar un candidat no volgut després que fracassés l'intent d'integrar Cs a la llista del PPC. Caldrà veure si la tortuosa designació del president del PP català passa factura i com impacten els resultats de Fernández en el lideratge intern del líder estatal.
PSOE
Una arma de doble tall per a Pedro Sánchez
L’estratègia de Pedro Sánchez d’apaivagar el moviment independentista ha dibuixat un escenari propici per al PSC a Catalunya: l’espanyolisme ja no el lidera una força incendiària com Cs, sinó que l’alternativa és Salvador Illa, en condicions de ser president de la Generalitat si una nova etapa en la política d’aliances es consolida al Parlament. Tenir el govern de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona hauria de ser poc menys que un idil·li socialista, però aquesta acumulació de poder podria convertir-se en una arma de doble tall.
Que al PSC li interessi tornar a la plaça Sant Jaume 14 anys després no implica que també convingui a Sánchez, fràgil com és la seva majoria al Congrés, sostinguda per Esquerra i Junts. Dins del Govern i a fi d’avançar en l’agenda antirepressiva, els republicans han tingut al·licients per mantenir una actitud pactista a Madrid, i Junts s’hi ha sumat quan els seus set escons han augmentat de valor i podia aconseguir una amnistia. Però, en cas que Illa guanyi i no hi hagi possible majoria independentista, quin rol voldran jugar Junts i ERC? Serà una decisió de gran importància no només per a la governabilitat a Catalunya, ja que pot truncar la legislatura a l’Estat.
Vox
L'única victòria d'Abascal sobre el PP
No hi ha cap altra comunitat autònoma on Vox pugui presumir de ser la primera força de la dreta. El partit de Santiago Abascal va néixer amb l’estratègia de l’anticatalanisme més furibund, com anteriorment havia fet Cs, afegint-hi un paper als tribunals contra els líders del Procés que li va permetre fer el salt a les institucions. El 2021, amb Cs vivint una dissolució per fascicles i el PP en hores baixes, Abascal va poder marcar múscul davant el llavors líder de la dreta espanyola, Pablo Casado. Aquella fotografia podria canviar ara, però caldrà veure si es deu a una caiguda destacada de Vox. Si fos així, seria un revés per a la formació d’extrema dreta, que veuria com el seu discurs inflamable no triomfa quan la intensitat independentista baixa.
Tanmateix, a Catalunya no hi ha opcions per a Vox de condicionar el govern mentre el seu paper a l’Estat i a les comunitats autònomes es basa en la seva capacitat d’influència per forçar el PP a incorporar-lo en governs autonòmics o municipals. Les eleccions catalanes –com ho van ser les gallegues i ho seran les basques, on podria desaparèixer– són una mena de bolet per a un partit que es jugarà el futur en el pròxim cicle electoral autonòmic i a l’Estat. Teòricament, encara falten anys, sempre que el 12-M no tingui uns efectes ara mateix no previstos sobre la legislatura espanyola.
Sumar
Redimir els revessos al lideratge de Yolanda Díaz
L'avançament electoral provocat per la negativa dels comuns a aprovar els pressupostos de la Generalitat va posar en el punt de mira Yolanda Díaz. El PSOE i ERC van retreure a la líder de Sumar que no forcés un canvi d'opinió de la formació que representa el seu espai polític a Catalunya. Sumar confia en un "gran resultat" dels comuns el 12-M que avali el moviment que, de retruc, ha deixat l'Estat sense comptes aquest 2024. L'aspiració entre les files dels comuns és ampliar els vuit escons que tenen al Parlament. Ara bé, caldrà veure si és un creixement estèril o poden tenir un rol decisiu i propiciar que hi hagi un Govern d'esquerres.
Els comuns són un partit independent de Sumar, però alhora una de les seves potes més rellevants. Un mal resultat deixaria tocat un projecte que tot just s'està constituint al conjunt de l'Estat i que va fracassar en el seu primer intent de concórrer com a marca en unes autonòmiques –el febrer a Galícia– en què no va obtenir cap diputat, i té males perspectives a Euskadi. El 12-M pot contribuir a redimir aquests revessos al lideratge de Díaz o bé enfonsar encara més les perspectives de Sumar a les portes d'un nou examen: el de les europees, en què s'enfronta a Podem i Irene Montero.