Jugar al dòmino sabent que ho tens tot sota control
Cap De PolíticaEn aquesta campanya Mariano Rajoy fa de Mariano Rajoy. Mentre tothom repeteix que les eleccions es guanyaran a les televisions -ho diuen, de fet, les mateixes televisions que han creat Rivera i Iglesias-, ell va decidir mirar-se el debat d’ahir des del sofà. Vol demostrar que guanyarà fent-se fotos amb paelles gegants i jugant al dòmino amb agricultors jubilats. Com si l’Espanya del 2015 fos la Galícia de Manuel Fraga. Repetint la campanya de les europees, que el PP va plantejar “poble a poble, vaca a vaca”, en paraules de González Pons recollides per Raúl del Pozo a El Mundo. Rajoy vol vèncer fent les coses a la seva manera i tenir les mans lliures després per decidir qui i quan el relleva.
Diu Antón Losada al llibre Código Mariano que el president espanyol ha donat ales a la caricatura que es fa d’ell perquè sap que “molts tendeixen a menysprear el que no entenen”. Ja fa mesos que a Madrid alguns fan números i especulen amb la seva retirada precipitada si necessita els vots de Ciutadans. Esperen que Albert Rivera en forci l’adéu (¿pot investir l’home que va nomenar Bárcenas tresorer?) i deixi Soraya Sáenz de Santamaría al capdavant. Els que fan circular aquesta teoria cauen en dos paranys: obliden que Rajoy és qui millor es mou en contextos de pressió política i, aferrats a l’estereotip, creuen que és un polític a qui no agrada el poder. Fals.
És probable que pensi en Sáenz de Santamaría com a successora. Si ahir ell no va anar al debat és perquè vol fer una campanya al seu aire (i per no desgastar-se contra els que ja assumeixen que només poden ser segons). Però és també un missatge de portes endins. El Rajoy que controla el temps i el poder -no pas la paròdia del Marca i el puro- ensenya als seus qui lidera la cursa successòria. Obre el ball però el moment del relleu el decidirà ell i no pas C’s. Per què hauria de retirar-se ara si guanya, si l’única alternativa a ell, diuen les enquestes, és un tripartit impensable o bé abocar Espanya a la incertesa en ple desafío soberanista? Tot sota control. A jugar al dòmino.
