El TJUE limita les opcions de Bèlgica per frenar les euroordres però dona una via de defensa als exiliats

BarcelonaEl Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha resolt aquest dimarts una qüestió clau per al futur dels exiliats: ha marcat el terreny de joc sobre les euroordres que pot emetre el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena i el marge dels estats membres de la Unió Europea per rebutjar-les. I, en aquest sentit, ha conclòs que Bèlgica no podia denegar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig per manca de competència del Tribunal Suprem sense sol·licitar abans més informació a Espanya ni fer un examen més acurat de la situació. Ara bé, sí que avala que es pugui denegar aquesta entrega si s'acredita de forma "precisa" que hi ha risc de vulneració de drets fonamentals per una deficiència "generalitzada" del sistema judicial –com deia l'advocat general del TJUE al mes de juliol– i també –i aquesta és una novetat important– si es demostra que la persona que es reclama pertany a un "grup objectivament identificable" que no té garantia de tutela judicial efectiva a Espanya. Aquestes conclusions no només afecten a l'exconseller Puig –per qui va obrir el cas el Suprem– sinó, de retruc, a tots els exiliats dins el sistema d'euroordres: l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí. Qui en queda al marge és la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que no està afectada per la decisió perquè resideix a Suïssa, fora de la UE.

La resolució del TJUE afirma que la denegació d'euroordres ha de tenir un "caràcter excepcional", ja que en general ha de regnar la confiança mútua entre els estats membres, i acota de la següent manera quan es pot rebutjar una entrega per manca de competència d'un tribunal:

Si existeix un "risc real" de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu degut a "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el funcionament del sistema judicial o a "deficiències" que afectin la "tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones al qual pertanyi l'interessat".

Si hi ha "raons serioses i fonamentades" per creure que la persona reclamada, en la seva "situació individual" i d'acord amb la "naturalesa de la infracció" i el "context", corre aquest risc de vulneració de drets si és entregada.

Així, la gran sala del tribunal de Luxemburg conclou: "L'autoritat judicial d'execució únicament podrà denegar l'execució basant-se en la falta de competència de l'òrgan jurisdiccional que haurà de jutjar la persona buscada si arriba a la conclusió que, per una banda, existeixen aquestes deficiències en l'estat membre emissor i, per l'altra, que la falta de competència és manifesta". És a dir, dona la raó a Llarena en el fet que Bèlgica no podia rebutjar l'entrega de Puig de la manera que ho va fer, però alhora admet excepcions si hi ha risc de vulneració de drets. Cal tenir en compte que el Suprem posava en dubte la possibilitat que Bèlgica –i qualsevol altre estat membre– pogués analitzar aquesta qüestió.

Sí a noves euroordres

D'altra banda, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sí que avala que es puguin emetre noves euroordres contra els exiliats, tal com reclamava el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena. En aquest sentit, doncs, l'alt tribunal podrà reclamar ja novament l'exconseller Lluís Puig –que no és eurodiputat– i també a Puigdemont i la resta dels exiliats d'acord amb la reforma del Codi Penal un cop s'hagi resolt la qüestió de la immunitat al Tribunal General de la Unió Europea –que es preveu que es faci al març–. "Poden emetre's diverses euroordres successives contra una persona després que un estat s'hagi negat a executar una primera euroordre", sentencia la justícia europea, tot i que afegeix que aquests nous reclams no poden donar lloc a una "vulneració de drets fonamentals" i han de tenir un "caràcter proporcionat".

Després d'aquesta resolució, doncs, el més probable és que el Suprem prepari ja una nova ordre de detenció europea contra l'exconseller de Cultura, reobrint així el seu procés d'extradició. Aquest dimarts l'alt tribunal no s'ha pronunciat, en tot cas, sobre la decisió de Luxemburg. Fonts del Suprem –informa l'ACN– acullen amb "calma" la resolució i s'esperaran a reaccionar quan els arribi la notificació oficial.

La via de defensa dels exiliats

Que el TJUE assenyali que es pot rebutjar l'extradició si hi ha deficiències que afecten un "grup objectivament identificable" dona als advocats dels exiliats un filó clau per defensar-se. De fet, és un dels arguments que havien al·legat davant de Luxemburg a l'hora de justificar que hi ha un risc de vulneració de drets en el cas del processament dels independentistes per part dels advocats Benet Salellas i Andreu Van Den Eynde, també personats en la causa. I, de fet, des del bufet de Gonzalo Boye ja apunten que s'agafaran a aquesta via.

¿Com justificaran, en tot cas, que hi ha un risc de vulneració de drets fonamentals per als independentistes si s'obren nous processos d'extradició? Una de les qüestions que posaran sobre la taula és la conclusió del Grup de Treball sobre les Detencions Arbitràries, vinculat a les Nacions Unides, que va demanar en el seu moment l'alliberament immediat dels presos polítics. Aquest informe –que Espanya va obviar– no és una raó "per si sola" suficient segons Luxemburg per rebutjar l'extradició a Espanya, però sí que l'estat receptor –en aquest cas Bèlgica– el pot "tenir en compte" a l'hora d'"apreciar si hi ha deficiències sistèmiques o generalitzades" del sistema o bé que afectin la tutela judicial d'un "grup objectivament identificable" de persones.