Què es juga Puigdemont a Luxemburg?

BarcelonaAquest dimarts a les 9.30 la sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea procedirà a llegir la sentència que marcarà un abans i un després en el futur de l'expresident Carles Puigdemont i els exiliats: es pronunciarà definitivament sobre les qüestions prejudicials emeses pel Tribunal Suprem arran del rebuig de l'extradició de Lluís Puig. És a dir, Luxemburg definirà el terreny de joc sobre el qual es pot moure el jutge instructor de la causa del Procés Pablo Llarena a l'hora de reclamar l'exconseller i també la resta dels dirigents independentistes, inclòs l'expresident, perquè que siguin entregats a Espanya.

Què decideix?

El tribunal es pronunciarà sobre l'abast de les euroordres i, en concret, determinarà si Bèlgica va actuar correctament (o no) a l'hora de rebutjar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig per possible vulneració al dret a la presumpció d'innocència i per manca de competència de l'alt tribunal espanyol en la causa. La resolució belga sobre l'extitular de Cultura és el que va propiciar que Llarena preguntés al TJUE si els tribunals podien negar-se a executar la seva euroordre d'acord amb uns arguments que –segons el magistrat– no s'emparen en la regulació. A parer del Suprem, Bèlgica no va tenir en compte la interpretació dels tribunals espanyols, que van assumir que la competència era del Suprem i no del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la naturalesa dels fets, i per això demana que el TJUE es pronunciï sobre si pot emetre noves euroordres.

Fonts de la defensa de Puigdemont avisen que la sentència s'haurà de llegir amb "molta atenció" i que probablement no serà de "blanc o negre". I és que el tribunal respondrà una sèrie de preguntes que li ha plantejat Llarena –i altres observacions que han incorporat la resta de parts– i a partir d'aquí marcarà les regles per les quals, d'una banda, el Suprem i qualsevol tribunal europeu pot cursar una euroordre i, de l'altra, el marge de Bèlgica i els estats europeus en general de rebutjar-la.

Què va dir l'advocat general?

El pronunciament de la sala arriba després que el juliol passat emetés la seva opinió l'advocat general, Jean Richard de la Tour, jurista francès, que es va alinear amb les tesis de Llarena. El seu veredicte –que acostuma a seguir la sala del tribunal, però no en tots els casos– va consistir en dir que els tribunals belgues no podien rebutjar l'entrega de Puig per risc de vulneració de drets fonamentals sense demostrar "deficiències sistèmiques" en el sistema de dret espanyol d'acord amb "dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades". De fet, fins i tot qüestionava que un estat de la UE, en aquest cas Bèlgica, en una situació judicial concreta pugui provar aquestes deficiències, ja que seria una "expressió d'una desconfiança cap als tribunals" de l'estat membre que emet l'euroordre que no concordaria amb el principi de cooperació mútua dins la Unió. Unes conclusions que laminen una de les línies de defensa més importants de l'exili.

Què passa si aquest dimarts, doncs, el TJUE segueix la mateixa línia? Fonts de la defensa de l'expresident Carles Puigdemont asseguren que ja han treballat aquest supòsit i que tenen una bateria d'arguments per demostrar que, en el cas dels dirigents independentistes, el sistema judicial espanyol ha demostrat "deficiències" evidents.

Qui afecta?

El pronunciament del TJUE afecta de manera directa l'exconseller de Cultura Lluís Puig –ja que aquesta carpeta es va obrir arran de la denegació a Bèlgica de la seva extradició–, però per extensió també té un impacte directe sobre l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, perquè també estan subjectes al sistema d'euroordres. Està en una situació diferent, en canvi, la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, que és a Suïssa i està fora de la Unió Europea. En aquest sentit, el que decideixi el TJUE sobre Puig també valdrà per a les eventuals euroordres contra l'expresident i la resta.

La immunitat, encara pendent

Ara bé, a diferència de l'exconseller Puig, que en funció del que decideixi el TJUE podria veure's de nou embolicat en un altre procés d'extradició –i, per tant, amb el risc de ser entregat–, Puigdemont està en una situació per ara diferent. L'expresident, així com Comín i Ponsatí, tenen immunitat perquè són eurodiputats i fins que no es resolgui si la poden mantenir (o no) no se'ls pot obrir cap nou procés d'extradició. El mateix Llarena ja ha dit que fins que no es resolguin totes les carpetes de Luxemburg no emetrà noves euroordres contra aquests tres dirigents.

Fonts de la defensa de Puigdemont calculen que el cas de la immunitat, que dirimeix el Tribunal General de la Unió Europea, pot estar enllestit al març. A parer seu, és on Puigdemont es juga més: si Luxemburg li donés la raó en això –en detriment del Parlament Europeu, que va acceptar el suplicatori del Suprem– quedaria blindat de possibles extradicions i fins i tot es podria plantejar tornar a Espanya sense risc de ser detingut.

Com afecta la reforma del Codi Penal?

En el cas de les qüestions prejudicials que s’han de resoldre aquest dimarts, la reforma recent del Codi Penal –pactada entre Esquerra i el PSOE– no té un efecte directe en el pronunciament de la sala. Però sí que en té un d’indirecte: el TJUE respondrà si Pablo Llarena pot emetre noves euroordres, que ja ha dit que vol dictar arran de la reforma legislativa.

Què diu sobre això la defensa de Puigdemont? Que un mateix ciutadà no pot ser perseguit de manera reiterada pels mateixos fets i que, en tot cas, interpreta que per emetre qualsevol nova euroordre Llarena haurà de passar pel Parlament Europeu. És a dir, consideren que com que demanaria Puigdemont i la resta d'eurodiputats per delictes diferents –malversació i desobediència– als que ho va fer després de la sentència el 2019 –sedició i malversació– cal que l'Eurocambra aprovi un suplicatori de nou i torni a començar el procés. Una tesi que ara per ara no comparteixen al Tribunal Suprem.