El poder judicial continua en guerra tot i la renovació del TC
Cinc membres de la dreta carreguen durament contra el ministeri de Justícia i altres vocals
Madrid"Usurpador" i "obstruccionista" són alguns dels adjectius que cinc vocals de la dreta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) dediquen al ministeri de Justícia, al qual posen en la diana per la delicada situació que viu la justícia espanyola des que l'òrgan de govern dels jutges no pot fer nomenaments. Si la renovació del Tribunal Constitucional (TC) a finals d'any va permetre oxigenar una mica la sensació de bloqueig a la cúpula judicial, la dinàmica de crisi i enfrontament perdura. I aquesta setmana n'hi ha hagut mostres, tant al ple del TC com al del CGPJ.
"Va ser esperpèntic", resumeix una font consultada, amb relació al ple extraordinari que dijous va celebrar el CGPJ. Es va convocar per donar resposta a un informe de la sala de govern del Tribunal Suprem, que reclamava una solució "immediata" a la situació "insostenible" que, esgrimia, està patint, amb el 30% de places de magistrats vacants. La comissió permanent del CGPJ, formada per set dels seus 18 membres, va posar sobre la taula una proposta en forma de declaració institucional que instava el Congrés i el Senat a renovar l'òrgan de govern dels jutges i, si no, a retornar-li la potestat de fer nomenaments. El text ni tan sols comptava amb l'aval de tots els seus components, atès que José Antonio Ballestero, un vocal de la dreta, no el va votar i va donar suport a un d'alternatiu que anava més enllà. Cap de les dues propostes es va aprovar.
"La proposta alternativa abandonava l'actitud de les declaracions institucionals complaents, llançades al vent i sense altra pretensió que ser recollides pels mitjans de comunicació [...], [unes declaracions que] fan el joc a qui soscava els fonaments de l'estat de dret [...]. La proposta alternativa s'anunciava en termes de requisits l'incompliment dels quals podia obrir vies de conflicte davant les instàncies pertinents", subratllen els cinc vocals de la dreta que firmen un vot particular: l'esmentat Ballestero, Francisco Gerardo Martínez Tristán, Carmen Llombart, María Ángeles Carmona i José María Macías.
Els seus dards contra el departament que lidera Pilar Llop són de gran calibre: "S'ha convertit en una pràctica quotidiana que el ministeri de Justícia usurpi, amb l'excusa de les limitacions pressupostàries, les competències del CGPJ per adoptar mesures de suport i reforç dels tribunals". La guerra de la dreta judicial contra la Moncloa és a cara descoberta, si bé no s'arriba al punt d'assenyalar públicament amb noms i cognoms a qui no dissimula la seva afinitat amb el govern actual. "Fa vergonya haver sentit al ple com algú nega l'evidència i afirma que no s'està produint cap incidència pràctica en el funcionament del Suprem", es queixen aquests vocals. Qui va dir-ho és Clara Martínez de Careaga, magistrada del Suprem, parella del president del TC, Cándido Conde-Pumpido, molt proper al PSOE.
Divisió al TC
Tot i haver-se obert una nova etapa al TC amb la renovació de quatre magistrats, el xoc entre els blocs conservador i progressista es manté. No només s'han dividit amb relació al recurs del PP contra la llei d'avortament de José Luis Rodríguez Zapatero de 2010, sinó que hi ha hagut maniobres per a la recusació de magistrats. Per exemple, la conservadora Concepción Espejel es va voler abstenir motu proprio del debat sobre la llei de l'avortament, al·legant que va votar l'informe que el 2009 el CGPJ va emetre al respecte. Com que la progressista Inmaculada Montalbán estava exactament en la mateixa situació, també se n'hauria hagut d'apartar.
Ara que la dreta està en minoria, ja troba més motius perquè membres del ple s'apartin de les deliberacions. En canvi, fa només unes setmanes, el sector conservador no va considerar pertinent que Pedro González Trevijano i Antonio Narváez s'abstinguessin en el debat sobre la reforma judicial que propiciava la renovació del TC i que afectava directament tots dos magistrats. El mandat de Conde-Pumpido ja va començar amb les espases en alt quan el sector progressista va negar la vicepresidència de la institució al candidat de la dreta Ricardo Enríquez.