De los Cobos "alinea" Trapero amb Puigdemont i els acusa de compartir "els mateixos arguments"

Barcelona / San Fernando de HenaresEl fiscal Miguel Ángel Carballo sabia que el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos seria un dels seus grans aliats a l'hora d'apuntalar la tesi d'acusació i situar el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, al costat dels plans del Govern la tardor del 2017. Després de quatre dies d'interrogatori als acusats era el primer moment que la Fiscalia podia desplegar la seva estratègia d'acusació, i s'ha trobat amb un De los Cobos –reforçat per la sentència del Tribunal Suprem– que s'ha dedicat durant quatre hores de declaració a torpedinar sistemàticament tots els arguments de defensa del major.

Des del dispositiu de la policia catalana fins a les reunions de coordinació, passant per l'actuació dels Mossos l'1-O i fins arribar al pla per detenir l'expresident Carles Puigdemont. De los Cobos ha intentat estendre l'ombra de la sospita sobre tots aquests punts i ha acabat "alineant" Trapero amb els plans del Govern, assegurant que defensava "els mateixos arguments" que Puigdemont.

El coronel de la Guàrdia Civil ha apuntat tres elements per demostrar la connivència del major amb el Govern: el fet que "informés" l'executiu de les ordres i reunions "confidencials" prèvies a l'1-O i que, en canvi, no posés en coneixement de la Fiscalia i els jutges les que mantenia amb els exconsellers, i que no intentés dissuadir-los de convocar el referèndum. "Està clar que estava al lloc contrari al qual li corresponia", ha dit De los Cobos, que ha reblat la seva acusació amb una metàfora: "És com si un bomber fes cas a un piròman a l'hora de marcar els criteris per extingir un incendi".

La rancúnia que va aflorar durant la declaració de Pérez de los Cobos com a testimoni al Tribunal Suprem ha anat a més a l'Audiència Nacional i el coronel de la Guàrdia Civil ha qüestionat en diversos moments l'"actitud" del major. De fet, ha explicat que el seu paper durant la tardor del 2017 era de coordinador i que no tenia potestat per donar ordres, però que si hagués estat a les seves mans hauria "apartat" Trapero perquè el major havia estat "des del primer moment posant bastons a les rodes als plans orientats a impedir el referèndum il·legal".

En la seva aliança per desmuntar els arguments de defensa del major dels Mossos, el fiscal i Pérez de los Cobos han abordat primer les reunions de coordinació i els plans d'actuació dissenyats per l'1-O. Segons Trapero i els Mossos, la jornada del referèndum hi havia un dispositiu únic, conjunt entre la policia catalana, l'espanyola i la Guàrdia Civil, sota la batuta del coronel del cos armat, que hagués pogut rectificar-lo si li semblava insuficient. De los Cobos ha negat aquest extrem. Ha explicat que la seva funció era la de "coordinació" i "supervisió", però que no podia donar ordres. Trapero havia explicat que el coronel havia avalat l'operatiu, que passava per situar un binomi dels Mossos a cada escola i que els agents antiavalots de la policia espanyola i la Guàrdia Civil actuessin a requeriment seu. De los Cobos ha assegurat que va "rebutjar" aquesta idea. "Hi ha testimonis", ha dit, abans de recordar que els caps dels dos cossos de seguretat de l'Estat eren a les reunions.

Un dispositiu "pervers"

De los Cobos ha qualificat "d'inapropiat" el sistema dels binomis i ha assegurat que era només una petita part d'un pla "pervers" dels Mossos que "estava més encaminat a facilitar el referèndum que a impedir-lo", i al qual s'afegien "uns efectius insuficients, la no intervenció dels antidisturbis i uns criteris equivocats" que es van acabar "filtrant" als convocants.

De fet, segons De los Cobos les pautes d'actuació de la policia catalana es van acabar convertint en "pistes d'actuació" per als votants, que sabien en tot moment els moviments dels Mossos. "Es volia donar la imatge de normalitat i legitimar un acte il·legal, perquè no hi ha cap més imatge de normalitat en una jornada així que una parella de policies a la porta d'una escola". El coronel de la Guàrdia Civil també s'ha referit al fet que durant la jornada del referèndum els exconsellers anessin acompanyats d'escortes dels Mossos. "En lloc de dir-los «Tu no pots participar en aquesta activitat il·legal», els acompanyaven i els hi facilitaven", ha assegurat.

La desconfiança cap als Mossos

La cirereta final a la seva tesi d'incriminació l'han acabat posant el fiscal i De los Cobos quan s'han referit a una de les armes de defensa de Trapero en el judici, el pla dels Mossos per detenir Puigdemont si els hi ordenaven. El coronel de la Guàrdia Civil ha posat en dubte l'existència d'aquest pla. Ha dit que veia difícil que la justícia acabés confiant un encàrrec d'aquesta magnitud a la policia catalana tenint en compte "la desconfiança" que existia cap als Mossos després del 20-S i l'1-O.

Només en aquest moment Trapero, que ha seguit tot l'interrogatori al coronel de la Guàrdia Civil assegut al costat de la seva advocada, Olga Tubau, amb posat seriós i prenent notes, s'ha permès somriure, ja que l'argument del coordinador policial de l'1-O coincideix amb la "mirada perversa" que el major ha assegurat que es va instal·lar sobre l'actuació de la policia catalana el 2017 i que s'ha estès fins ara. Abans, el coronel de la Guàrdia Civil havia apuntat just el contrari. Assegurava que sempre havia pensat que davant del referèndum els Mossos tindrien o bé una actitud de "col·laboració" amb l'Estat o com a màxim de "passivitat", però que es va "equivocar" perquè l'1-O va evidenciar que "en el millor dels casos hi va haver passivitat generalitzada i en alguns moments fins i tot obstruccionisme".

Aquest dimarts serà el torn de les defenses per girar el mitjó al relat del coordinador policial de l'1-O. La setmana es completarà amb la declaració com a testimoni de l'exnúmero dos de Trapero, el comissari Ferran López, per a l'interrogatori del qual el tribunal també ha reservat dos dies.