Trapero defensa el model dels Mossos a l’Audiència Nacional
El major "lamenta" no haver comparegut abans de l'1-O per explicitar el rebuig dels Mossos
San Fernando de HenaresEl major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la seva defensa i el mateix cos sempre han entès que al banc dels acusats de l’Audiència Nacional no només s’hi asseien dos comandaments policials i dos excàrrecs del Govern. Sempre han considerat que el que estava en joc era la reputació de tot el cos pels fets de 2017, però també la defensa del model policial que els Mossos han intentat consolidar l'última dècada: la transformació d’un cos "que es percebia injustament com a repressiu", deia avui Trapero, en una policia moderna que incorporés els preceptes de la proporcionalitat i la mediació com altres policies europees. Per això durant els tres dies d’interrogatori l’excomissari en cap no ha deixat mai en un segon pla el seu càrrec de major i ha aprofitat per defensar el model de la policia catalana recordant que les seves premisses mai han estat incompatibles amb el compliment de les ordres judicials.
En diferents moments del seu pols amb el fiscal Miguel Ángel Carballo, Trapero ja va fer aflorar la filosofia d’aquest model, que és el que justifica la mediació el 20-S o la insistència del major als agents perquè l’1-O actuessin amb proporcionalitat. "No era una excusa per evitar complir amb el manament judicial?", li retreia Carballo. Trapero ja ho va negar i avui hi insistia: "No es tractava d’encobrir res. Si ja s’ha de fer en qualsevol actuació, no tenir presents aquests principis en un dia en què hi havia 2,3 milions de persones al carrer podia tenir conseqüències greus".
El major ha detallat l’origen del model. "Havíem tingut un període molt convuls de manifestacions entre 2010 i 2012", recordava. Es referia a les vagues generals i les protestes del pla Bolonya, que van acabar amb enfrontaments entre policia i manifestants "i sempre sortien perdent persones que no hi havien tingut res a veure", ha admès. El cas Esther Quintana va acabar de decantar el gir, després que el Parlament instés al canvi i a la retirada de les pilotes de goma.
Mur de contenció
Més enllà de la defensa del model policial, Trapero ha acabat avui de reblar la seva estratègia defensiva per desmarcar-se del Govern, un dic de contenció que el major i la seva advocada han anat aixecant des d’abans del judici. La declaració del major com a testimoni al Suprem ja va posar les primeres pedres que s’han cimentat durant l’interrogatori com a acusat: la "barbaritat" que li va semblar el camí traçat per les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent, els advertiments a l’expresident Carles Puigdemont per l’1-O i el pla per detenir-lo. Aquest dimecres Trapero hi ha posat les últimes pedres. El major ha "lamentat" que després de la "frustració" amb què van sortir de la reunió amb el Govern el 28-S el cos es desdigués de sortir públicament a explicar la seva posició.
Trapero ha apuntalat l’estructura defensiva amb tres elements més: d’una banda ha explicat que es va postular ell mateix per detenir Puigdemont. "Pensava que era una cosa que quedaria per tota la vida i que l’havien d’assumir els màxims comandaments". Per acabar, Trapero ha recordat que va rebutjar tornar a ser cap del cos i ha revelat que també va declinar sumar-se a una llista política, sense dir quina. És el colofó a dos anys de treball i 12 hores d’interrogatori, un mur defensiu que caldrà veure si és suficient per contenir l’envestida de la sentència per sedició del Suprem.