Trapero marca distàncies a l'Audiència amb els líders de l'1-O

San Fernando de HenaresLa sentència del Procés no va entrar a avaluar el paper i la responsabilitat dels comandaments i els agents dels Mossos d'Esquadra en els fets de setembre i octubre de 2017, però va situar el cos "alineat" amb els interessos del Govern i el seu camí cap a la independència. I aquesta és la màxima que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, ha intentat començar a desmuntar a l'Audiència Nacional en el judici que dirimeix la seva participació –juntament amb l'exdirector general Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana– el 20-S i l'1-O. El major s'enfronta a una petició d'onze anys de presó i inhabilitació per rebel·lió, i malgrat que la Fiscalia s'obre a acabar rebaixant els fets a sedició, per ara el ministeri públic manté la tesi de la ruptura amb l'Estat.

Ha estat la cinquena vegada que Trapero s'explica sobre els fets de la tardor de 2017 a Catalunya. En la seva declaració al Suprem com a testimoni, el major ja va deixar clara la seva distància respecte al procés independentista i davant de l'Audiència Nacional ha accentuat aquesta posició. "Ho considero una barbaritat més de les moltes que s'estaven fent i que la justícia aniria posant a lloc", ha resumit Trapero al ser preguntat per les conclusions de la comissió del procés constituent del Parlament, que traçaven un camí unilateral de desconnexió amb l'Estat. També ha reiterat que es va oposar al full de ruta del Govern en diverses converses amb els exconsellers Jordi Jané i Joaquim Forn. "Els vaig dir que 'què esteu fent i on aneu', i els vaig deixar clar on estava el cos", ha destacat, abans d'apuntar que hi va haver pressions a Jané durant el 2016 perquè no fos cap dels Mossos.

En la seva primera sessió, el judici a Trapero s'ha situat en un terreny estrany en què tant l'acusació com la defensa pivoten al voltant de la rebel·lió, malgrat que els fiscals han deixat caure la probabilitat que en l'informe final acabin "calibrant" el seu posicionament i s'emmotllin a la sedició. La defensa del major sosté que l'estratègia ha de ser demostrar que els Mossos no acompanyaven el projecte independentista del Govern, però en la sentència del Suprem ja va quedar definit que l'intent de separar Catalunya d'Espanya quedava al marge del procés delictiu. Tanmateix, mentre l'acusació no canviï, la defensa de Trapero continuarà posant èmfasi en la voluntat del cos d'aturar el referèndum i no de permetre'l, fet que contribueix a defensar-se tant de la rebel·lió com de la sedició. En aquest sentit, el major ha tornat a rebutjar la tesi de la "passivitat" i que la perspectiva de l'ordre públic fos l'única possible per complir la resolució del TSJC, per bé que també ha reconegut que es van poder cometre errors. Un d'aquests, la bel·ligerància amb el nomenament del tinent coronel Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu, de qui ha recriminat que a la primera reunió amb la Fiscalia deixés caure que la idea de Trapero de la prudència i la proporcionalitat podia ser una "excusa" per no actuar l'1-O.

Trapero no ha buscat només el distanciament amb l'objectiu polític del Govern, sinó també amb les entitats. Tot i que ha reconegut que l'exlíder de l'Assemblea Jordi Sànchez es va convertir en l'interlocutor dels Mossos el 20-S davant de la conselleria d'Economia, una figura que Trapero ha recordat que els agents de mediació busquen en totes les concentracions, el major ha negat que Sànchez influís de cap manera en el disseny de la resposta policial aquell dia. "No era ningú per imposar cap condició, no ho va fer, però és que no li hauríem permès", ha afirmat contundent Trapero quan el fiscal li ha qüestionat si es va desistir de protegir els vehicles de la Guàrdia Civil per ordre de l'expresident de l'ANC. Fins i tot ha recordat que una de les trucades amb ell "va acabar malament" i que li va acabar penjant el telèfon quan l'activista li va fer indicacions sobre com havia de ser el dispositiu policial.

Sallent i López, al costat del major

Trapero ha mostrat contenció davant el fiscal Miguel Ángel Carballo, que li ha buscat les pessigolles amb l'actuació del cos els dies previs a l'1-O, en els quals es va permetre l'ocupació dels col·legis. Aquesta qüestió ja va ser un dels principals objectius del fiscal Javier Zaragoza al Suprem i, inevitablement, la sessió ha estat una mena de déjà-vu de la que es va viure el 14 de març de l'any passat. També hi ha hagut, però, alguna escletxa nova que el fiscal ha intentat explorar i ha estat el nomenament de Trapero com a major l'abril de 2017. Carballo l'ha intentat vincular sense èxit al Govern de Puigdemont, però l'acusat ha deixat clar que va ser una decisió de l'exdirector general Albert Batlle. "Ho trobo forçat", s'ha permès replicar-li el major.

Trapero va explicar que continua sent major del cos –a nivell de categoria i no de funcions– i aquest dilluns ha exhibit el suport de la cúpula actual dels Mossos. El comissari en cap, Eduard Sallent, i l’exnúmero dos de Trapero, l’ara comissari adjunt a la prefectura, Ferran López, s’han desplaçat a l’Audiència Nacional aquest dilluns per evidenciar el tancament de files. López, omnipresent al llarg de l’interrogatori perquè va ser qui va mantenir la comunicació amb De los Cobos, hi serà durant totes les sessions. En canvi, volgudament per la policia catalana, no ha fet acte de presència cap membre del Govern.