Els jutges catalans, indignats amb la Fiscalia de l'Audiència Nacional per qüestionar la seva "imparcialitat"

MadridLa Fiscalia de l'Audiència Nacional (AN) rectifica després de les polèmiques declaracions d'un dels fiscals del 'cas Trapero', Pedro Rubira, durant la vista pública per decidir si el tribunal madrileny és competent per jutjar l'excúpula d'Interior i dels Mossos. Rubira ha qüestionat aquest matí "la imparcialitat i serenitat" dels tribunals catalans per jutjar l'1-O. "Pot haver-hi imparcialitat, serenitat, si s'envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya?", s'ha preguntat. Davant del ressò que ha tingut la intervenció del fiscal, el portaveu del ministeri públic a l'Audiència Nacional, el tinent fiscal Miguel Ángel Carballo -que també era present a la vista però no ha pres la paraula-, ha difós una nota aclaridora en què assegura ara que "en cap cas es dubta de la professionalitat dels magistrats que exerceixen les seves funcions a Catalunya".

Però la nota no ha servit per calmar els ànims. A última hora, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) emetia un comunicat en el qual considerava les paraules del fiscal un atac "molt greu" al Poder Judicial i al "sistema constitucional". A parer de la Sala de Govern del TSJC, que s'ha reunit en Comissió Permanent sense el seu president, les declaracions del fiscal constitueixen una "gravíssima irresponsabilitat". Els magistrats també qualifiquen com a "insòlit" i "molt preocupant" que s'utilitzi "un judici d'intencions mancat del mínim sentit normatiu i fàctic" en suport d'una "pretensió processal".

Els membres de la Sala, en una reunió que s'ha celebrat sense la presència del president del TSJC, Jesús María Barrientos, consideren que el Ministeri Fiscal "no pot cedir a la demagògia, a la banalitat o a l'ofensa" per a la defensa dels interessos públics que representa. I reiteren que els jutges que actuen a Catalunya actuaran "ara i sempre" en compliment dels seus deures constitucionals.

La indignació dels jutges destinats a Catalunya demostren que de res no van servir les excuses de Carballo, afirmant que el fiscal s'ha limitat a exposar els "elements objectius que justifiquen la competència de l'Audiència Nacional" per jutjar els fets. I un d'ells és que en la querella de l'exfiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, del 30 d'octubre del 2017, ja s'expressava "que en el cas s'observa la conveniència de preservar la necessària serenitat en el judici d'unes conductes que estan generant un sentiment de fractura social que no es pot desconèixer".

En aquest sentit, per a Carballo es feia menció a "l'ambient de crispació" que "existia en la societat catalana generat entorn a la celebració" de l'1-O. "La Fiscalia reitera la seva confiança en la independència de jutges i tribunals a Catalunya, així com la imparcialitat de cada jutge en cada cas que se sotmet a la seva jurisdicció", conclou la nota.

Rubira: "Vostès pensen que pot haver-hi imparcialitat?"

Durant la vista, Rubira ha insistit en dubtar de la imparcialitat dels magistrats catalans. "Vostès pensen que pot haver-hi aquesta serenitat, que pot haver-hi aquesta imparcialitat? El que estic dient, a part d'haver estat recollit a l'escrit de querella del ministeri fiscal, també ha estat recollit pel Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans", ha dit defensant la competència perquè el cas estigui a Madrid.

Els comentaris del ministeri públic arriben després que al fiscalia general de l'Estat hagi condemnat durant els últims dies les intervencions dels CDR davant dels jutjats a Catalunya, el que considera que són "atemptats contra l'Estat de Dret" amb l'objectiu "d'entorpir el funcionament d'un servei públic". Ja la querella de l'exfiscal general de l'Estat José Manuel Maza del 30 d'octubre del 2017 defensava -citant jurisprudència del Suprem del 2002- que calia investigar casos relacionats amb "delictes de terrorisme" a Madrid davant la "necessitat d'assegurar un clima de serenitat durant el judici com a condició d'imparcialitat". És ara a aquesta jurisprudència a la qual s'aferren els fiscals del cas Trapero.

A més, el fiscal Rubira ha defensat que l'AN no és competent per jutjar tot el delicte de sedició, però ha especificat que sí que ho és per als delictes que rebel·lió i sedició quan "afecten al govern de la nació". "Com no han d'afectar al govern de la nació uns gravíssims fets com voler fer una República Independent a través d'un referèndum il·legal? Com no ha de ser competent per jutjar això?", s'ha preguntat el representant del ministeri públic.

Cuevillas censura "l'oportunitat política" del fiscal

Al seu torn, l'advocat de l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, ha advertit que si l'Audiència Nacional manté la competència per jutjar per rebel·lió tant al seu client com la resta de l'excúpula dels Mossos, produirà un "canvi en les regles que instàncies europees podrien interpretar com la creació d'un tribunal d'excepció per a un cas en concret". D'aquesta manera, Cuevillas ha demanat que la causa es jutgi al tribunal "competent". Al seu parer, hauria de ser el jutjat del 13 de Barcelona o bé l'Audiència de Barcelona. Ha defensat que en tota la jurisprudència prèvia els casos de sedició a Espanya sempre han estat en mans d'audiències provincials. A més, ha recordat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va declarar competent per jutjar el 9-N i el ministeri fiscal mai ho va impugnar.

Cuevillas ha censurat que Rubira argumentés la competència de l’Audiència Nacional amb "criteris d’oportunitat política". Al seu parer, al final de la seva compareixença, al representant del ministeri públic "se li han escapat els veritables arguments" per mantenir la causa a la capital espanyola. El també lletrat de Puigdemont ha anotat que la decisió de l’AN de mantenir la causa a Madrid és per la "mateixa raó" que ja va portar a traslladar la causa contra el Govern al Tribunal Suprem, "pensant que el TSJC no tindria la tranquil·litat i la serenitat suficient a risc que es produïssin concentracions a la seva porta". "En un òrgan centralitzat a Madrid és més fàcil fer-ho, diuen", s’ha queixat Cuevillas, que ha destacat que això vulnera el dret al jutge predeterminat per la llei, "que no és un capritx", i també dificulta la defensa pels desplaçaments dels advocats que no tenen despatx a la capital espanyola.

En la mateixa línia s'ha expressat Pau Ferrer, advocat de l'exdirector general dels Mossos, Pere Soler, que ha defensat que l'Audiència Nacional no és competent per jutjar aquest cas perquè el que s'investiga "no van ser delictes contra la forma de govern". "No s'identifica ni un sol fet delictiu que s'hagi produït fora de la comunitat autònoma de Catalunya", ha asseverat demanant que l'excúpula d'Interior i dels Mossos siguin jutjats a l'Audiència Provincial de Barcelona o en un jutjat ordinari de la capital catalana. Al seu parer, l'AN no era ni competent per a la investigació.

Assaig general del judici

La vista d'avui ha estat l’assaig general del judici a l’excúpula d’Interior i dels Mossos. Però ha estat més que ràpida i ha durat només una hora. Si fa un mes i mig el Tribunal Suprem debatia si era competent per jutjar els líders independentistes, en el que va ser la primera vista pública entre el tribunal que jutjarà a partir de la setmana que ve els presos polítics i les seves defenses, ara és el torn del tribunal que té previst jutjar després de l’estiu el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, Cèsar Puig i Pere Soler pels delictes de rebel·lió i sedició, segons l’escrit de la Fiscalia, pels quals s’enfronten a penes de presó de fins a onze anys. El tribunal prendrà una decisió definitiva els pròxims dies.

La diferència principal amb la vista pública celebrada el 18 de desembre al Suprem és que avui les defenses no han anat a l'una. Llavors tots els advocats dels presos i líders sobiranistes van demanar ser jutjats a Catalunya. Al final el tribunal va acceptar acabar passant el cas dels membres de la mesa i de la cupaire Mireia Boya al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Avui, en canvi, la defensa de Trapero i Laplana, l’advocada Olga Tubau, s'ha desmarcat de les intervencions dels seus col·legues. "No m'adhereixo i no formularé cap al·legació", ha expressat. És a dir, no s'ha pronunciat ni a favor ni en contra de la competència de l’Audiència Nacional de jutjar els seus clients pels delictes de rebel·lió i sedició. La vista pública, en què no ha comparegut cap acusat tret de Soler -no era necessari-, s'ha celebrat a petició de l’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas. A la demanda s’hi havia adherit el lletrat de Soler.

Cuevillas -també representant de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont- ha assegurat que l’Audiència Nacional no té competència per jutjar l’excúpula dels Mossos i d’Interior per rebel·lió perquè la jutge instructora, Carmen Lamela, els va processar per sedició i organització criminal. En l’escrit de peticions a la sala, ja recordava que Lamela només es va mostrar competent per assumir el delicte de rebel·lió quan va admetre la querella de la Fiscalia General de l’Estat, just després del referèndum de l’1-O. Després va accedir a passar la major part de la causa al Suprem -tot el que tenia relació amb la rebel·lió- i va continuar instruint la causa per un delicte inferior, el de la sedició. Cuevillas assenyala també que hi ha “pràcticament un consens unànime entre la comunitat científica” sobre la falta de competència de l’Audiència Nacional.

Estava previst que la vista d’avui coincidís amb l’inici del judici al Procés al Suprem. Però l’ajornament fins al 12 de febrer ha acabat donant protagonisme al debat a l’Audiència Nacional. El tribunal que té previst jutjar Trapero està integrat per tres magistrats i té majoria progressista. El presideix, però, Concepción Espejel, casada amb un coronel de la Guàrdia Civil i apartada del judici del cas Gürtel per l’afinitat que se li atribueix amb el PP. No se la va apartar, però, del judici als joves d’Altsasu, tal com havien demanat les defenses.