Torra afronta el judici que pot posar data de caducitat a la legislatura

BarcelonaQuim Torra és el tercer president de la Generalitat que s’enfronta a una causa penal pel Procés i el segon que passa pel banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El 2017 l’expresident Artur Mas, juntament amb quatre exconsellers més, va afrontar un judici per desobediència i prevaricació per haver impulsat la consulta del 9-N; Carles Puigdemont va marxar a l’exili l’octubre del 2017 per l’organització del referèndum de l’1-O (poc després la Fiscalia es querellava contra ell i el seu govern per rebel·lió), i aquest 2019 Quim Torra es defensarà de l’acusació del delicte de desobediència per no haver retirat el llaç groc del Palau de la Generalitat en període electoral. Un judici que pot comportar la seva inhabilitació i que podria posar data de caducitat a la legislatura catalana.

Després d’una instrucció exprés -va començar aquesta primavera-, Torra s’enfronta a una petició d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per no haver tret del Palau de la Generalitat en el termini que li va donar la Junta Electoral Central la pancarta que reclamava la llibertat dels presos polítics en la campanya del 28-A, malgrat que després de diversos avisos sí que la va acabar substituint per una altra que reivindicava la llibertat d’expressió i opinió. Segons fonts coneixedores de l’estratègia jurídica consultades per l’ARA, la defensa de Torra -capitanejada per Gonzalo Boye- serà “tècnica”, tot i que el president farà un speech polític basat en la llibertat d’expressió. El cap de l’executiu defensarà que no hi ha delicte de desobediència perquè considera que la Junta només té capacitat per donar “ordres a persones sota la seva potestat” i que participin en les eleccions en qüestió. Aquest ja és un argument que la seva defensa ha al·legat en el marc de la instrucció i que el mateix Torra va fer servir en la seva declaració davant del jutge que investigava el cas, Carlos Ramos.

El judici començarà a les nou del matí, però abans Torra desfilarà acompanyat d’una comitiva de suport des d’Arc de Triomf fins a l’escalinata del TSJC, tal com ja va fer quan va anar a declarar en la fase d’instrucció. La sessió començarà amb les qüestions prèvies, en què la defensa del president al·legarà que durant el procediment s’han vulnerat drets fonamentals. Tal com ja ha fet a través de les recusacions presentades contra l’instructor i dos dels magistrats, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i Mercedes Armas, l’advocat Gonzalo Boye denunciarà falta d’imparcialitat del tribunal.

En les recusacions contra els magistrats, Boye va recórrer als següents fets per argumentar-ho: d’una banda, considera que Barrientos s’ha posicionat en contra del que representa el llaç groc, ja que ell i el fiscal superior de Catalunya que lidera l’acusació contra Torra, Francesc Bañeres, van abandonar un acte del Col·legi d’Advocats de Barcelona quan el president del Parlament, Roger Torrent, va denunciar l’existència de presos polítics; de l’altra, al·lega que Armas va participar en l’admissió a tràmit de la querella -també Barrientos- i que, per tant, està contaminat.

Al judici està prevista la declaració de disset testimonis, però la previsió és que es tracti de declaracions curtes -només s’ha previst un dia de vista, amb sessió de matí i tarda-, ja que l’acusació contra Torra se cenyeix a uns fets concrets.

Buch, testimoni

La majoria dels compareixents són policies espanyols comissionats per la investigació. Dels Mossos s’ha citat Miquel Esquius, l’excomissari en cap del cos, que tenia l’ordre de retirar la simbologia dels edificis públics. Però el testimoni més esperat serà l’últim del dia. Es tracta del conseller d’Interior, Miquel Buch, que declararà sobre l’actuació del president, just després d’unes setmanes en què la relació entre ells s’ha tensionat arran dels aldarulls en les protestes contra la sentència del Procés, fins al punt que el cessament de Buch va estar sobre la taula. També declararan com a testimonis la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera; l’exportaveu del Govern Elsa Artadi; el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, i el síndic de greuges, Rafael Ribó, que va recomanar a Torra despenjar la pancarta.

El TSJC va trigar un mes i mig a dictar sentència pel 9-N, un termini que es podria escurçar en el cas de Torra, tenint en compte que es tracta d’una actuació concreta. En cas de condemna, el president podria recórrer al Suprem. La deliberació d’aquest tribunal sobre el 9-N va durar gairebé un any, però els terminis també es podrien escurçar en aquest cas.

Els efectes polítics

La llei de la presidència ja preveu què passa en cas d’inhabilitació del cap de l’executiu per sentència ferma. Estableix que serà substituït pel vicepresident, en aquest cas, Pere Aragonès (ERC). Si això passés, immediatament s’activaria el procés d’elecció d’un nou candidat per al Parlament i, si no fos possible, es convocarien eleccions automàticament al cap de dos mesos.

Ahir a l’ARA, preguntat per aquesta qüestió, el president va assegurar que no preveu ser inhabilitat, i va avisar que es presentarà davant del tribunal amb la intenció d’“acusar l’Estat de vulneració de drets humans”. Sigui com sigui, avui després de seure al banc dels acusats seguirà amb la seva agenda: al vespre està previst que participi en un acte de Foment del Treball, en què l’any passat va compartir sopar amb el mateix president espanyol en funcions, Pedro Sánchez. Aquest any de moment només hi ha confirmats ministres, però en la trobada planarà el posicionament dels independentistes en la pròxima investidura al Congrés de Diputats, ja que d’ells -entre d’altres- depèn que el líder del PSOE sigui elegit altre cop president d’Espanya.