Un comptable del Palau assegura que es va advertir la Generalitat de les "irregularitats" i que no es va fer res

BarcelonaUn comptable de la Fundació del Palau de la Música que va començar a treballar el 2006 ha assegurat que van advertir l'organisme d'intervenció de la Generalitat sobre les "irregularitats" que veien en el seu dia a dia a l'entitat abans que es destapés el saqueig perpetrat pels exresponsables de la institució, Fèlix Millet i Jordi Montull, sense resultat: "Vam donar indicacions a la intervenció de la Generalitat que hi havia irregularitats i no va passar res. Ho intentes una vegada, no més", ha assegurat David Regalado durant la seva declaració com a testimoni davant del tribunal que jutja l'espoli del Palau de la Música i el presumpte finançament il·legal de Convergència (CDC).

Tant aquest treballador com les altres dues comptables que han declarat com a testimonis al judici aquest dimecres han constatat que els convenis amb la Fundació Trias Fargas, afí a CDC, es van portar d'amagat al departament i que l'entitat mai havia treballat amb les empreses de 'mailing' que, segons la fiscalia i l'acusació popular, haurien servit per camuflar part dels suposats desviaments al partit. La sessió del judici d'aquest dimecres ha coincidit amb la compareixença d'Artur Mas al Parlament per donar explicacions sobre el cas Palau.

Sense rastre del conveni amb CDC

Els tres comptables que han declarat com a testimonis, que treballaven per a l'Associació Orfeó Català i per a la Fundació del Palau de la Música, han assegurat que abans de l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra i que es destapés el cas Palau no van tenir constància que l'entitat cultural tingués un conveni signat amb la fundació Trias Fargas que suposés una aportació de diners per part de la institució. "L'associació no tenia cap conveni pel qual donés diners a cap entitat", ha dit la comptable Cristina Garcia Junceda, que continua treballant per a l'Orfeó.

"És estrany perquè la missió de la Fundació és rebre més que donar", ha constatat el comptable de la Fundació David Regalado respecte a l'existència del conveni amb la Trias Fargas. "Jo feia molts talons que no sabia on anaven", ha afegit la seva cap, Elisabet Rodríguez. L'extresorer de Convergència, Daniel Osàcar, va assegurar en la seva declaració com a acusat que els 7 convenis signats entre la Trias Fargas i el Palau eren per promocionar la cultura catalana en els ajuntaments governats per CDC. La fiscalia calcula que els convenis van servir per desviar 630.655 euros al partit entre 1999 i 2008, sense cap altra finalitat que finançar il·legalment la formació.

Empreses desconegudes que facturaven imports elevats

La fiscalia exposa tres vies de finançament il·legal de Convergència a través del Palau que haurien servit per fer arribar al partit les suposades comissions de Ferrovial a canvi d'obra pública: els convenis amb la Trias Fargas i els diners en efectiu entregats a l'extresorer Daniel Osàcar, les factures reals de treballs per a CDC pagades directament pel Palau, segons van confessar alguns empresaris, i les factures falses que haurien servit per camuflar els desviaments. Respecte aquestes últimes, els tres comptables han constatat l'existència de pagaments a "empreses de 'mailing' que mai havien treballat per al Palau", segons la comptable Elisabet Rodríguez, com ara News Letter o Letter Graphic, per imports "molt superiors al que era habitual".

Tots tres comptables han explicat al tribunal que l'empresa de 'mailing' que feia servir habitualment tant l'Associació com la Fundació era SPM. Els seus serveis acostumaven a rondar els 1.000 euros per enviament, segons Garcia Junceda, i no pas els més de 100.000 euros que pujaven les factures de News Letter i Letter Graphic, uns "imports absolutament exagerats" per a aquest tipus de servei, segons la comptable. Regalado ha afegit que les factures d'aquestes empreses responien a "conceptes molt genèrics". Segons Rodríguez, a més, es pagaven per un canal fora de l'habitual, que era abonar-les a final de mes: "Venia Gemma Montull i ens deia 'prepara aquest pagament ara'. Omplíem el formulari de la transferència i es feia".

Els responsables de les dues societats van negar els fets i van justificar l'import de les factures assegurant que responien a una campanya de captació de socis extraordinària que tots tres comptables han dit que desconeixien que s'hagués efectuat.

Constant sortida de diners en efectiu

Els tres comptables també han constatat les constants sortides de diners en efectiu del Palau de la Música. Es feien a través de xecs al portador que anaven a cobrar a finestreta els mateixos empleats del Palau. "A vostè li consta que hi havia una circulació important de conserges per la Via Laietana anant a cobrar talons?", li ha preguntat a Elisabet Rodríguez el fiscal Emilio Sánchez Ulled. "Em consta. Sabia que els nois, els conserges, anaven a cobrar els xecs", ha dit la comptable. Tant Rodríguez com Regalado van confeccionar els xecs que rondaven entre 10.000 i 40.000 euros, han dit, per ordre directa dels exresponsables del Palau: "Hi havia una jerarquia absoluta, en la qual Millet i Montull eren els dos caps visibles", ha explicat el comptable.

Rodríguez ha afegit que aquest sistema de xecs al portador va deixar-se d'utilitzar majoritàriament després de l'entrada de Gemma Montull com a directora financera de l'entitat: "Amb ella baixa el mecanisme, però pugen les transferències bancaries a empreses que desconeixíem, perquè no hi havíem treballat mai i tenien conceptes estranys per 'mailing' i imports molt elevats", ha explicat en referència a News Letter i Letter Graphic, de nou. Tots dos comptables han explicat, a més, que, mensualment, entregaven sobres per a "sis persones grans" relacionades amb l'entitat per valor d'uns 60.000 euros l'any. "No es preguntava res, perquè allà eres un manat", ha dit Regalado. "Són molts anys que es veu un caldo. Tothom sabia què passava", ha afegit Rodríguez.