Puig tenia línia directa amb Montull, segons l’exdirector del Palau

BarcelonaQuan els Mossos d’Esquadra van escorcollar el Palau de la Música es van emportar desenes de proves de l’espoli de la institució a mans de Fèlix Millet i Jordi Montull. Però el seu substitut al capdavant de l’entitat, Joan Llinares, en va trobar encara més. L’exdirector del Palau i artífex de l’auditoria que va destapar el forat de 30 milions d’euros va declarar ahir com a testimoni al judici pel saqueig del Palau i el presumpte finançament il·legal de Convergència per verificar totes i cadascuna de les proves de les acusacions. També va revelar un detall nou: poc després d’arribar al Palau va rebre una trucada de l’exconseller i exdirigent de CDC Felip Puig interessant-se pels convenis de la institució amb la Fundació Trias Fargas, afí al partit i que, segons la fiscalia, constituïa una de les vies per desviar diners a la formació.

La trucada no va passar per la centraleta, era en una línia directa. Llinares -que actualment és gerent de recursos a l’Ajuntament de Barcelona- ocupava el despatx de l’ex número dos del Palau, Jordi Montull. “Vaig sentir que sonava un telèfon i vaig veure que el so procedia d’un calaix”. Quan va despenjar el telèfon ocult, “una veu que s’identificava com a Felip Puig” va preguntar-li “si ja estaven les coses clares respecte dels convenis” amb la Fundació. En època de Millet, el Palau havia firmat diversos convenis amb la Trias Fargas. L’extresorer de CDC Daniel Osàcar va assegurar en la seva declaració com a acusat que els diners havien de servir per promocionar la cultura catalana als ajuntaments, però Llinares va explicar ahir que els juristes del Palau van arribar a la conclusió que els convenis no tenien “cap justificació” ni estaven “autoritzats”.

Desviaments al partit

El juny del 2010, Llinares va revisar l’ordinador de l’exsecretària de Millet i va trobar-hi una sèrie de documents “sorprenents en una institució cultural”: informació sobre adjudicacions d’obres públiques. El document que més li va cridar l’atenció era una taula que relacionava diversos imports sobre “cobraments a Ferrovial”, “pagaments a «Daniel»” -que segons Jordi i Gemma Montull era l’extresorer convergent-, “cobraments a GPO” i “cobraments a la Fundació”. La fiscalia i l’acusació popular sospiten que aquest document és la prova que, a través del Palau, es van desviar a CDC comissions de Ferrovial a canvi d’adjudicacions. Segons Llinares, el document “creava una interrelació” entre la constructora i el partit perquè dins de la columna atribuïda a “Daniel” apareixia un pagament a la Trias Fargas. Més endavant Llinares va comprovar que els “imports nets” que apareixien a la columna de la constructora es corresponien exactament amb els imports d’unes factures de les empreses New Letter i Hispart -els responsables de les quals van admetre haver facturat al Palau treballs de CDC per ordre del partit- a les quals fins llavors no havien trobat “cap justificació”. D’aquesta manera Llinares va abonar les tesis de la fiscalia i l’acusació popular, que sospiten que part dels 6,6 milions presumptament desviats a CDC es van camuflar amb factures falses.

Més enllà de la declaració de Llinares, en la sessió d’ahir el tribunal va denegar a Millet i Montull la possibilitat d’absentar-se del judici per raons mèdiques. Els metges forenses que van analitzar el seu estat de salut han arribat a la conclusió que poden continuar assistint-hi tenint en compte que són sessions només de matí i no diàries, segons va dir el tribunal. La fiscalia i la resta d’acusacions eren partidàries que continuessin acudint al judici. També la defensa de l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar, de 83 anys: “Si parlem de portar marcapassos, el meu client també en porta; si es tracta de pastilles, ell és qui en pren més, i si és per edat, és el més venerable de tots”, va argumentar l’advocat Xavier Melero, que també va comparar les confessions de Millet i Montull amb els principis de Groucho Marx: “Si no li agraden aquestes, en tinc d’altres”.