Escolti, quants centres van tancar donant hòsties?

MadridEls caps territorials dels Mossos d'Esquadra van passant i després de contestar les preguntes de la lletrada Olga Tubau, defensora del major Josep Lluís Trapero, quan arriba el torn dels fiscals, la pregunta és fixa:

–Escolti, quants col·legis van tancar vostès fent servir forces d'ordre públic? Clar i català: vostè parla de mobilització d'agents, però escolti, de veritat, quants col·legis van tancar vostès donant hòsties? O sigui, no m'expliqui històries, que vostès no van reprimir.

El fiscal Miguel Ángel Carballo, número dos de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, té damunt la seva taula un informe en què apareix un rànquing d'hòsties a tot Catalunya l'1 d'octubre del 2017.

I quan els caps territorials parlen de tancaments de centres de votació amb agents de l'ARRO (àrea regional de recursos operatius), el fiscal consulta la seva llista, li deixa anar al testimoni que al seu informe no hi ha cap tancament amb força policial i demana que li enumerin les localitats on s'han produït.

Però ahir, quan va arribar el penúltim testimoni, Sergi Pla Simón, cap de la Regió Policial Central, la història es va complicar.

Potser perquè Pla és un tipus dur, un policia a qui no li tremolen les cames a l'hora de donar hòsties quan les considera necessàries. Entre el 2009 i finals del 2012 va ser el comissari en cap de la Brigada Mòbil, que inclou als antiavalots. Pla ha sigut membre del Cos Nacional de Policia.

És possible que ni Carballo ni el fiscal Pedro Rubira ho sàpiguen, però Sergi Pla seria considerat en altres circumstàncies un dels seus en el capítol de repartir hòsties.

Perquè és un policia que té idees molt clares. "La policia exerceix la violència legal", va afirmar una vegada Pla. "Perquè si el que fem és acostar-nos als manifestants i donar-los una flor, no se n'aniran. I l'objectiu, en aquell moment, és treure'ls d'allà, encara que estiguin pacíficament asseguts. En el moment en què nosaltres els hi diem que se n'han d'anar, ja no hi són pacíficament asseguts. Estan fent resistència a la policia. Resistir no és pacífic. El que és pacífic és que t'aixequis i te'n vagis quan t'ho diuen".

I ahir, quan Pla va parlar de col·legis tancats amb ús d'ordre públic, el fiscal Carballo va anar gairebé mecànicament al recompte d'hòsties, perquè la informació que transmetia el comissari no estava reflectida en el seu informe.

–Tinc aquí la relació, puc enumerar les escoles –va dir Pla.

Però això a Carballo no li interessava. No era al seu informe i punt.

–No cal –va contestar el fiscal.

Però aquesta vegada, la presidenta de tribunal, Concepción Espejel, no va perdre l'oportunitat d'intervenir.

–No estaria malament, senyor fiscal...

I aquesta vegada, a diferència del que és la seva conducta habitual, Carballo no va rondinar. Com podria justificar la seva objecció?

Pla, doncs, amb el suport de la presidenta, va llegir una llista de 14 centres, alguns tancats amb intervenció d'agents de l'ARRO i altres per agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

El comissari va narrar, com altres comissaris, que el comissari de coordinació territorial, Ferran López, va informar que el pla d'actuació amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenia prevista la participació de representants d'aquestes forces als centres de coordinació regionals (CECOR ) i al central durant la jornada de l'1-O, però que López va informar que s'havia proposat deixar sense efecte aquest pla.

Que es va informar sobre això després d'una reunió del coronel Diego Pérez de los Cobos, el major Trapero i la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercedes Armas, l'1-O. Va explicar que ja es va adonar del canvi quan els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van intervenir en la seva regió sense que hi hagués cap petició prèvia dels binomis al CECOR, tal com s'havia acordat en el pla inicial.

La lletrada Tubau li va preguntar si a la seva regió havia arribat alguna ordre de Trapero o de la Prefectura en el sentit de facilitar la votació.

–No, en absolut. Ningú va actuar en aquest sentit.

I hi va afegir una reflexió.

–És evident que el cinquanta per cent dels catalans estan a favor de l'independentisme i l'altre cinquanta per cent en contra. I els Mossos reflecteixen una societat que està dividida. Ningú va donar l'ordre de no complir l'ordre judicial, però hi ha gent que potser va actuar de manera individual...