Baena intenta incriminar Trapero relacionant-lo amb Puigdemont

San Fernando de HenaresSi Diego Pérez de los Cobos ja es va presentar com un dels principals testimonis de càrrec contra Josep Lluís Trapero, aquest dilluns el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena ha fet un pas més i s’ha ofert a aportar a la causa un correu electrònic amb una carta adjunta en què l’expresident Carles Puigdemont agraïa al major dels Mossos la seva actuació durant el referèndum. La voluntat d’incriminar Trapero no és l’única coincidència entre Baena i el coordinador del dispositiu policial de l’1-O: l’interrogatori de les defenses ha posat de manifest que bona part del seu relat, reflectit en els atestats policials, està sustentat a partir de valoracions i deduccions, però de poca base probatòria.

La feblesa de Baena ha assolit un punt àlgid quan Olga Tubau, l’advocada del major, li ha demanat quin “fet objectiu” podia acreditar que Trapero s’inserís “indubtablement” en el comitè executiu del Procés que preveia el document EnfoCATs, tal com indicava un dels atestats de la Guàrdia Civil que alimenten la causa. “Per les 37 trucades amb Jordi Sànchez [tot i que més de la meitat van ser infructuoses], el requeriment del Tribunal Constitucional [per impedir l’1-O] , l’ascens a major, anar dient a la ciutadania de forma laxa que els Mossos farien una cosa i tal...”, ha respòs dubitativament el compareixent. Abans, però, ja havia intentat posar Trapero a la diana amb una suposada “reunió secreta” que hauria celebrat amb Puigdemont després del referèndum. En la carta que l’expresident volia fer arribar a Trapero el 20 d’octubre del 2017, hi deia: “Tal com vaig dir a la reunió a porta tancada...” Baena, però, ha llegit “tal com li vaig dir”, donant a entendre que el major havia participat en aquesta trobada.

Tubau s’ha encarregat de desmentir que Trapero hi hagués assistit i també ha aconseguit que el tribunal no acceptés incorporar la carta a la causa, tal com reclamava la Fiscalia. Es tracta d’un correu que sí que apareixia al sumari del Suprem i que el fiscal Pedro Rubira ha assegurat no conèixer, cosa que evidencia que fins i tot al ministeri públic li ha passat factura l’atomització de causes en diferents instàncies judicials. En qualsevol cas, a la missiva Puigdemont expressava el seu malestar per la situació “injusta, arbitrària i antidemocràtica” que patia el major arran de la seva investigació a l’Audiència Nacional.

La validesa de l''EnfoCATs'

Baena ha comparegut per exposar la mateixa versió que va relatar al judici del Suprem, i que està basada en el document EnfoCATs. En les prop de 500 pàgines de la sentència redactada per Manuel Marchena no apareix ni una sola menció, però el tinent coronel ha insistit que els Mossos eren una “estructura d’estat” constituïda que s’havia de posar al servei del Procés, tal com suggeria el powerpoint apòcrif.

El testimoni també ha tingut dificultats per culpar l’ex director general Pere Soler. Tot i no aparèixer a l’EnfoCATs, ha assegurat que l’acusat “s’emmarcaria en el comitè executiu” perquè desenvolupava funcions assimilables a les que tenien altres persones que sí que hi apareixien. Alhora, però, ha admès que no consta cap instrucció ni ordre de Soler als Mossos vinculada a l’1-O. Sobre l’ex secretari general d’Interior Cèsar Puig, ha acabat reconeixent que la seva inclusió en un atestat en què s’ubicava tota la cúpula del departament com a contrària al compliment de les ordres judicials responia a una “manifestació valorativa en conjunt”, sense que s’hagués trobat cap prova concreta.