Suspenen el judici a la mesa del Parlament per l'1-O per l'elecció de Nuet com a diputat al Congrés
El judici, que deriva de la causa del Suprem, havia de començar el 28 de novembre
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès l'inici del judici contra els exmembres sobiranistes de la mesa del Parlament i l'exdiputada Mireia Boya, acusats de desobediència per permetre la tramitació de les anomenades lleis de desconnexió el setembre del 2017. La vista havia de començar el 28 de novembre, però l'elecció de Joan Josep Nuet com a diputat per ERC al Congrés podria alterar el calendari del judici i la institució que l'ha de jutjar. El TSJC vol consultar amb les parts si aquesta condició d'aforat a les Corts espanyoles de Nuet implica que ha de ser el Tribunal Suprem qui assumeixi la causa i el judici.
Ara el TSJC ha donat cinc dies a les acusacions i a les defenses perquè informin si creuen que la causa s'hauria de jutjar a Catalunya o si hauria de tornar al Suprem, per la nova condició de Nuet d'aforat al Congrés de Diputats.
De fet, als exmembres de la mesa els van processar inicialment al costat de l'expresidenta Carme Forcadell i la resta de líders sobiranistes condemnats per sedició al Tribunal Suprem. Finalment, però, aquest organisme va decidir que la part de la mesa s'havia de jutjar a Catalunya i va retornar el cas al TSJC, que és la primera instància que havia acceptat la querella de la fiscalia i havia assumit la investigació.
Penes d'inhabilitació
La fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per a Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó; 20 mesos d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros per a Boya, i 16 mesos d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros per a Nuet. Tots ells estan acusats de desobediència per haver tramitat les lleis de desconnexió al Parlament tot i els advertiments del Tribunal Suprem.
Les defenses dels acusats sempre han argumentat que únicament van permetre el debat parlamentari i apel·len a la inviolabilitat parlamentària i a la llibertat d'expressió. Es tracta dels mateixos arguments que esgrimia l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, condemnada per sedició al Suprem. De fet Forcadell sempre va defensar que si l'havien de jutjar havia de ser al TSJC amb la resta de membres de la mesa processats.
