Homs, al Suprem: "Admeto tots els fets que se m'imputen... i més"

MadridFrancesc Homs ho admet tot. Durant l'interrogatori del fiscal de l'Estat Jaime Moreno en el judici pel 9-N al Tribunal Suprem ha assegurat múltiples vegades que "admet tots els fets" que se li imputen, i fins i tot "més". "Els fets que se m'imputen no els negaré, són una evidència –ha insistit–. El que poso en dubte és si la seva comissió és constitutiva d'il·lícit penal".

El principal xoc argumental entre Homs i Moreno ha estat la interpretació de la providència del Tribunal Constitucional (TC) que suspenia el nou 9-N. Homs ha defensat que la providència no era plou clara, mentre que el fiscal ha esgrimit que la Generalitat sabia perfectament els límits de l'alt tribunal perquè la va recórrer. "No hi havia forma humana de saber l'abast de la providència del TC. Si es llegeix, no està clar què es pot fer i què no", ha assenyalat el portaveu del PDECat al Congrés.

Repreguntat pel fiscal sobre el recurs al TC, Homs ha mantingut que només volien aclarir els límits de la providència. L'exconseller de Presidència ha reconegut que coneixien la suspensió, però ha volgut diferenciar molt bé entre la consulta del 9-N i el "procés participatiu" després de la providència del 4 de novembre que suspenia el nou 9-N. "La consulta no es podia suspendre perquè no era una consulta", ha aclarit.

L'obligació de "donar veu a la gent"

Quan a Homs se li han acabat els arguments legals sobre la suspensió del nou 9-N, ha recordat "l'obligació" última del Govern de garantir l'exercici dels drets fonamentals dels catalans i "donar veu a la gent": la llibertat d'expressió, d'ideologia i participació política en el marc del procés. A més, ha al·legat que no va haver-hi cap decret de convocatòria del procés participatiu a través d'un "text articulat" que pogués impugnar-se.

Què deia exactament la providència del TC del 4 de novembre? El text admetia a tràmit el recurs del govern espanyol contra "la convocatòria als catalans, les catalanes i les persones residents a Catalunya perquè manifesten la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya el 9 de novembre (i els dies successius en termes de la convocatòria), a través d'un anomenat 'procés de participació ciutadana', contingut en la pàgina web participa2014.cat”. També recordava que, com en tots els recursos de l'executiu espanyol, aquesta admissió implicava "la suspensió de les actuacions impugnades, i el Tribunal havia de ratificar o aixecar la suspensió en un termini no superior a cinc mesos".

Qüestionament de la Fiscalia

Ja durant l'interrogatori de la seva advocada, Eva Labarta, Homs ha entrat més en el terreny polític. Ha posat en dubte el paper de la Fiscalia tant en la seva causa, després que l'informe de la Junta de Fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rebutgés obrir la via penal, com també en les filtracions sobre l'operació Catalunya i les darreres informacions de pressions i purgues al ministeri fiscal per casos d'investigació al PP com el de Múrcia. "Entendran que arribés a la conclusió que les anades i tornades de la Fiscalia amb el 9-N no els puc desvincular de les declaracions de l'exministre de l'Interior en què diu que la Fiscalia "afina" i més quan hi ha contínues i lamentables situacions últimament en què els fiscals manifesten de forma més oberta pressions del govern d'Espanya per la seva actuació", ha dit.

El president de la sala, el jutge conservador Manuel Marchena, ha deixat a Homs fer totes les manifestacions de tipus polític que volgués i, fins i tot, no ha tallat la seva advocada quan li ha donat peu a fer unes conclusions de l'interrogatori. "Sóc aquí com a conseqüència d'un debat polític –ha conclòs–. Ho afronto amb honor i tranquil·litat perquè sé que la majoria dels diputats catalans van votar en contra del suplicatori al Congrés, entenent que és un error que una persona estigui asseguda al banc dels acusats per haver ajudat a posar les urnes en un procés participatiu".

Tensió amb el fiscal

Homs s'ha enfrontat per primer cop aquest dilluns a les preguntes de la fiscalia. I han saltat guspires. L'exconseller de Presidència li ha retret que no li deixés acabar les respostes. "A casa meva em van ensenyar que un havia d'esperar que l'altre acabés de respondre per poder preguntar", ha censurat al fiscal de l'Estat Jaime Moreno. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha intervingut de forma alliçonadora. "Això no és casa seva, és el Tribunal Suprem", ha etzibat a Homs, que durant tot l'interrogatori ha seguit llançant retrets al fiscal perquè no el deixava acabar de parlar.

Desestimada la compareixença de Rajoy

Només començar el judici, el tribunal ha denegat de nou la compareixença del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, i el fiscal general de l'Estat el 2014, Eduardo Torres-Dulce, al·legant "indefensió". Per a la defensa d'Homs és important tenir en compte el canvi de punt de vista de la Moncloa sobre la consulta: de deixar-la celebrar a impugnar-la. El fiscal ha reclamat desestimar totes les qüestions prèvies al·legant que "no es discuteix" el paper de Rajoy en la causa, sinó si "es va realitzar o no" la consulta un cop el TC va acordar que era il·legal. Sobre Pérez de los Cobos i Torres-Dulce, ha defensat que la seva compareixença "no té cap interès per a la causa" perquè la seva posició ja apareix en tots els documents aportats a la causa. Després d'una deliberació de ni cinc minuts, el tribunal ha rebutjat les compareixences perquè l'important en aquest judici "no és fer una valoració política" del que va ser el 9-N.

L'estratègia de defensa d'Homs

Homs ja ha avançat les últimes setmanes algunes de les que seran les seves línies de defensa, que es fonamentarà en bona part en l’escrit que la mateixa fiscalia va trametre-li per rebutjar –fa poques setmanes– la denúncia que ell mateix havia presentat contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per haver desobeït sentències del Tribunal Constitucional (TC) sobre la gestió del 0,7% social de l’IRPF. Aquest dilluns no ha trigat a treure el tema. "El govern d'Espanya incompleix de forma deliberada les sentències del TC", ha al·legat, "sorprès" que d'un cas com el del 9-N es pugui arribar a la conclusió que s'ha produït delicte penal quan, a priori, seria un "conflicte de competències", segons el seu punt de vista.

Per al portaveu del PDECat al Congrés, la seva sentència serà "el diapasó de la resposta penal de l'Estat al procés". El partit espera que la primera inhabilitació pel 9-N recaigui sobre ell i no es tardi més d'un mes. De fet, fins i tot tenen previst el seu relleu com a portaveu a Madrid. Asseguren que l'estratègia judicial farà que les sentències vagin acompassades i poc després es difonguin les d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Topada entre independentistes i unionistes

Unes tres-centes persones han donat suport a Homs a la plaça del Rei de Madrid, a pocs metres de la delegació de la Generalitat a Madrid. Una gran urna ha presidit l'acte enmig de crits de "ni un pas enrere", "no tenim por" i "no esteu sols". A més de la cúpula de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), han donat suport a l'exconseller de Presidència representants del PDECat, ERC, els comuns i fins a quatre consellers del Govern. Tots ells seguiran el judici des del centre Blanquerna, on s'ha habilitat una pantalla.

Un grup d'unionistes han protagonitzat una topada amb els sobiranistes amb banderes espanyoles i crits de 'Viva España'. Sense més incidents, la comitiva ha continuat el camí fins al tribunal Suprem, on la declaració d'Homs començava a les deu del matí. Està previst que aquesta tarda ja declarin els primers testimonis a partir de les quatre, entre els quals l'exconseller d'Interior Felip Puig. Demà serà el torn de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, també a la tarda.