CORRUPCIÓ

El judici del cas Palau arriba a la sentència

Els fets que marcaran el veredicte que demà veurà la llum sobre el suposat finançament il·legal de Convergència

El judici del cas Palau arriba a la sentència
Marc Toro
14/01/2018
2 min

Cronologia del 2017

1 de març

Arrenca el judici a l’Audiència de Barcelona.

8 de març

Millet reconeix donacions de Ferrovial a Convergència a través del Palau. Dispara només contra Osàcar i diu que les comissions eren del 4%. Millet parla diverses vegades de “l’error” de servir-se de diners del Palau per a usos privats. En el cas del casament de la filla, pagat amb fons de l’entitat, assegura que ho va fer perquè servia per donar “publicitat” al Palau. Gemma Montull també confirma pagaments a CDC però es desvincula de la trama.

9 de març

Montull explica que amb el temps les comissions a CDC van passar del 3% al 4% perquè Convergència “volia més diners”. També sosté que, a mesura que la Fundació del Palau creixia, Millet li va dir: “Nosaltres també cobrarem”. Per la seva banda, Osàcar nega el finançament irregular i al·lega que els pagaments a CDC eren patrocinis per fomentar la cultura catalana.

10 de març

Dos empresaris se sumen a la llista de confessions sobre el finançament de CDC. Els exdirectius de Ferrovial, en canvi, neguen haver-se servit de CDC per aconseguir adjudicacions i asseguren que el patrocini al Palau buscava promocionar l’empresa.

28 de març

L’exdirector del Palau Joan Llinares verifica que el 2010 va trobar a l’ordinador de l’exsecretària de Millet una taula amb “cobraments a Ferrovial”, “pagaments a «Daniel»”, “cobraments a GPO” i “cobraments a la Fundació”.

5 d’abril

L’exsecretària de Millet Elisabet Barberà diu que l’exresponsable del Palau donava a l’extresorer de CDC Carles Torrent sobres “tancats, gruixuts i que pesaven”.

17 de maig

El fiscal confirma el pacte amb els principals acusats: rebaixa la petició de pena a Millet i els Montull. Augmenta la pena a Osàcar i obre la porta a reclamar al PDECat els 6,6 milions que hauria rebut il·legalment CDC.

29 i 30 de maig

En la seva exposició final, Sánchez Ulled és clar: “Els acusats Millet i Montull, durant anys i anys, van saquejar el Palau”. Descriu els fets com una “fotografia social demolidora” que demostra “la prepotència de molta gent que es creia intocable”. L’endemà descriu el Palau com “la canonada per on transitaven els diners que Ferrovial volia fer arribar a la formació” i diu que Osàcar no actuava sol a CDC.

31 de maig

L’advocat del Consorci del Palau no inclou en el seu informe final l’acusació a CDC. La polèmica que havia dut el Consorci a canviar la posició i personar-se contra Convergència després de la pressió de l’Ajuntament i el Parlament queda en no res.

16 de juny

En l’última sessió del judici, Osàcar insisteix en la seva innocència. La defensa de CDC deixa clar que el partit no està “acusat” i posa en valor la seva dissolució. Gemma Montull es presenta com a “víctima” i lamenta com han “patit” ella i la seva família des que va començar el cas el 2009. El judici queda vist per a sentència.

stats