El judici del 9-N marca l’inici de la fase decisiva del procés

Barcelona / MadridLa imatge d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau creuant aquest matí la porta del Palau de la Justícia per declarar com a investigats per haver organitzat la consulta del 9-N marca l’inici d’una nova fase del procés: l’ofensiva de l’Estat contra els líders de l’independentisme ja ha arribat als tribunals; al carrer, una mobilització ciutadana hi respondrà, amb la intenció de seguir fent-ho a cada embat. Tot, enmig d’un calendari que avança cap al moment decisiu en què el Parlament aprovi les lleis de desconnexió i convoqui el referèndum, amb la resposta que ja ha avançat l’Estat: l’operació diàleg ha quedat enterrada i l’amenaça és aplicar mesures coercitives com assumir les competències en Ensenyament i precintar les escoles si la Generalitat organitza el referèndum.

L’ambient s’ha escalfat des de l’absència de Carles Puigdemont a la Conferència de Presidents i l’aprovació dels pressupostos. “Els quedava una última esperança, i ja no la tenen. Ara van amb tota la maquinària”, il·lustra un dirigent de Junts pel Sí. Fonts de la CUP apunten que el seu vot als pressupostos “aplana el camí” i deixa el Govern “sense excuses” per tenir-ho tot apunt per al referèndum.

El govern espanyol va modificar el discurs a partir de la trobada amb els presidents autonòmics, i va començar a aparcar la bilateralitat amb Catalunya. Si Puigdemont no volia participar en els fòrums de debat conjunts, tampoc no rebria un tractament especial amb una negociació feta a mida. Rajoy va donar aquesta resposta pressionat per les altres comunitats autònomes -alguns presidents, com el de Galícia, fins i tot havien llançat l’avís públicament- i per uns certs entorns mediàtics. I des d’aleshores l’executiu ha continuat fent passos enrere en aquesta operació, que ara és fins i tot compatible a parlar en públic de possibles accions coercitives si es posen les urnes.

Enterrada l’ operació diàleg, la nova fase del procés arrenca amb errors d’estratègia per les dues bandes. Fonts a Madrid de la coalició que governa la Generalitat consideren que les paraules de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, a l’ARA, en què va afirmar que trobaria “normal i molt necessari” que els funcionaris agafessin festa per assistir a la protesta d’avui han sigut un dels últims “errors” del bàndol independentista. També assenyalen la publicació de les converses del jutge Santiago Vidal en què afirmava que la Generalitat havia accedit de manera il·legal a les dades fiscals dels catalans. L’executiu espanyol ha aprofitat aquests dos fets durant les dues últimes setmanes i, només amb això, el PP s’ha permès acusar de “xenofòbia” l’executiu català i comparar-lo amb el nazisme. El govern espanyol ho ha reblat acusant l’independentisme de totalitari. Paraules dures que deixen enrere els cants de sirena de l’ operació diàleg.

Però la publicació dels detalls de l’operació precinte, dimecres, va deixar enrere els dos errors del bàndol sobiranista. De fet, l’executiu, que sí que tenia dissenyat un argumentari per apujar la contundència contra el procés per respondre a la pressió de certs sectors mediàtics madrilenys, no pretenia filtrar les mesures coercitives. O no tan aviat. Va ser un error del govern espanyol -una font indiscreta que va rebre l’estirada d’orelles dels seus superiors però que no ha sigut desmentida- que va permetre tornar a insuflar moral en els independentistes, just a les portes del judici pel 9-N.

“L’actitud de l’Estat accelera el procés”, responen al Govern, que subratllen el fracàs de l’ operació diàleg. “Enric Millo [delegat del govern espanyol] era el perfil adequat. Va arribar creient-s’ho, i ho ha intentat, però no se n’ha sortit”, asseguren les mateixes fonts, que també creuen que tant el judici que comença avui com el de Carme Forcadell seran decisius.

Efecte doble

Tots els consultats consideren que la materialització de l’estratègia judicial de l’Estat, especialment en els casos del 9-N i en el de Forcadell, poden generar un efecte doble que beneficiï el procés: d’una banda, que ajudi a fer evident fora de l’Estat la manca de voluntat de diàleg del govern espanyol; per l’altra, que la mobilització al carrer esdevingui constant i ajudi a eixamplar la base social de l’independentisme.

El punt de no retorn en aquest sentit, insisteixen les fonts consultades, arribarà en cas que s’inhabiliti Carme Forcadell. “De cara al món, que un càrrec electe no pugui entrar al Parlament és decisiu”, expliquen a Junts pel Sí. “És repressió”, afegeixen a la CUP.

És en aquest punt on els partits es plantegen si el referèndum, previst per a la segona quinzena de setembre, s’ha d’avançar. El mateix Puigdemont ho ha meditat, i la CUP ha exigit que la votació estigui a punt al maig. “Hi haurà un moment en què no podrem acceptar que l’Estat continuï amb la seva estratègia, i hem de tenir a punt el referèndum per si cal una resposta. L’espasa de Dàmocles hi ha de ser”, asseveren fonts anticapitalistes. El Govern, de moment, assegura que els plans continuen per fer la votació al setembre. Altres fonts de Junts per Sí, de fet, preveuen que la suspensió de Forcadell ni tan sols arribi, precisament perquè l’Estat no voldrà afegir gasolina a un procés que s’ha demostrat reactiu a les represàlies.

El primer judici del procés comença avui: el sobiranisme mostrarà la seva força al carrer al mateix temps que l’Estat exhibirà el seu poder als tribunals. La partida entra en la fase decisiva.