El judici als Pujol començarà el 10 de novembre de 2025

MadridL'Audiència Nacional assenyala el 10 de novembre de 2025 per al judici a la família Pujol. Fa anys que la instrucció es va tancar i que s'estava pendent fer un forat a aquesta causa, que no té acusats en presó preventiva i, per tant, anava ajornant-se. Però finalment s'ha trobat data. D'aquí a un any se celebrarà el judici oral a l'expresident de la Generalitat i els seus fills per presumptes delictes d'associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsedat documental i delictes contra la Hisenda pública. El tribunal preveu que sigui un judici molt llarg i que acabi el 23 d'abril del 2026, justament el dia de Sant Jordi, després d'una cinquantena de sessions.

La Fiscalia Anticorrupció demana 9 anys de presó per a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que quan comenci el judici tindrà 95 anys, i penes que van entre els 8 i els 29 anys per als seus fills i per a l'exparella del primogènit, Mercè Gironès. A més, reclama cinc anys de presó per a la desena d’empresaris investigats en el cas per cooperació necessària en el blanqueig de capitals. En l'escrit de conclusions provisionals que va presentar ara ja fa més de tres anys, el ministeri públic sostenia que els membres de la família Pujol van “ocultar, almenys des de l’any 1991, una ingent quantitat de diners a Andorra”, producte dels favors de “determinats empresaris perquè resultessin adjudicataris de diferents concursos públics de l’administració”.

Tal com va exposar, el ministeri públic acusa Jordi Pujol d’haver acordat amb la seva dona, Marta Ferrusola, que va morir fa quatre mesos i contra qui ja s'havia arxivat la causa fa anys pel seu estat de salut, que aquests fons es distribuïssin en “comptes oberts a nom d’ella i dels seus fills”, a la Banca Reig, que després es fusionaria amb Banc Agrícola i donaria lloc a Andbank. El seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, hauria sigut el principal gestor d’aquests diners. És a qui es demana una pena més alta, de 29 anys de presó. Quan comenci el judici ja farà onze anys que l'expresident de la Generalitat i exlíder de CDC va confessar haver mantingut durant tres dècades diners a Andorra sense regularitzar.

En aquesta confessió, Pujol va justificar que aquests diners provenien d'un llegat del seu pare, Florenci Pujol, que havia fet fortuna amb les divises durant la dictadura. La família defensa que els diners sota sospita venen d'aquesta deixa, regularitzada quan van aparèixer les primeres informacions 18 dies abans del comunicat. L'instructor de la causa a l'Audiència Nacional, però, rebutja aquesta versió. El jutge José de la Mata, quan va donar per conclosa la investigació set anys després d'iniciar-la, va assegurar que "no existeixen indicis sòlids" que la fortuna a l'estranger tingués com a origen l'herència de l'avi Florenci i remarcava que no s'havia aportat cap prova que donés veracitat a aquest relat.

La Fiscalia Anticorrupció, per la seva banda, considera que la fortuna prové del fet que Pujol va aprofitar la seva posició política per “teixir una xarxa de clientelisme” d’acord amb la qual tant ell com “determinats empresaris afins a CDC” s’haurien “repartit els abundants beneficis procedents de concursos públics la resolució dels quals depenia de les diferents administracions catalanes sota el control de CDC”. El judici que començarà l'any que ve haurà de determinar quina versió s'acaba imposant.