La recta final del judici a Trapero es reprendrà el 8 de juny amb les conclusions de Fiscalia

MadridLa crisi del coronavirus va deixar en suspens el judici al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la cúpula d'Interior, que ja afrontava la recta final amb la presentació dels informes i l'última paraula dels acusats. Un cop progressivament l'emergència sanitària deixa pas a la recuperació d'una relativa normalitat, la justícia es reactiva i l'Audiència Nacional ja ha acordat la represa del judici. Serà el 8 de juny quan la Fiscalia exposarà les seves conclusions definitives. Finalment, acusarà Trapero, l'exdirector general dels Mossos Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana per sedició, però oferirà com a alternativa la desobediència, que no implica presó, tal com va avançar a l'ARA el periodista Ernesto Ekaizer abans que es decretés l'estat d'alarma. El dia 15 les defenses anunciaran les seves conclusions i la Fiscalia exposarà el seu informe, i el 16 i el 17 les defenses presentaran el seu informe i els acusats tindran l'última paraula. La proposta del tribunal és que les defenses i els acusats participin per videconferència des d'un òrgan judicial de Barcelona i caldrà veure si ho accepten.

Inicialment, el ministeri públic sostenia la tesi de la rebel·lió amb peticions d'11 anys de presó per als tres principals encausats, però la sentència del Tribunal Suprem per sedició sobre el judici del Procés conduïa la Fiscalia de l'Audiència Nacional a rebaixar les seves pretensions. El més alt tribunal de l'àmbit penal de l'Estat havia fixat els límits dels fets que es jutjaven i ara en una instància inferior no es podia fer una valoració diferent. De tota manera, en l'arrencada del judici, els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira van mantenir els seus postulats, això sí, deixant oberta la porta a fer oficial la rebaixa en el moment processal de l'exposició dels informes finals. Un cop el Suprem va delimitar els fets, l'Audiència Nacional el que sí que ha de dictaminar és la responsabilitat dels acusats. És a dir, la sedició va existir, segons el Suprem, però el tribunal presidit per Concepción Espejel ha de determinar si Trapero, Soler, Puig i Laplana també en van ser autors.

Expulsió del cos

La rebaixa a la sedició podria reduir la petició de penes de presó, per bé que si s'atribueix a Trapero un rol preponderant es podrien mantenir altes per la seva condició d'autoritat. En aquest cas, poden anar de 10 a 15 anys. Tant la sedició com la desobediència impliquen inhabilitació especial, de manera que si hi ha condemna Trapero serà expulsat temporalment del cos de Mossos d'Esquadra. Fonts del ministeri públic donen a entendre que en la necessària modificació de les conclusions finals hi ha intercedit la cúpula de la institució, que ara lidera l'exministra de Justícia Dolores Delgado al capdavant de la Fiscalia General de l'Estat.

La introducció de la desobediència de manera subsidiària no seria necessària perquè el tribunal pugui acabar condemnant per aquest delicte, atès que una acusació per sedició ja inclou per si mateixa la desobediència. Si la Fiscalia acaba especificant aquesta alternativa es pot interpretar com un missatge de menys duresa del ministeri públic, a diferència de l'actitud que havia mantingut fins ara. La tesi inicial era de rebel·lió i, fins i tot, al judici del Suprem el fiscal Fidel Cadena va dedicar minuts de la seva exposició de l'informe a argumentar per què creia que no es tractava de sedició i sí de rebel·lió. De tota manera, ara el focus ja no està en la valoració dels fets, sinó en si s'ha acreditat l'autoria i participació dels acusats.

El 10 de març es va celebrar l'última sessió del judici amb la culminació de la prova testifical i documental. Segons el pla original, els últims dies havien de comparèixer testimonis destacats, entre els quals condemnats al Suprem, com l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i l'exvicepresident Oriol Junqueras. Tanmateix, l'advocada de Trapero, Olga Tubau, hi va renunciar. Les declaracions més destacades es van produir durant les primeres setmanes, amb la presència, entre d'altres, del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, ara protagonista per la seva destitució com a cap de la comandància de Madrid per decisió del ministre, Fernando Grande-Marlaska.