Soler i Puig minimitzen la seva capacitat per impedir l'1-O
Els excàrrecs d'Interior es distancien dels plans del Govern i exculpen els Mossos
San Fernando de Henares"En aquesta causa hi ha una confusió sobre les meves competències". Amb altres paraules, l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig insinuava que no hi fa res a l'Audiència Nacional acusat de rebel·lió i amb una petició de pena d'11 anys de presó. La Fiscalia li demana la mateixa condemna que al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l'exdirector de la policia Pere Soler, però l'interrogatori als dos excàrrecs de Govern aquest dijous no ha durat ni una quarta part del de Trapero. Especials dificultats ha tingut el fiscal Pedro Rubira per desarmar l'exsecretari d'Interior, que de bon principi s'ha distanciat tant dels plans del Govern –ha recordat que el ministeri comandat per Juan Ignacio Zoido li va demanar quedar-se al càrrec quan Joaquim Forn va entrar a la conselleria– com de les decisions operatives dels Mossos.
Amb menys seguretat i més equilibris, Soler també ha minimitzat la seva capacitat per impedir l'1-O: ni podia influir en la voluntat de Carles Puigdemont per fer el referèndum, ha asseverat, ni tampoc entrava en les seves competències manar sobre els Mossos un cop el cos estava sotmès a les ordres de la Fiscalia Superior de Catalunya i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Els tres dies d'interrogatori a Trapero van fer evident la seva línia de defensa, orientada a desmarcar-se de l'executiu i reiterar que les seves actuacions van anar encaminades a aturar el referèndum, en compliment de les ordres judicials. Puig i sobretot Soler han corroborat la desvinculació dels Mossos amb les intencions del Govern i, a més, han explorat una nova escletxa defensiva: situar-se en un esglaó en el qual el seu marge de maniobra era molt limitat. Per una banda, l'exdirector dels Mossos ha manifestat que la seva gestió es limitava a proporcionar els recursos humans i materials necessaris per complir amb els plans, motiu pel qual era informat puntualment de l'estratègia del cos.
Al seu torn, Puig ha puntualitzat que el secretari general d'Interior no té ascendència jeràrquica sobre la policia catalana, a diferència del que erròniament assenyalava la Guàrdia Civil en un atestat incorporat a la causa, sinó que les seves competències no passaven de la gestió del pressupost i del personal del cos. És per això que va mantenir una relació "intensa" amb l'exsecretari d'Economia Josep Maria Jové, un dels artífexs del referèndum i paradoxalment deslliurat d'una investigació per rebel·lió.
Les imprecisions de Soler
L’interrogatori de Carballo ha fet trontollar la defensa de Soler en algun punt, com quan li ha preguntat per un correu electrònic dirigit al major Trapero en el qual, segons la Fiscalia, li demanava que fes prevaldre la línia governativa del cos a les ordres judicials. Soler proposava presentar una querella contra la Fiscalia i una campanya titulada "Jo acuso". Carballo ja havia preguntat al major pel correu, i Trapero no només se'n va desmarcar sinó que va dir que havia demanat a Soler que oblidés la idea. L'ex-director general del cos ha intentat explicar que pensava que els Mossos havien d’esperar una ordre del TSJC, que estaria per sobre de les instruccions de la Fiscalia, però no se n’ha sortit a l’hora de justificar la querella. Més sòlida ha estat la resposta de Puig: "No em va semblar oportú". Qui l’interrogava era Rubira, que ha patinat a l’hora de pronunciar el nom de la pretesa campanya i en lloc de "jo acuso" ha parlat de "jota, o, acuso".
Soler ha començat segur l’interrogatori però ha comès algunes imprecisions. Tampoc l’han ajudat els tuits que el fiscal ha llegit a sala. L’exdirector dels Mossos ha volgut diferenciar el que són les declaracions polítiques, l’actuació del cos i la seva com a director. Ha admès que fins i tot Trapero va demanar-li que s’abstingués de pronunciar-se a les xarxes. "Millor no faci tuits, director, no s’interpreten bé".