Els testimonis diuen que no van rebre ordres del Govern d'aturar els preparatius del 9-N, però tampoc nous encàrrecs
El fiscal ha centrat l'interrogatori als testimonis a intentar demostrar que la Generalitat va simular inacció després de la providència del Tribunal Constitucional que prohibia la consulta
MadridEl fiscal del cas Homs ha centrat aquest dimarts l'interrogatori als testimonis, en el segon dia del judici del 9-N al Tribunal Suprem, a intentar demostrar que la Generalitat va simular inacció després de la providència del Tribunal Constitucional que prohibia la consulta, el 4 de novembre. El fiscal, Jaime Moreno, ha centrat els interrogatoris a diversos proveïdors del Govern, i també membres de l'executiu en tres aspectes: la contractació del pavelló Italià per atendre la premsa el mateix dia 9, la contractació de la publicitat institucional, i l'enviament d'una carta del president Mas al cens que va facilitar l'Idescat.
Els testimonis han admès que no van rebre cap ordre concreta de la Generalitat, o d'un superior, en el cas dels membres del Govern, per aturar la contractació de les diverses campanyes o accions. Però també han asseverat que no es van produir nous encàrrecs des de la publicació de la providència.
Pavelló de premsa
Un contracte confidencial, perquè era l'habitual
La fiscalia ha continuat interrogant els proveïdors de la Generalitat en l'organització de l'acte amb premsa des del Pavelló d'Itàlia de la Fira de Barcelona, on es va atendre la premsa acreditada, un contracte que depenia del departament de Francesc Homs. El ministeri públic ha interrogat representants de Fira de Barcelona, propietària del pavelló, després de qüestionar ahir els representants del grup Focus, que va contractar el local per encàrrec de la Generalitat. El fiscal intenta esbrinar si la confidencialitat del contracte entre Focus i Fira era per intentar ocultar una vulneració de la providència del Tribunal Constitucional, i també si la data del contracte, impresa com a dia 3 de novembre, però rubricat el dia 7, va ser per simular que el contracte era anterior a la providència del dia 4.
Qui va ser el director de l'àrea de negoci extern de Fira de Barcelona, Pere Camprubí ha admès que va signar el 7 de novembre el contracte de lloguer del Pavelló d'Itàlia de la Fira per acollir la premsa acreditada per al 9-N. Sobre la confidencialitat, Camprubí ha justificat que es devia a la voluntat de mantenir en secret el preu de lloguer de l'espai, perquè no hi accedeixin els seus competidors.
També ha interrogat el fiscal Carles Fabró, director de relacions externes de la Generalitat, que ha explicat que el Govern no va signar cap contracte amb Focus per llogar l'espai, però sí que va donar una ordre verbal, perquè l'empresa d'esdeveniments ja havia guanyat a través d'un concurs anterior la gestió d'aquests tipus d'esdeveniments. Fabró, a més, ha afirmat que "mai" es va "plantejar" que la providència del Tribunal Constitucional afectés la necessitat de tenir el pavelló per informar la premsa.
Publicitat
"Anàvem a mil per hora"
L'altre focus on es concentra la Fiscalia és la contractació de la publicitat del 9-N a l'empresa Media Planning. Mònica Osàcar, responsable de publicitat institucional de la Generalitat, ha explicat que la contractació es va fer per la "via d'urgència" sense concurs, ja que havia de ser una campanya exprés i que es va fer per un valor de més de 800.000 euros. Igual que la resta de testimonis, ha assegurat que ningú li va donar l'ordre de parar la campanya i que es va allargar fins al 9-N, fins i tot després de l'ordre de suspensió del TC. Osàcar ha explicat que en cap moment es va parar a pensar que alterés la campanya la providència de l'alt tribunal. "Anàvem a mil per hora", ha respost a l'advocada d'Homs pel volum de feina que tenia el seu departament llavors, que duia fins a sis campanyes un equip de només quatre persones.
El mateix ha ratificat el director general de difusió de la Generalitat, Ignasi Genovès, que ha confirmat que ningú es va plantejar aturar la publicitat del 9-N després de la providència del TC. La novetat que ha aportat és que, després de la decisió de l'alt tribunal el 4 de novembre, no era possible retirar tota la publicitat de les marquesines d'autobús perquè just s'havien posat aquell dia per a tota una setmana, fins al 10 de novembre. A més, ha esgrimit que no sempre es retira la informació de campanya eb el moment que s'acaba, ja que les empreses proveïdores no fan el canvi fins que hi ha una nova campanya. Genovès ha anat fins i tot més enllà preguntat per la defensa d'Homs sobre la publicitat en els autobusos i ha dit que "hauria estat inviable" parar tota la flota per retirar la campanya immediatament. Segons el seu parer, no li tocava a ell "qüestionar" si la decisió del TC havia de tenir algun "efecte" perquè treballa dins d'una "estructura jeràrquica".
Però Marta Coll, la directora general de l'oficina de Barcelona de Media Planning, l'empresa que va contractar les campanyes, ha contradit en part Genovès. Coll ha justificat que ells haurien aturat la campanya, i que era tècnicament possible, tot i que "en algun suport seria més difícil", si el Govern ho hagués demanat o si el TC ho hagués requerit directament. I cap de les dues coses van passar. Coll ha explicat també que, amb una ordre judicial es podrien haver eliminat els cartells de les marquesines o els autobusos, amb un sobrecàrrec. "Jo no puc paralitzar una campanya si no se m'indica per part del client o d'un organisme judicial", ha assenyalat.
Cartes i cens
Un contracte confidencial, perquè era l'habitual
La Fiscalia ha trobat un filó en interrogar el director de l'Idescat, Frederic Udina. L'objectiu del ministeri fiscal era provar que la Generalitat va fer un mal ús de les dades de tots els catalans de més de 16 anys per enviar una carta de Mas per informar tothom del procés participatiu i que haurien servit també per elaborar el cens del 9-N. Udina ha defensat que al llei d'estadística de catalana l'emparava per cedir el cens del padró sempre que es destruïssin les dades un cop finalitzada la tasca, cosa que es va fer al desembre. L'únic canvi en el guió és que va ser el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) qui va informar-lo de la destrucció de dades, els mateixos que havien contactat amb T-Systems per a l'elaboració del programa informàtic per al procés participatiu.
El secretari general de la presidència en el moment dels fets, Jordi Vilajoana, ha justificat que havien d'acudir a l'Idescat per aconseguir les dades dels empadronats, amb l'objectiu d'enviar una carta per informar del procés participatiu a tots els ciutadans de més de 16 anys, que va ser una carta del president Mas que Unipost va enviar per encàrrec del departament entre el 24 i el 27 de setembre. Vilajoana ha defensat que quan arriba la providència del TC, el dia 4 ja estava tot en marxa. Tot i així, el fiscal ha rebatut que el contracte amb Unnipost es va signar el 31 d'octubre, i ha afirmat que "potser m'equivoco". El representant del ministeri públic aleshores ha assegurat que l'enviament va començar el dia 3.
