La Fiscalia manté la petició d'inhabilitació per Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau
Els voluntaris neguen que rebessin cap instrucció del Govern durant el 9-N
BarcelonaTot preparat per al dia definitiu del judici del 9-N. Aquest divendres, totes les parts defensaran els seus informes per tancar la vista oral d'un judici que va començar dilluns, amb les declaracions dels tres acusats i que aquest dijous ha vist com la Fiscalia, a través del fiscal Emilio Sánchez Ulled, mantenia en les seves conclusions definitives –un cop escoltats tots els testimonis– la seva petició d'inhabilitar l'expresident de la Generalitat Artur Mas durant 10 anys i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau durant 9.
Els advocats de les tres defenses, en la línia oposada, insisteixen en l'absolució. L'únic que ha canviat algun punt ha estat l'acusació popular, que ha retirat el delicte de malversació pel qual acusava l'expresident i les exconselleres –i que comportava 6 anys de presó–, perquè el mateix tribunal ja va descartar-lo del judici.
Així s'ha tancat la penúltima jornada del judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N, que ha donat protagonisme a un dels actors principals del 9-N, els voluntaris. Tots ells han assegurat a preguntes de les defenses i les acusacions que no havien rebut cap instrucció per part del Govern i que no tenien la supervisió de cap funcionari.
Bàrbara Sala, voluntària coordinadora del procés a l'institut Carles Rahola de Girona, ha explicat que durant tota la jornada "no va rebre la supervisió de ningú". Tenien un manual amb les funcions que havien de fer i comunicaven els resultats per telèfon, tot i que, a preguntes del fiscal, no ha sabut contestar "a on trucava" ni a qui corresponia la línia.
La voluntària ha dit que enlloc constava "cap logotip" de la Generalitat. També ha negat que s'indiquessin als cartells de les taules de votació els cognoms exactes dels participants, una pregunta en la qual el fiscal Emilio Sánchez Ulled ha recorregut a la ironia: "Per exemple, hi posava de Mas Gavarró a Sánchez Ulled?".
Dos voluntaris més han explicat que van saber com havien d'actuar aquell dia a través de la pàgina web participa2014.cat. Manel Antonio Gallante, el voluntari que coordinava la votació a l'institut Roda de Ter, ha explicat que quan va acabar la jornada va portar els resultats a un centre cívic coordinat també per voluntaris.
Frenar les activitats del 9-N
La sessió ha arrencat amb els testimonis proposats per la defensa de l'exvicepresidenta. El seu excap de comunicació, Carles Fernández, ha assegurat que va rebre "instruccions de deixar de treballar per al 9-N", tant quan el Tribunal Constitucional va suspendre per primer cop la consulta com quan va emetre la segona providència.
Fernández ha explicat al tribunal que tots els serveis del departament van rebre la mateixa indicació per part de la vicepresidenta. També li van demanar que transmetés aquest missatge: "S’havia de fer saber que el Govern havia demanat aclariments i que s’havia d’estar a l'expectativa".
També ha comparegut aquest dijous l’exdiputada independent per ERC al Parlament Gemma Calvet, que va ser voluntària el 9-N com a acompanyant d'observadors internacionals per diferents punts de votació de Barcelona. Com altres testimonis, Calvet ha reiterat que no va rebre cap notificació que hagués d’aturar el procés participatiu.
De fet, l’exdiputada ha reconegut que aquell dia al matí entre els voluntaris hi havia certa "inquietud per si hi hauria alguna nova notificació" que afectés la jornada, tenint en compte que la Generalitat havia demanat al Tribunal Constitucional (TC) un aclariment sobre l’abast de la seva interlocutòria. "Esperàvem fins a l’últim moment alguna actuació de la Fiscalia que no es va produir", ha apuntat. Calvet, sortint del guió, ha introduït una valoració política de la jornada: "Potser hi hauria d'haver 2,3 milions de persones acusades, perquè hi van participar perquè van voler".
La Guàrdia Civil sosté que la web es podria haver eliminat
Durant la penúltima jornada del judici també s'ha avaluat l'informe de la Guàrdia Civil sobre la pàgina web de la consulta. Els dos pèrits que han declarat –i que han demanat que no es veiés la seva imatge– han assegurat a preguntes de la fiscalia que la pàgina "es podria haver inhabilitat", després de la segona suspensió del Constitucional, el 4 de novembre: "Igual que es posa, es treu en un màxim de 48 hores", ha explicat un d'ells. A preguntes de l'advocat d'Irene Rigau, Jordi Pina, ha admès però que si el contingut s'havia replicat abans, "es podia consultar" des d'altres pàgines.
A preguntes del fiscal, els dos pèrits també han confirmat el contingut del dictamen tècnic que van elaborar per analitzar els programes informàtics confeccionats per T-Systems i utilitzats en la jornada de votació del 9-N, en el qual es detalla que hi va haver càrregues o modificacions en els fitxers del programa els dies 4, 7, 9 i 12 de novembre i també el 10 de desembre.
