Les joventuts dels partits acceleren per tenir eines contra el masclisme

BarcelonaEl masclisme és inherent a tots els aspectes de la vida. També a la política. Però els protocols per abordar comportaments sexistes o, directament, agressions, són pràcticament inexistents en els partits. Només la CUP i, recentment, ERC en disposen. La situació és idèntica quan es té en compte les joventuts. De les organitzacions vinculades a les set formacions del Parlament, només dues tenen protocols avui dia, tot i que seran quatre d’aquí pocs mesos.

El primer grup juvenil a tenir-ne un va ser Arran. La portaveu d’aquesta organització de l’esquerra independentista vinculada a la CUP, Adriana Roca, explica que és gestionat exclusivament per dones. Sempre garantint l’anonimat de les víctimes, preveu des de processos de formació i reflexió en casos d’actituds lleus, fins a l’expulsió en els més alarmants. Des de la seva creació ara fa quatre anys, el protocol s’ha posat en marxa en nombroses ocasions, i Roca admet que, de vegades, pot contenir errors i límits “com s’ha evidenciat en les denúncies públiques sota el hasthag #matxisEI”.

L’altra organització juvenil que disposa d’un protocol d’aquest tipus, des de setembre del 2019, és el Jovent Republicà, les joventuts d’ERC. Les eines que recull són semblants a les d’Arran, i també detalla com s’ha de tractar la informació sensible, com ara la descripció de l’agressió i la identitat de la víctima i l’agressor: només hi tindran accés les membres de la secretaria de feminismes, tal com explica la seva responsable, Emma Soler.

La professora i directora de la unitat d’igualtat de la UPF, Tània Verge, explica que els protocols han de ser un “mecanisme de denúncia”, però també han de complir una tasca de “sensibilització, prevenció i formació”, perquè “la denúncia s’hagi d’aplicar el mínim possible”.

La tercera entitat juvenil que disposarà d’un protocol serà, segons ha pogut saber l’ARA, la Joventut Socialista de Catalunya. El seu primer secretari, el diputat al Congrés Arnau Ramírez, explica que el grup de treball de feminisme l’està preparant, amb la intenció de tenir-lo enllestit abans de l’estiu. Ramírez detalla que, mentrestant, han impulsat mesures com els punts liles a les activitats nocturnes que organitzen (com sopars o festes) i, de moment, es regeixen pel protocol de les Joventuts Socialistes Europees.

Qui també està treballant en la creació d’un protocol és Confluència Jove (de Catalunya en Comú - Podem), segons explica Laura Avinyó, la seva responsable de feminismes. Fins que sigui efectiu, seguiran la pràctica de les joventuts d’ICV, que prenen com a referència el protocol promogut pel Consell de la Joventut de Barcelona.

Col·laboració externa

En la majoria de casos les joventuts no disposen d’un protocol però se cenyeixen a un d’aliè. I els experts ho avalen: Verge argumenta que “si hi ha una necessitat d’acompanyament psicològic”, és probable que cap organització tingui la formació necessària per dur-la a terme.

En el cas de la JNC, el cap de premsa, Roberto Fernández, explica que l’organització considera que un gruix important dels comportaments masclistes poden dur-se a terme en un “context d’oci”. Per tant, enguany s’han adherit al Protocol Contra les Violències Sexuals en Entorns d’Oci, que penja de la conselleria d’Interior.

Les joventuts que no disposen de protocol, ni propi ni s’adhereixen a cap, són Joves Ciutadans (Cs) i Noves Generacions (PP). Els joves del partit taronja, segons la representant Laia Garrido, se cenyeixen al codi ètic del partit amb una política de tolerància zero. Les joventuts del PP, per la seva banda, no creuen que sigui necessari un protocol perquè, en paraules de la seva líder, Irene Pardo, si es donés algun cas de violència masclista es denunciaria públicament i, si escaigués, es portarien els fets a la policia.