Qui és Josu Ternera i quin paper ha tingut en la història d'ETA

BarcelonaDurant anys la sola menció del nom de Josu Ternera era sinònim d'atemptats, bombes i destrucció. Amb ell al capdavant de l'aparell militar, ETA va desplegar a principis dels 80 una ofensiva mortífera que va arribar a acostar-se al centenar de morts l'any 1980. Era un dur. Es va oposar a les converses de pau d'Alger amb el govern socialista de Felipe González del 1989, any en què va ser detingut a França. És possiblement per aquest historial que sempre va ser un pes pesant del món abertzale, algú amb autoritat que, en els anys anteriors a la dissolució definitiva d'ETA el 2018, va tenir un paper clau en aquest procés. Va passar de ser un home de guerra a un home de pau. Estava en parador desconegut des que va fugir d'Espanya el 2002. Fins avui, que ha estat detingut a França.

Urrutikoetxea va entrar al front militar d'ETA l'any 1971 amb 21 anys i amb Franco encara viu. Ràpidament destaca per l'audàcia d'algun dels seus cops, com el robatori de 3.000 quilos d'explosius a Hernani el 1973, una part dels quals es farien servir en l'atemptat que va acabar amb la vida del president del govern, l'almirall Carrero Blanco. El 1980, amb 30 anys, entra a formar part de la direcció d'ETA coincidint amb el període més sanguinari de l'organització. De fet, posteriorment serà acusat d'haver ordenat alguns dels atemptats més mortífers, com el que es va fer contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa l'any 1987, on van morir 11 persones.

Va ser detingut el 1989 i des de llavors passa per diferents situacions judicials fins que, ja en llibertat, decideix fer el salt a la política al costat d'Arnaldo Otegi el 1998, quan és elegit diputat d'Euskal Herritarrok per la circumscripció de Biscaia. La seva elecció com a membre de la comissió de drets humans de la cambra va causar indignació en els partits unionistes.

És aquí on es forja el tàndem clau per al procés de pau a Euskadi: Otegi-Ternera. El primer és un líder polític carismàtic, i el segon té ascendència sobre una organització armada que continua en plena activitat. La justícia espanyola reactiva diferents causa contra Ternera, que el 2003 decideix fugir i es reintegra a la cúpula política d'ETA. Des d'allà, i en coordinació amb Otegi, tindrà un paper clau en totes les negociacions de pau.

El 21 de juny del 2005 Ternera es reuneix a Ginebra amb l'enviat del govern de Zapatero, el socialista basc Jesús Eguiguren, llavors president del PSE. La seva bona relació acabarà donant fruits amb els anys. Tots dos són euskalduns i volen acabar amb el malson de la violència. El primer ha vist morir molts companys de partit. El segon ha participat en la lluita armada de forma directa i també coneix el preu que se n'ha de pagar. Un fill seu, Egoitz, també ha entrat a ETA.

Després de moltes vicissituds i intents fallits s'arriba a una data clau: el 20 d'octubre del 2011. Aquell dia ETA anuncia, a través d'un comunicat emès per la BBC, una una treva indefinida que amb el temps acabaria sent definitiva. L'últim servei de Josu Ternera va ser posar la veu al comunicat de dissolució d'ETA. Els estats, però, no perdonen. I ara que ja no és un interlocutor per a res i ETA no existeix, han decidit detenir-lo.