Josep Rull, el pres polític i (etern) diputat de CiU que va voltar el país amb un Dos Cavalls groc
Del sector socialdemòcrata de Junts, va començar de diputat al Parlament el 1997 i considera Terrassa la seva millor escola
BarcelonaFins aquest diumenge a la nit Josep Rull no sabia que seria el nom que Junts proposaria per dirigir el Parlament. L'hi va dir personalment l'expresident Carles Puigdemont, a la vegada que Anna Erra, fins ara presidenta, també es va assabentar que ja no era la candidata del seu partit per liderar la cambra. Rull no ha estat implicat directament en les negociacions per a la mesa amb Esquerra i la CUP, però la seva predisposició a assumir l'encàrrec va ser immediata: de seguida va dir que sí. Nascut a Terrassa l'any 1968, l'exconseller de Territori durant el govern de l'1-O és un polític de pedra picada, que porta tota una vida dedicada a això. Va començar des de ben jove a militar a les joventuts de Convergència, la JNC, l'any 1986, i l'any 1994 es va convertir en secretari general dels joves de CDC. La seva mà dreta, Damià Calvet, amb qui fa més de trenta anys que fa tàndem, recorda com recorrien Catalunya amb un Dos Cavalls de color groc. El descapotaven i anaven amunt i avall per "fer grans" les joventuts, mentre ja posaven un peu a Convergència: Rull hi comença a militar el 89 i ja es preparaven, com a nova generació, per fer el salt endavant al partit dels grans, que volien independentista i socialdemòcrata com ells.
I és que Rull és l'etern candidat a ser a la primera línia política. Quan existia Convergència i també ara, amb Junts. Va ser durant anys la jove promesa de CDC per succeir Artur Mas i fins i tot recentment va sonar com a possible candidat a la Generalitat de Junts si Puigdemont no feia un pas endavant a les eleccions catalanes. Estimat per la militància, de tracte afable i dialogant, no perd mai l'oportunitat de posar èpica a les seves paraules i sempre ha destacat per tenir bona relació amb les altres forces polítiques. O, si més no, per no generar anticossos.
Ara bé, quan era a CDC el seu moment de lideratge va arribar en el pitjor temps per al partit. Després del pas al costat d'Oriol Pujol com a secretari general pel cas de les ITV, Artur Mas va ungir Josep Rull com a coordinador general de la formació el 25 de juliol del 2014, el mateix dia que Jordi Pujol confessava la deixa. Va ser Rull, doncs, qui es va encarregar de matar el pare, i va haver de lidiar amb els escorcolls a la seu del carrer Còrsega pel cas 3%. Un cas que, com el de Pujol, deu anys després encara no s'ha jutjat.
Els inicis
Advocat de formació –ara exercia a la Mútua de Terrassa–, Rull sempre parla de l'ajuntament de la seva ciutat, on va ser cap de llista de CiU a partir de l'any 2003, com la millor escola de política institucional. El seu entorn era més complicat que el que podia tenir un dirigent de Convergència pel lloc on feia política: per la complexitat social del municipi i perquè anava a fer oposició en un feu del PSC. De fet, la seva tasca contrastava amb el que havia viscut en els seus inicis al Parlament, on va iniciar-se com a diputat de la bancada de la majoria de CiU quan Jordi Pujol encara era president, l'any 1997. Va ser un dels diputats més joves que van entrar a la cambra catalana i va mantenir l'escó ininterrompudament en totes les legislatures fins a la sentència de presó de l'1-O.
Ara bé, al seu currículum –i al del seu entorn– també hi ha una de les guerres internes més fratricides dins l'espai convergent: la batalla amb Jordi Turull. Tots dos van ser incapaços, generacionalment, de posar-se d'acord quan va ser l'hora de constituir el PDECat l'any 2016, amb la dissolució formal de Convergència, i van protagonitzar una disputa entre sectors que no es va acabar fins a l'any 2017, quan Rull i Turull van compartir cel·la a Estremera. Allà van segellar la pau.
El govern de l'any 2017
L'1 d'Octubre i la presó són els fets que l'han marcat més políticament. Durant l'estiu de l'any 2015, amb la creació de Junts pel Sí, Rull va mostrar la seva predisposició que Artur Mas entrés en el nou govern de la Generalitat i, sobretot, a assumir la cartera de Territori, on tenia una agenda sectorial àmplia per desenvolupar: des de la lluita contra el canvi climàtic fins a l'ampliació de la xarxa de trens, una de les seves obsessions polítiques. Tanmateix, la legislatura del 2017 va ser essencialment una altra cosa: Carles Puigdemont va arribar al capdavant de la Generalitat i tot va girar al voltant del "referèndum o referèndum". Un repte que Rull es va fer seu fins al punt que va ser ell, juntament amb Turull, qui va convèncer Puigdemont perquè no convoqués eleccions anticipades després de l'1-O i tirés endavant la proclamació d'independència.
Després, la història és coneguda: Rull va acabar juntament amb mig govern a la presó, d'on no va sortir fins als indults de Pedro Sánchez del 2021. També es va beneficiar de la darrera reforma del Codi Penal pactada entre ERC i el PSOE, que va derogar el delicte de sedició, ja que per aquest motiu es va poder presentar a les eleccions del 12 de maig. Després de 38 anys dedicant-se a la política, des d'aquest dilluns és la segona autoritat del país.
