Josep Maria Vila d’Abadal: “Demòcrates s’ha de presentar sol, i si fa coalició, millor amb ERC”
Entrevista al president del consell nacional de Demòcrates de Catalunya
BarcelonaJosep Maria Vila d’Abadal (Barcelona, 1954), exalcalde de Vic, va abandonar la política fa un any i mig però hi torna per substituir Joan Rigol com a president del consell nacional de Demòcrates.
Què el porta a tornar a la política?
Fer un nou partit em fa il·lusió. Hi ha un espai per a Demòcrates, fa falta un partit de centre o centredreta que sigui clarament independentista. El PDECat té molts problemes interns, i no sé què en quedarà d’independentisme. Hi ha corrents interns que creuen que tornar a ser partit de govern comporta perdre radicalitat independentista.
¿Perdre radicalitat per ser transversals?
Tornar al peix al cove, negociar amb Rajoy, i no és el camí: ho estem fent bé, forçarem Espanya a negociar un referèndum. Ha sigut un error que CDC passés a ser el PDECat, CDC era molt més identificable. Sento cants de sirena del PDECat per negociar amb l’Estat.
Això faria perillar el full de ruta?
Aturaria el procés. Lògicament hi ha gent de l’ex-CDC que és radicalment independentista, entre ells el president. Però hi ha moltes sensibilitats. Demòcrates ha de fer el seu espai per ser un partit democristià, independentista, de Catalunya i per construir el nou estat.
En aquest escenari, creu que hi haurà referèndum al setembre?
Sí. Al Govern hi ha la gent d’ERC, que són més fiables i faran el que convingui perquè sigui possible i legal. Si hi arribem, l’Estat s’haurà de moure, i no podrà inhabilitar tot el Govern i el Parlament. Faran com els anglesos amb els escocesos, pactar una pregunta. I si no es pot, fer-lo al setembre.
I l’endemà?
Si hi ha cens, i és un referèndum i no una consulta i està ben fet, declarar la república i treballar amb Espanya, Europa i les institucions internacionals per ser reconeguts.
Veu el Govern preparat?
Aquest Govern sí. A diferència del Govern de Mas. Mas va decidir posar-se al capdavant del procés, però el seu gabinet no era independentista, hi havia molta gent que no ho era. Per tant era difícil tirar-lo endavant. Ara el Govern és independentista.
¿Hi hauria d’haver consellers de Demòcrates?
Demòcrates, per no repetir l’experiència d’Unió, ha d’anar a les eleccions per separat per saber qui és. En coalició podríem anar amb el PDECat, o encara millor amb ERC, però no sabríem qui som.
Per què millor ERC?
Perquè ERC és independentista.
Si l’Estat inhabilita Forcadell, què ha de fer l’independentisme?
Hem de donar suport a la presidenta. Li demanaria que segueixi, però si plega també tindrà el meu suport. Hem d’anar tots units, que és el que ens falla a l’independentisme.
Els Mossos què haurien de fer?
Si els ordenen detenir la presidenta, ho hauran de fer, i la ciutadania haurà de dir que no. Però crec que això no arribarà. Inhabilitar una presidenta escollida democràticament és una barbaritat.
Parlava de la falta d’unitat. ¿Les entitats en tenen culpa?
El procés té èxit perquè és de la societat, no dels partits ni de les institucions. S’ha de mantenir a l’àmbit de les entitats. Els dos presidents [Jordi Cuixart i Jordi Sànchez] i la presidenta [Neus Lloveras] ho fan molt bé, però han de recuperar el lideratge i el timó del procés. Als partits els van fer por les entitats, la força i la influència que tenien.
¿La mesa d’entitats i partits és una oportunitat per a la unitat?
Si la lideren les entitats sí, si la fan els partits serà un orgue de gats que no durà a res. Seria bo consensuar què fer fins al setembre. Ara diuen que si inhabiliten Forcadell s’ha d’avançar el referèndum… Quan els partits diuen aquestes coses pensen més en fites intermèdies.
Ho han dit ERC i la CUP. ¿Hi veu interessos electorals?
Visions partidistes, per canviar la situació actual i clarificar el panorama. Ens ho hauríem d’estalviar.
Com veu Unió. Té futur?
Amb el deute que té és difícil. Duran va tenir 65.000 vots i Espadaler 100.000. No és viable. Unió va acabar-se quan va decidir que la confederació no era un pas més cap a la independència, sinó l’objectiu.