L'últim líder

BarcelonaNascut al port de Cambrils, Josep-Lluís Carod-Rovira és d'una raça de política que està desapareixent. No és ni un gestor ni un escalador dins l'aparell, que és el que ara es porta. És un líder de masses que no ha arribat on havia d'arribar pels errors propis i sobretot perquè els seus mai l'han deixat volar amb llibertat.

Després de fer filologia, i de participar activament en l'antifranquisme va entrar a la Generalitat de la mà de Max Cahner, el primer conseller de Cultura del govern de Jordi Pujol, com a delegat de Cultura. Però la seva vocació d'esquerres el va portar a fer l'aventura de Nacionalistes d'Esquerra, amb noms coneguts com Lluís Llach i Magda Oranich, però que va acabar amb un sonor fracàs electoral. Vista la realitat va redactar i va impulsar el 1987 la Crida Nacional a ERC, , una iniciativa per tal de rejovenir i rellançar el partit i aglutinar les noves generacions independentistes sorgides arran de la decebedora transició espanyola.

El 1992 una Esquerra explícitament independentista esdevé la tercera força del Parlament de Catalunya. Des del 1996 Esquerra, liderada per Josep-Lluís Carod-Rovira, denuncia l’espoli fiscal que pateix Catalunya i la demanda d’un nou Estatut nacional que ens doti de més poder polític i d’un sistema de finançament just. En el darrer cicle electoral (2003-2004) Esquerra obté els millors resultats de la seva història recent, amb 650.000 vots, 1.300 regidories, 123 alcaldies, 23 diputats al Parlament, 8 al Congrés, 4 senadors i 1 eurodiputat. Fruit d’aquests resultats, Esquerra signa l’Acord del Tinell i forma, en coalició amb PSC i ICV-EUiA, el primer govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya des de la restauració de la democràcia. El Govern és encapçalat pel president Pasqual Maragall, del PSC, i pel conseller en cap, Josep-Lluis Carod-Rovira, que ha d'abandonar el càrrec 40 dies després per haver-se reunit amb la cúpula d'ETA.

Carod torna a entrar al govern el 2006, amb una figura indefinida com és la Vicepresidència, i amb l'hostilitat ja manifesta de Joan Puigcercós, aleshores conseller de Governació, tot i que per poc temps. El seu distanciament envers ERC creix i un cop els republicans deixen el govern deixa de participar en els actes de partit, fins ahir, que va comunicar la seva baixa.