La soledat de Josep Benet

BarcelonaJosep Benet (1920-2008) ha estat recordat avui al vespre al Palau de la Generalitat en un acte sobri i trist, només amb mitja dotzena de persones. Hi han intervingut el president Quim Torra, que ha obert els parlaments i ha marxat tot seguit, i els historiadors Josep M. Solé i Sabaté, Mercè Renom, Josep M. Roig Rosich i Jaume Sobrequés. L'auditori era buit. El covid -i potser alguna cosa més- ha passat factura als actes del centenari d'una figura clau per a la política i la historiografia contemporànies de Catalunya, una personalitat cabdal de l'antifranquisme i de la Transició, un treballador incansable en la lluita per la democràcia, el redreçament cultural i lingüístic i la unitat civil del país.

"Com a president, el tinc més present que mai", ha dit Torra, que l'ha recordat com un intel·lectual combatiu i infatigable: "Allà on passava alguna cosa important a Catalunya, ell hi era". Torra que també ha aprofitat per fer èmfasi en la idea "d'unitat des de la diversitat", que creu que és un dels grans llegats polítics de l'homenatjat.

Benet va ser el primer a fer servir l'expressió "un sol poble" a finals dels anys 60. Va desenvolupar una tasca ingent com a advocat contra la repressió i com a historiador (des de l'obrerisme fins a la figura de Joan Maragall, passant pels afusellats Companys, Carrasco i Formiguera, Rahola, Peiró i Latorre, en representació de tot l'espectre ideològic del catalanisme). Provinent del catolicisme social, va ser el candidat transversal del PSUC a la presidència de la Generalitat el 1980. El 1985, a l'edat de jubilació, "gràcies a la generositat de Jordi Pujol, el millor polític català del segle XX" (Sobrequés dixit), va engegar i dirigir el Centre d'Història Contemporània de Catalunya, tasca que va liderar fins a complir els 80 anys. Un centre, per cert, que després d'ell ha anat perdent de mica en mica pes i rellevància i que en l'actualitat compta amb un ínfim pressupost anual de 50.000 euros, tal com ha denunciat avui el seu actual director, el mateix Sobrequés.

Sens dubte, amb el seu característic fil de veu -"Una veu insubornable i independent", segons Rosich"-, Benet no hauria callat davant l'agonia del centre que ell va fundar a partir de l'obsessió perquè s'estudiés i es divulgués la història del país. No va ser mai una personalitat dòcil, sinó més aviat, com el va definir Montserrat Roig, un home de "passions contingudes extraordinàries". Un autor d'una obra historiogràfica que Renom titlla d'"incòmoda, potser desigual, però coherent, i sens dubte rigorosa i important". Tant important, afegeix, com ell mateix com a figura política. Aquest és el Benet que avui ha estat recordat en una estranya intimitat que recordava massa els temps de la clandestinitat i el resistencialisme que van marcar bona part de la seva vida.