Duran subscriu les demandes de Mas i defensa que "la sobirania només té un límit, la cohesió social"
El líder democristià, però, avança que "esmerçarà totes les seves capacitats perquè no descarrili el tren que es decideixi utilitzar" i que primer "els sentiments s'han de racionalitzar i fer-los viables"
BarcelonaEl líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha volgut deixar clar en la seva carta setmanal a la militància que subscriu les demandes d'estructures d'estat fetes per Artur Mas i ha assegurat que "Unió contribuirà a la via que nacionalment el poble de Catalunya es proposi el dia que sigui consultat". "Per nosaltres, la sobirania només té un límit: la cohesió social", ha assegurat el dirigent democristià. Creu també que "aquest 11 de Setembre obre una nova etapa" i que la mobilització que va tenir lloc "obliga el govern espanyol, el PP, el PSOE i les institucions de l'Estat [...] a replantejar-se les relacions amb Catalunya", però igualment ha especificat que Unió "esmerçarà totes les seves capacitats perquè no descarrili el tren que es decideixi utilitzar".
Així, Duran especifica que ell no renuncia al pacte fiscal –"ja seran ells [el govern espanyol] els que tanquin la porta!", diu– i defensa que el gir en el discurs de Mas cap en l'ideari dels democristians. "[El 1997] ja proposàvem sobirania fiscal, cultural, jurídica... I no cal dir que aviat farà 81 anys que defensem el dret a l'autodeterminació. No tingueu cap complex: les nostres no són propostes en què no hi cap el missatge del president Mas", afirma. De la mateixa manera, avisa contra les presses, perquè "els passos que es facin han de ser ferms" i "els sentiments s'han de racionalitzar i fer-los viables" perquè, si no, "la frustració serà inevitable". "I les conseqüències les patiria tot Catalunya, però políticament tindria un cost elevat per als seus responsables", afegeix.
Finalment, el líder democristià reconeix que "els que cridaven [dimarts] demanaven més la independència que el pacte fiscal" i que tant ell com "bona part dels polítics" han anat "a remolc d'una iniciativa ciutadana", tot i que no especifica si ho veu positiu o no. I acaba alertant contra el fet que el debat sobre l'estat propi aparqui les reformes econòmiques: "Que no ens passi que amb l’eufòria nacional tots plegats ens oblidem de la crisi econòmica i social. De fet, tot aquest debat ja ha fet oblidar que, sense dèficit fiscal, el tripartit també ens hauria portat a la ruïna".
