Montilla: "Com es pagarien les nòmines l'endemà d'una declaració unilateral d'independència?"

Ha sentit la necessitat d'escriure sobre la seva presidència. Per què creu que no se'l va valorar?

Seria una mica pretensiós per part meva dir això. Segurament no vam saber explicar-nos bé.

Té retrets a fer als seus exsocis?

Jo no tinc retrets a fer, ni a ICV ni a ERC. Ara hi ha menys col·laboració, i no ho dic amb satisfacció, més aviat al contrari. El país necessitaria un govern estable.

El 2008 ja van començar els efectes de la crisi i es van prendre les primeres mesures de reducció de despesa. ICV i ERC ho van entendre?

Segurament de diferent manera, però he de dir que la relació entre els tres partits, fins i tot amb les mesures d'austeritat i de retallades, va ser de comprensió i solidaritat.

I de lleialtat?

De lleialtat també. Les mesures d'ajust que es van dur a terme -les més dures el 2010, com les reduccions de sou- es van fer amb el suport de les tres formacions polítiques i amb el vot en contra de l'oposició.

CiU va ser deslleial a l'oposició?

Deslleial no, feien el seu paper. En tot cas, van tenir actituds incongruents. Reclamar l'any 2010, per exemple, que calia pagar a 60 dies... M'agradaria saber a quant paguen ara! Fins i tot volien fer un front a Madrid per rebaixar l'IVA, i després CiU ha avalat pujades de l'IVA.

El president Mas va criticar l'estat en què li van deixar les finances.

No hi havia pagaments diferits ni factures sense comptabilitzar als calaixos, com sí que va passar l'any 2003. Hi havia un dèficit important a causa de la caiguda d'ingressos, que es va produir fonamentalment des del 2009, i en part pal·liada pel nou sistema de finançament, sense el qual la situació hauria estat catastròfica.

¿Aquell sistema que va costar tant de pactar amb Zapatero?

L'endarreriment i la negociació llarga, feixuga i dificultosa del nou sistema de finançament va comportar una confrontació amb Zapatero. Nosaltres volíem que es complís el que deia l'Estatut en els terminis fixats i un sistema basat en els principis que recollia l'Estatut. Finalment això va ser així, però després d'un any i d'un període en què ens vam rostir tots dos: el govern de Zapatero i nosaltres.

A qui volia incorporar Zapatero en la negociació sobre l'acord de finançament?

Volia que hi fos Manuel Chaves, president del PSOE i d'Andalusia, però jo m'hi vaig negar perquè era una negociació entre governs.

Què el va decebre del rol de Zapatero de la seva etapa de president?

Aquests temes i el seu excessiu optimisme. Ell en un determinat moment no volia veure la realitat, però el tinc en bona consideració. És un dels polítics més federalistes que hi ha al PSOE. Ell ho deia, i és veritat.

Durant el seu mandat, l'espasa de Dàmocles va ser la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. Què va fer per evitar-la?

Vaig parlar amb tothom, amb totes les institucions i amb Zapatero. Alguns pensaven que el TC estava a les ordres de l'executiu! El que vaig descobrir és que hi havia una part del tribunal que sí que estava a les ordres del carrer Génova. El que vam fer és tocar totes les tecles i em vaig veure un parell de vegades amb Mariano Rajoy, entre d'altres.

Abans deia que Zapatero és federalista. Vostè encara ho és?

Sí. No he canviat. Tots canviem amb el pas del temps, però jo continuo sent socialista, catalanista, federalista i europeista.

¿I creu que és possible una entesa amb Espanya?

És que no hi veig cap altre camí. I sé que és difícil. Però al PSOE i fins i tot algunes persones de l'entorn del PP avui plantegen coses que fa un parell d'anys o tres eren impensables.

¿Creu que la crisi del PSC és reversible?

Sí, crec que és reversible. Hi ha gent molt acostumada a posar làpides, el RIP. També se li va posar al Partit Socialista francès quan es va quedar amb el 15% de vots.

¿La seva visió sobre el dret a decidir és diferent?

Jo parlo més del dret a decidir com a principi democràtic. Diuen que les persones tenim el dret a decidir sobre el nostre futur, doncs això serveix també per al conjunt dels pobles. S'ha de fer en el marc de les lleis que hi ha, que es poden canviar. Igual que ni vostè ni jo tenim una llibertat absoluta, els pobles també tenen una llibertat relativa. I en un context de globalització, de cosobiranies, encara més.

Per tant, no veu la consulta al marge del govern espanyol.

Cal ser realista. Un procés de secessió que no tingui en compte Espanya i Europa no porta enlloc.

Al llibre diu clarament que creu que una declaració unilateral d'independència de Catalunya no seria reconeguda enlloc. Per què?

Això portaria a un carreró sense sortida. Hem de ser conscients tots, entre altres coses per aquesta situació d'interdependència i cosobirania que tenim: avui no és sobirà ni l'estat espanyol. I l'endemà d'una declaració unilateral de sobirania, què fas? Com pagues les nòmines, demanant hora al senyor Montoro?

A la Gran Bretanya ho estan fent de manera democràtica i acordada.

Exacte, de manera acordada. Europa és respectuosa amb el que consideren assumptes interns d'altres, i avui a Europa ningú té interès a debilitar Espanya per raons d'interessos. I, per tant, això juga en contra de la consulta unilateral. Una consulta és possible? Sí, si es negocia i s'acorda, que és el que s'ha de fer.

¿Es va sentir incòmode quan en el programa del PSC es va incorporar el dret a decidir?

No. Tal com es va incorporar, no.

¿El PSC ha de poder votar de manera independent del PSOE sense que hi hagi un daltabaix?

Jo crec que aquesta possibilitat s'ha de preveure. No per exercir-la cada dia, no per demostrar res a ningú, sinó per tenir les mans lliures en determinats moments.

Què opina de Manuel Bustos?

Em crec el que diu, sense saber els detalls del cas. Aquí tenim un problema, i és que una justícia lenta acaba sent injusta.