Montilla assegura que és "legal i factible" fer d'expresident de la Generalitat i treballar per a Enagás

BarcelonaL'expresident de la Generalitat, José Montilla, ha tornat aquest dilluns al Parlament per donar explicacions sobre el seu fitxatge per al consell d'administració d'Enagás després de la pluja de crítiques que li va caure de bona part dels líders polítics quan es va fer pública la notícia. Montilla ha tornat a insistir que el seu càrrec –que va assumir oficialment el 30 de juny– és compatible amb el d'expresident, i ha assegurat que "haver sigut ministre del ram i expresident" li dona "perspectiva" sobre l'activitat gasística: "Suposo que per això se'm va proposar". "Vaig acceptar perquè ho podia fer", ha explicat en la seva compareixença a la comissió d'afers institucionals del Parlament. "No només és compatible legalment, sinó també factible", ha afegit, després d'assegurar que el càrrec a Enagás li permetrà continuar desenvolupant les seves tasques com a expresident.

Montilla ha recordat que la llei d'expresidents no estableix "cap restricció" a l'hora de desenvolupar un càrrec en una empresa energètica. La normativa només preveu que s'ha de deixar de percebre el sou i la pensió si un expresident s'incorpora en un consell d'administració. Montilla ha explicat que ja ha sol·licitat que se li suspengui la retribució. De fet, ha detallat que ho va fer l'1 de juliol, l'endemà que el nomenessin conseller d'Enagás. "Mai he cobrat dos sous", ha dit taxatiu, i ha afegit: "Mai he cobrat dos sous i sempre he treballat per cobrar, no m'han pagat de franc". "Reivindico la possibilitat que els expresidents, ara i en el futur, si volen i si tenen edat per fer-ho, puguin fer altres activitats també. Crec que això és normalitzar el país", ha defensat.

Critica que es parli de portes giratòries

L'expresident de la Generalitat ha criticat que es parli del seu fitxatge a Enagás com un exemple més de portes giratòries. De fet, ha intentat relativitzar aquesta qüestió explicant que en molts països europeus aquesta mena de fitxatges no es qüestionen: "Si volem normalitzar el nostre país hem de mirar què passa arreu, en països europeus, on no és anatema el que aquí en diem portes giratòries". Montilla, a més, ha intentat ironitzar sobre aquest tema i s'ha preguntat quan són giratòries les portes giratòries: "¿Giren cada quan, cada cinc minuts, cada cinc anys o quan?" L'expresident ha explicat que va rebre ofertes quan va deixar de ser president de la Generalitat, però que no les va acceptar. "Quan vaig deixar de ser president no hauria anat a una energètica. I en vaig tenir propostes. Però no eren de rebut. Són coses pensades amb temps", ha afirmat.

L'expresident de la Generalitat ha basat tota la seva intervenció en recordar que la llei d'expresidents permet que un ex alt càrrec de la Generalitat pugui fitxar per un consell d'administració d'una gran empresa i ha emplaçat els grups parlamentaris a modificar la normativa si ho consideren oportú: "Les normes no són immutables i es poden modificar quan es consideri". A més, ha lamentat que alguns portaveus hagin apel·lat a "raons suposadament morals" per carregar contra el seu fitxatge. En aquest sentit, quan alguns diputats, com Marta Ribas (Catalunya en Comú-Podem) i Esperanza García (PP), han admès que el seu nomenament a Enagás era legal, però qüestionable en termes ètics, Montilla els ha contestat: "Cadascú té la seva [ètica] i necessàriament no tothom hi ha de coincidir. Per això hi ha les eleccions".

Fa poc més d'un mes que es va fer públic que l'expresident de la Generalitat fitxava pel consell d'administració d'Enagás. Una notícia que va aixecar polseguera perquè bona part dels líders polítics catalans ho van emmarcar en un nou cas de portes giratòries i van qüestionar la compatibilitat amb el càrrec d'expresident. JxCat, ERC, Cs i la CUP li van exigir explicacions i van demanar la seva compareixença a la comissió d'afers institucionals del Parlament. Montilla va emetre un comunicat en què explicava que mantindria l'oficina d'expresident, però va assegurar que no utilitzaria els mitjans o espais públics per a activitats privades quan s'incorporés al consell d'administració de la companyia gasística. Un compromís que aquest dilluns ha tornat a refermar en seu parlamentària afirmant que "mai" utilitzarà mitjans públics per a activitats privades. Ara bé, alguns diputats com la líder de Ciutadans, Lorena Roldán, li han recriminat que continuï utilitzant aquesta oficina, que la paguen "tots els catalans", tot i cobrar un sou d'Enagás.

Els grups li demanen que renunciï al càrrec a Enagás

La majoria de grups parlamentaris –excepte el PSC– han demanat a Montilla que "reflexioni" i "rectifiqui" la decisió d'exercir un càrrec al consell d'administració d'Enagás o, si no ho fa, que renunciï a tenir oberta l'oficina d'expresident. El diputat d'ERC José Rodríguez, a més, li ha demanat que "renunciï permanentment a l'estatus d'expresident" si no deixa el càrrec d'Enagás. "Ha comès un disbarat, ha fitxat per a qui no havia de fitxar", ha opinat el diputat de JxCat Eduard Pujol, que també ha vinculat aquesta empresa amb el cas Castor. Una relació que Montilla ha negat.

El diputat de la CUP Carles Riera ha sigut el més bel·ligerant contra l'expresident, a qui ha arribat a situar en la "màfia del règim del 78", que passa per un "entramat de tràfic d'interessos i intercanvis de favors". Montilla, visiblement molest, li ha contestat taxatiu: "No formo part de cap màfia. Això no. No sé qui forma part de màfies, jo li puc assegurar que no. I això és un insult. No li diré que forma part d'un grup que té connotacions criminals, mai ho faria".

El PSC ha fet pinya amb Montilla i s'ha limitat a subscriure totes les seves paraules. Però el diputat socialista Ferran Pedret sí que ha admès que el Parlament haurà d'obrir el debat sobre el sistema d'incompatibilitats dels expresidents. Precisament, la diputada de Catalunya en Comú, Marta Ribas, ha recordat que el seu grup ha proposat canvis legislatius en la normativa que regula l'estatus dels expresidents: que es prohibeixi que es puguin incorporar als consells d'administració d'empreses de l'Íbex-35 i ampliar el règim d'incompatibilitats perquè no es pugui mantenir l'oficina d'expresident si es treballa a l'empresa privada.

L'any 2003 tots els grups parlamentaris van votar a favor de la llei que regula l'estatut dels expresidents. La normativa regulava l'assignació d'un sou i una pensió de jubilació als expresidents i també els permetia tenir una oficina "per a les atencions de caràcter social i protocol·lari que corresponguin". La llei feia incompatible rebre un sou i una pensió amb "la percepció d’ingressos resultants de l’exercici de qualsevol mandat parlamentari, de la condició de membre del Govern o alt càrrec, tant de l’administració de l’Estat com de la Generalitat, i de l’exercici de qualsevol altre càrrec públic o de lliure designació remunerat". Però, en canvi, els grups no van considerar oportú regular cap incompatibilitat concreta pel que fa a les oficines. De fet, en la modificació que es va fer l'any 2015 es va especificar que seria incompatible percebre un sou "amb la participació en consells d'administració d'empreses públiques i privades", però no es va veure cap necessitat de regular incompatibilitats per a les oficines.