“Estarem al costat de la llei per aturar el referèndum d’independència”

MadridJosé Luis Ábalos (Torrent, l’Horta, 1959) s’ha convertit en la mà dreta de Pedro Sánchez en aquest nou mandat a Ferraz. Admet que va “torturar psicològicament” el líder socialista, “matxacant-lo” fins a l’extenuació perquè es tornés a presentar com a secretari general del PSOE. No va errar en la seva aposta i ara ha obtingut la seva recompensa. Dimecres va defensar l’abstenció en la moció de censura de Podem contra Mariano Rajoy com a portaveu provisional dels socialistes al Congrés i ahir fonts pròximes a Sánchez van confirmar que serà el futur secretari d’organització del partit.

Quadren els números per fer fora Mariano Rajoy?

Els números podrien sortir si efectivament les forces que van dir que venien a canviar aquest país i a regenerar-lo complissin amb aquest propòsit. Però han caigut en el mateix esquema bipartidista, fragmentat però bipolar. Pot haver-hi una majoria, però fins ara no l’hem vist. Ara bé, en política no es pot dir que res és impossible.

Per tant, no hi ha majoria sense Cs?

Esclar. Però no només per una qüestió aritmètica, sinó també política, d’evitar vetos. El xoc que vam veure dimecres entre Iglesias i Rivera no condueix a res.

Demanen així a Podem que faci amb Ciutadans el que vostès no estan disposats a fer amb el PP.

El problema és que Cs està assumint el rol de la dreta espanyola. La foto amb José María Aznar és un punt i a part. Amb aquesta actitud només es poden conformar a ser les crosses del PP, no els faran el sorpasso.

Com s’hauria d’articular aquest enteniment amb Podem?

Primer, sobre la base del respecte. Ens molesta la superioritat moral que intenten exhibir. Però dimecres no va ser tot un gest de cara la galeria. Es va fer un pas en aquesta relació de respecte, també cap a l’electorat. Cal canviar l’enfocament. Deixar la lluita d’estratègies partidistes i intentar que aquest electorat d’esquerres, que vol unitat, no es frustri.

Com esperen gestionar la decepció per no fer fora Rajoy d’aquí poc?

No crec que les expectatives estiguin només en la moció. N’és una part a mitjà termini. La decepció no té a veure amb el fet que tu vencis una moció de censura o convoquis eleccions. Això ja exigeix unes altres qüestions. L’important és que es vegi una actitud diferent, un llenguatge diferent, un públic al qual et puguis referir. Això és el que s’ha de notar. Tenim el repte d’intentar obligar el PP que compleixi amb el mandat del Congrés, on sí que ens hem trobat amb Podem i Ciutadans.

¿És possible entendre’s amb ERC i el PDECat?

Depèn de per a què. Quan voten coses de política espanyola, cap problema.

Per què es van afanyar a matisar que defensen que Catalunya és una nació, però només cultural?

Per evitar la idea d’un estat català. Perquè en la mesura que acceptéssim una nació política tindríem una exigència jurídica i acabaríem abocant-nos a l’autodeterminació.

Com s’alinearà Sánchez l’1-O? Si el govern espanyol decideix suspendre l’autonomia o bé intervenir els Mossos, hi serà el PSOE?

Ho hem dit clar: nosaltres estarem al costat de la llei. I si el govern [espanyol] està al costat de la llei, nosaltres estarem al costat del govern. En tot el que faci el govern d’acord amb la llei, i són els tribunals els que determinen la justícia d’aplicar la llei, nosaltres hi serem.

¿Amb Podem pot haver-hi recorregut en el debat territorial?

Crec que sí, perquè no defensen l’autodeterminació. No s’aclareixen entre una consulta pactada o unilateral. Crec, sincerament, que Podem està més a prop de la nostra posició amb Catalunya. Només defensen el referèndum perquè queda molt bé dir a la gent que pot votar.

¿El congrés federal pot tombar l’aposta per la plurinacionalitat?

No em preocupa especialment. Però sí que haurem de concretar més endavant la concepció de la realitat plurinacional. Tenim la Declaració de Granada. Hi ha qui pensa que és un límit. Nosaltres pensem que és fruit d’un acord polític i com tot acord és susceptible de revisió, no es pot santificar.

¿S’hauria de convertir també en paper mullat la revisió del protocol d’unitat entre el PSOE i el PSC?

Nosaltres l’hem criticat, però Miquel Iceta va alabar l’acord aconseguit. No sé ara si el PSC segueix pensant el mateix... En tot cas, si la direcció del PSC entén que cal revisar alguna cosa, ho mirarem. S’ha d’evitar la temptació d’alguns de plantejar un altre partit a Catalunya. Ara bé, també cal ponderar la participació del PSC en els òrgans del PSOE en funció de la seva autonomia.

Què opinen de la invitació dels comuns a reeditar el tripartit?

El cost del tripartit va ser molt alt per al PSC: una entesa amb ERC és molt difícil. Cal plantejar-se les coses a partir de la pròpia experiència.