“Si en Jordi tenia alguna por, les ha perdut totes a la presó”

Santa Perpètua de MogodaJust al davant d’El Vapor de Santa Perpètua de Mogoda, fàbrica tèxtil dickensiana avui convertida en centre cívic, hi trobareu una casa a la façana de la qual hi han pintat ben gran la cara somrient d’en Jordi Cuixart Navarro i la frase: “La cel·la és petita però el somni és immens”. Al peu d’aquesta casa entrevistem la Neus Cuixart (51 anys, treballa en el servei d’atenció al client d’una empresa italiana) i l’Esther Cuixart (48, administrativa), germanes del president d’Òmnium (43), juntament amb en Pol Leiva Cuixart (23, que ha estudiat cuina i ara estudia al Taller de Músics), nebot del líder empresonat. “Hem esdevingut la veu i la façana”, admeten tots tres amb un somriure inspirat directament primer des de Soto del Real i després des de Lledoners. Santa Perpètua respon al clixé: situada a 7 km de Sabadell i 14 de Barcelona, té 11 polígons industrials i 25.000 habitants. Primer el PSUC i després ICV han dominat l’alcaldia.

La cosa política, al Jordi, per on li va venir?

Esther: Per un oncle, el tiet Pepe, que va obrir l’única llibreria que hi va haver a Santa Perpètua durant molts anys i va fundar-hi la secció local d’ERC. A casa sempre dèiem que d’on havia sortit si no se’n parlava mai, de política.

Pol: I a mi m’hi va enganxar el tiet Jordi: Entre ell i el meu pare, nascut aquí de pares andalusos, em van anar inculcant la consciència de classe i la de país.

El Jordi ja era un líder de jovenet?

E: [Somriu.] S’ha bregat amb el temps. Tampoc era un tio gaire valent, de petit no era així, l’havíem hagut de defensar a l’escola.

Neus: Era poruguet, sí.

E: Recordo a l’escola haver dit “Eh, no et passis amb el meu germà”. Però va estudiar i tan aviat com va entrar a treballar en una empresa va dir que muntaria la seva. Allò ens va sorprendre perquè era un pas valent, però la va muntar, avui té quaranta treballadors, i això va fer que s’anés construnt com a persona.

Neus: Ara bé, sempre va tenir grans inquietuds per la cultura catalana. I quan posava l’Elèctrica Dharma s’ensorrava la casa.

Tots tres parlen de Cuixart amb admiració, i no tant per l’any que ja fa que és a la presói com per la fermesa que desprén des del captiveri. Segons l’Esther: “Ara el Jordi és un home sense por. Si tenia alguna por, les ha perdut totes a la presó. A l’última carta m’ho deia: «Crec que he de ser a la presó, he de lluitar perquè la gent pugui decidir». A cada trucada ens diu que que va per llarg. Ens ho ha dit tantes vegades, que ho hem acabat assumint”.

P: De fet, ja ens va anar preparant per a la presó. Ahir va fer un any que va venir a dinar per última vegada i ens deia: “Això no ha estat posar una papereta en una urna, això és un embat democràtic molt seriós”.

N: Aquell últim dia amb ell, la mare ens va fer canelons i vedella amb suc, i com que és molt amant de l’arròs bullit de la seva mare, el va barrejar amb la vedella.

E: Quan vam acomiadar-nos, la mare va plorar molta estona.

N: Jo també. No va ser un dinar, va ser un comiat sense que ningú digués res. Intuíem que aquell dia sí que se’l quedarien. Fixa’t que el dia 23 o 24 de setembre de l’any passat va venir a un acte del referèndum aquí, a Santa Perpètua i estava molt refredat. La mare li va fer un caldo i l’hi va posar en un tàper, i a la nit, pel whatsapp familiar va escriure: “Quin caldo més bo, a Soto del Real no me’l donaran igual”. Faltava gairebé un mes per que hi entrés.

El pare d’en Cuixart, l’Antonio, té 77 anys i la mare, la Maruja Navarro, 76. Viuen sols i tenen alts i baixos. Diumenge, la Maruja va anar a veure el seu fill “i el va trobar molt content. Per tenir un fill a la presó des de fa un any, estan prou bé. El pare, quan el Jordi li truca, li diu: «Dignitat, Jordi!» Els meus pares no li retreuen res, al contrari. A vegades llegeixes que tothom està tirant de Prozac però nosaltres, no sé si per la força que ens transmet el Jordi o què, ens anem mantenint”, explica l’Esther.

N: El Jordi li diu a la mare que no plori quan li pengi el telèfon, perquè quan ell penja, no plora. Quan et truca el Jordi et carrega les piles.

E: Ha canviat, medita molt. En alguna carta diu que mira per la finestra i ho veu tot tan maco que s’ha posat a meditar. A banda que hagi madurat com a persona, el veig madur espiritualment. Li he notat un canvi més espiritual que no pas altra cosa. Per ser així, has de tenir molta força.

A Santa Perpètua, Cs va arrasar a les eleccions del 21-D, però el poble s’ha portat molt bé amb els Cuixart Navarro, fins al punt que els murals que hi ha a peu de carrer estan intactes i l’única escena de GDR que han patit “van haver de venir de Barcelona i de Montcada a fer-la, mai ningú d’aquí ens ha vingut a molestar”, recorda el Pol. Els Cuixart Navarro creuen que el cas acabarà a Estrasburg: “El Jordi s’estarà a la presó els anys que Europa vulgui, i sempre diu que ens fem a la idea que seran 10 anys, i si sortim amb 7, en tindrem tres de regal”, afirma l’Esther.

El Jordi demanarà l’indult?

Esther : Si no canvia molt de pensament, no el demanarà.

Potser pensant en els pares o el fill.

P: En Jordi pensa que ara mateix està fent el que és correcte pel seu fill. Aguantar, aguantar i aguantar i que Estrasburg condemni l’Estat.

N: El Jordi ho té clar: està construint un país millor pel seu fill. Està lluitant per nosaltres, no per ell.

Les dues germanes acaben l’entrevista somrient: “Avui que fa un any que el Jordi és a la presó, hauríem de ser 7 o 8 germans per arribar a tots els actes”.