Jordi Sànchez: "L'ANC no ha de debatre com s'han de presentar els independentistes a les eleccions"

BarcelonaL'ANC va celebrar aquest diumenge la seva IV assemblea general, en què va aprovar el seu full de ruta per a aquest 2016, va reformar bona part del seu funcionament intern i va anunciar les mobilitzacions de la Diada de l'Onze de Setembre. Una de les claus de la jornada va ser la decisió de les bases de tombar la part del full de ruta –elaborat pel secretariat nacional– que parlava d'impulsar una candidatura de la "màxima unitat independentista" en cas de repetició de les eleccions espanyoles. Els socis de l'ANC, aquest cop, van demanar quedar-se al marge d'aquest debat. Aquest dilluns, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha conversat amb l'ARA.

Les bases de l'ANC han decidit no mullar-se en el debat de la llista única si es repeteixen eleccions a Espanya. Se sent esmenada la direcció?

El secretariat va fer una proposta i era esmenable. Els socis matisen el full de ruta però es manté que cal "treballar per la unitat", que vol dir compromís i suport al Govern de Catalunya en referència al nou estat. Ara sabem de manera precisa que "unitat" no s'ha d'entendre com a "llista única". El mandat de l'assemblea és molt clar i ajuda a fer que no hi hagi malinterpretacions ni externes ni internes sobre què ha de fer l’ANC.

Això vol dir que si es repeteixen eleccions al Congrés, Democràcia i Llibertat (DL) i ERC han de presentar-se per separat?

De quina manera es presentin els independentistes a les eleccions no ha de ser un debat de l’ANC, però si no es va amb llista única, la unitat d’acció ha de ser indiscutible. Els representants a Madrid han d’actuar coordinadament amb obediència al Govern i al Parlament.

La rivalitat entre CDC i ERC ha contaminat l’ANC?

Els partits estan molt amatents i són molt insistents quan es tracta d'ofertes electorals. L’ANC s’ha trobat immersa en un debat que no havia generat, sobretot en el cas de les eleccions a Madrid. Només hi havia una reflexió [sobre la repetició d'eleccions] en el marc del full de ruta, on es considerava necessari avançar cap a la coordinació...

La proposta de full de ruta parlava de promoure una llista de la "màxima unitat independentista".

Màxima unitat no és llista única necessàriament. S’ha de diferenciar molt bé entre les eleccions del 27-S, que tenien caràcter plebiscitari, i les que no tenen aquest caràcter. És el que vam acordar a les eleccions del 20 de desembre, quan l’ANC no va plantejar la llista única sinó la necessitat que hi hagués coordinació de les formacions independentistes a Madrid.

Els partits han intentat controlar l’ANC?

Els partits sempre han intentat influir en l’ANC en la mesura que és un actor que té una gran incidència política al país. Ara bé, el balanç és molt més positiu per a l’ANC que per als partits, ja que ha tingut molta més capacitat d’influir a la seva agenda política que ells a l'ANC. El nostre comportament és d’una transversalitat indiscutible.

Els socis no han tingut aquesta sensació. Moltes esmenes als estatuts anaven dirigides a vetar les influències dels partits al secretariat.

S’ha produït un fenomen inevitable: els partits han anat a buscar gent de l’ANC per incorporar-los a la seva llista. Ha passat amb persones que eren rellevants a l’ANC en les eleccions municipals, al Parlament o al Congrés, com és el cas de Gabriel Rufián. Però no vull personalitzar, tots els partits ho han fet per sumar més vots. Aquest tipus d’accions, totalment legítimes [per part de les formacions polítiques i de les persones que accepten les ofertes], han provocat la imatge que els partits ens estaven envoltant. Ara bé, tot i que la percepció del soci existeix, la trajectòria de l’ANC ha demostrat que el nostre comportament no és deutor de l'estratègia de cap partit polític.

A vostè l’han assenyalat per estar en línia amb CDC.

Aquesta és una crítica permanent però no hi ha cap dada que permeti demostrar que la meva acció com a membre del secretariat hagi afavorit un partit més que un altre, m’he limitat com a complir el full de ruta en tot moment. Queda clar que de cara a les eleccions del 27-S vam treballar per fer Junts pel Sí, a alguns sectors no els va agradar i, a partir d’aquí, m’atribueixen una suposada complicitat amb Artur Mas. Ara bé, també se m’hauria de reconèixer que vaig ser una de les persones que amb més insistència van voler fer veure al president Mas que li tocava evitar el bloqueig i prendre decisions que no eren fàcils ni per a ell ni per al seu projecte polític.

Li va suggerir, doncs, que havia de fer un pas enrere?

Estàvem en moments d’enorme transcendència perquè ens abocàvem a unes noves eleccions i això no era una opció raonable en clau del procés. Com altra gent, vaig aportar reflexions i intercanviar opinions directament amb Artur Mas de la necessitat d’evitar nous comicis. Això és indiscutible. I no només les 48 hores últimes sinó, fins i tot, setmanes abans, en què ja existien aquestes converses. Ho vam fer amb el mínim soroll possible.

Per què, doncs, les bases acusen la direcció de certa inacció i immobilisme?

Si alguna cosa requereix autocrítica és la comunicació deficitària amb les nostres assemblees territorials i amb el soci. No vam saber explicar les gestions que estàvem fent. Caldria haver fet més coses, això és indiscutible. És una lliçó que hem d'aprendre de cara al futur secretariat.

Es presentarà a les eleccions del 14 de maig?

No ho he decidit, ho faré en els propers dies. Ara bé, sí que tinc clar que si em torno a presentar serà l’última vegada i no esgotaria els tres mandats [que permeten els estatuts]. Un dels canvis més importants que es van aprovar ahir és l’ampliació del mandat d’un a dos anys, cosa que és molt racional des del punt de vista de l’organització, però que a nivell personal m’obre molts interrogants. Ara el compromís seria de dos anys.

El fet que les bases rebutgessin l’elecció directa del president, el perjudica o el beneficia?

Alguns han volgut obrir interessadament el debat sobre la legitimitat de l’elecció de la presidència, sobretot perquè jo no vaig ser la persona més votada entre els socis [a les eleccions de l'any passat]. Molta gent havia posat en dubte l'honorabilitat del secretariat fent creure que s’estava en mans dels partits polítics. Ahir el soci va explicitar que el sistema actual [la direcció escollida pels socis és qui tria el president] és el correcte i legítim.

Però vostè havia defensat l’elecció directa.

No, jo havia defensat que totes les esmenes que es presentaven em semblaven bé i d’una enorme sensatesa. De fet, totes van rebre més vots a favor que en contra, malgrat que no totes van arribar a la majoria qualificada [del 65%] que es requeria en alguns casos. En tot cas, les opinions majoritàries dels socis eren de suport als canvis.

Creu que la Diada va quedar poc definida?

La concreció sempre es fa quan pren possessió el nou secretariat, és a dir, al juny.

Els altres anys s’havien anunciat els llocs concrets de les mobilitzacions.

N’hi haurà una a Barcelona i a quatre emplaçaments més. Alhora, es tindrà presència internacional amb delegacions catalanes que entregaran credencials diplomàtiques del país des d’una perspectiva social a ciutats d’Europa i es donarà un impuls definitiu a l’assemblea de càrrecs electes.

Es convocarà el mateix Onze de Setembre?

L’assemblea de càrrecs electes, prevista al full de ruta, només té recorregut si hi ha intervenció del Parlament però ha d’estar a punt per si algun dia arriba la limitació de l’autonomia. La idea és presentar-la en societat però s’ha de definir quan, ja que cal parlar amb els partits, els ajuntaments i les entitats municipals. Una de les opcions és l'Onze de Setembre.

En les mobilitzacions descentralitzades, es fugirà de les demarcacions provincials?

Sí, es buscaran espais simbòlics. Som conscients que la gran mobilització continuarà sent a Barcelona però també hi haurà moviment al territori. Ara hem d’escoltar les propostes de les regions de l’ANC [que coordinen diverses assemblees territorials] sobre els indrets per a les mobilitzacions descentralitzades, quins indrets creuen que poden ser un element motivador per mobilitzar al territori.