Jordi Sànchez: “El que oferim a ERC és una lleialtat absoluta als acords que bastim”

BarcelonaEl secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, atén l’ARA al matí sense saber encara si el jutge de vigilància penitenciària decidirà avui mateix si li suspèn el tercer grau i el fa tornar a Lledoners.

¿Confia en no haver de tornar immediatament a la presó?

— No m’agrada especular. Som conscients que el Suprem i la Fiscalia tenen la voluntat de continuar castigant-nos. No n’esperem res.

¿I de l’Advocacia de l’Estat que ha de fer l’informe sobre els indults?

— Per què no l’ha fet encara? Probablement perquè interessava esperar a veure què passava el 14-F. El govern de Pedro Sánchez juga i especula també amb els indults.

Quina valoració fa dels resultats del 14-F

— Per a JxCat són positius per tres motius: perquè l’independentisme s’ha tornat a imposar, perquè s’ha superat el 51% i perquè amb 32 escons hem fet uns molt bons resultats. Un partit que va començar a caminar fa poc més de sis mesos ha demostrat que té musculatura, que té recorregut i que té credibilitat.

¿Es penedeix de no haver fet coalició amb el PDECat?

— El que ens dol és que hi hagi hagut 75.000 vots que no han estat útils a l’independentisme. Tocarà a qui li toqui, i no és a JxCat, fer una reflexió.

L’expresident Mas ha parlat de “reconciliació”. N’és partidari?

— Nosaltres estem absolutament oberts a continuar sumant persones, no sigles. Qualsevol afiliat i votant del PDECat serà benvingut. Tinc un gran respecte pel president Mas, no fa gaires dies va venir a la presó i vam tenir una conversa molt llarga i sincera.

¿ERC s’ha posat ja en contacte amb vostès per negociar la investidura?

— Estem pendents de concretar una trobada. Volem construir una majoria i posar en valor el 51% que ha tingut el bloc independentista.

¿Li sorprèn que no els hagin trucat a vostès primer?

— No hi donem més transcendència. En el moment en què ens truquin nosaltres hi serem, perquè la voluntat hi és, i sabem també que la voluntat d’ERC és aquesta. Per tant, no volem fer cap lectura estranya.

¿Temen que ERC pugui tenir la temptació d’intentar un govern sense vostès?

— No tinc aquesta sensació. En qualsevol cas és ERC qui ha de decidir l’estratègia per construir una majoria.

Per a vostès, què s’ha de fer amb aquest 51% de vot?

— Primer escoltarem quina és la voluntat d’ERC. El què sí que diem és que aquesta ha de ser una legislatura que eviti els errors de l’anterior, en què no havíem acabat de bastir una estratègia compartida.

Vostès defensaven ratificar al Parlament la declaració de sobirania, la declaració de ruptura i reactivar la DUI si se superava el 50% de vots. ¿Aquest compromís es manté?

— Forma part dels 50 punts que hem anat treballant i haurem de veure quina és l’opinió d’ERC. El que hem de negociar és la legislatura, no el govern. No fer-ho seria enormement irresponsable perquè abocaria el president Aragonès a unes tensions i una inestabilitat que no es mereix ni ell ni el ciutadà. El que oferim a ERC és una lleialtat absoluta als acords que bastim.

¿Junts podria donar suport al Congrés al PSOE i Unides Podem en pro d’aquesta unitat estratègica?

— Segur. Si hi ha acord, tots els partits ens trobarem fent alguna actuació que sense acord no faríem. El que no pot passar és que encarem la pròxima legislatura sense resoldre-ho, això, perquè aleshores tindríem de nou un guirigall.

¿La CUP hauria d’entrar al Govern?

— Això ho ha de decidir la CUP. A nosaltres ens agradaria que formés part d’una majoria independentista perquè pot formar part també de la solució d’aquest conflicte.

Ells posen sobre la taula la celebració d’un referèndum el 2025. Hi estan d’acord?

— De referèndums ja n’hem fet. Cal veure quina viabilitat té, la capacitat de fer-lo, les conseqüències... És molt positiu que la CUP aporti la seva proposta a aquesta mirada estratègica de la legislatura. El que hem de fer els partits independentistes amb responsabilitats al Parlament és seure en una taula i construir una estratègia conjunta.

La CUP també reclama que la Generalitat deixi de personar-se en causes contra manifestants.

— Aquest és un terreny que s’està estudiant. S’està mirant com es pot fer en aquelles circumstàncies on clarament no hi hagi hagut actuacions violentes d’agressió física contra funcionaris o servidors públics.

Quin paper hauria de tenir Laura Borràs en el futur Govern?

— El que ella vulgui tenir. Però la qüestió de noms formarà part del segon moment. El que necessitem ara és posar-nos d’acord i garantir quatre anys d’un govern i d’una majoria sòlida. Que l’independentisme pugui aparèixer amb una veu plural però coordinada per parlar a la població de Catalunya i per interpel·lar el govern espanyol i les institucions europees.

¿Defensaran la tria Josep Maria Argimon com a conseller de Salut?

— ¿Algú té un nom més potent que el del doctor Josep Maria Argimon per dirigir les polítiques sanitàries del nostre país?

¿Considera que és més potent que el de la consellera Vergés?

— No, jo pregunto, no vull fer valoracions. Dic: algú el té? Si algú el té, que el posi sobre la taula.

¿JxCat estarà disposat a reactivar la taula de diàleg encara que no hi hagi mediador?

— N’haurem de parlar. Creiem que continua sent una proposta que ajuda. JxCat sempre ha dit que està pel diàleg i per la negociació, però no per la utilització del diàleg com a càlcul partidista. El balanç d’aquest any de suposada taula de diàleg ha demostrat que tot això era fum, perquè el govern espanyol no s’ha cregut el diàleg. Cal mètode, calen objectius i cal discreció.

¿Vostè manté la interlocució amb el govern espanyol?

— Sí. Hi ha interlocució amb alts membres del govern espanyol.

I el fan ser optimista sobre el diàleg?

— No tinc en aquests moments prou elements per a l’optimisme.

¿Vostès estarien disposats a un govern amb els comuns?

— Estem disposats a un govern independentista, amb un programa independentista i acordat per formacions independentistes. Si els comuns s’hi volen sumar...