Jordi Sànchez demana la seva llibertat a Llarena al·legant que ja no té "capacitat de mobilització"

MadridJordi Sànchez demana la seva sortida de presó al jutge instructori del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. En un escrit presentat aquest divendres al matí, la defensa del número 2 de Junts per Catalunya al·lega que no hi ha risc de reiteració delictiva perquè l'exlíder de l'ANC mai ha convocat cap manifestació violenta ni tampoc ha mostrat cap actitud en aquest sentit. L'advocat de Sànchez, Jordi Pina, també subratlla un "important canvi de circumstàncies" respecte a les que el mantenir a presó el 4 de desembre, quan Llarena va ratificar la decisió de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. En l'escrit addueix que la seva "capacitat de mobilització ciutadana" ha desaparegut en haver renunciat a la presidència de l'ANC.

D'altra banda, utilitza l'argument que els reforços de Policia Nacional i Guàrdia Civil pel referèndum ja han marxat de Catalunya, cosa que implica que l'Estat sobreentén que no hi ha un clima de violència. Tal com ja va explicar el seu advocat, Jordi Pina, després de la declaració d'aquest dijous davant Llarena, en l'escrit es fa referència al fet que Sànchez ha acatat la Constitució després d'haver signat el document que així ho especifica necessari per assolir la condició de diputat al Parlament. A més, afegeix que "no seguirà cap decisió" que alteri el marc constitucional, en el cas que JxCat així ho proposés en la nova legislatura. "Aquesta última manifestació no s'ha de considerar oportunista: és la verbalització del seu sentir històric sobre la manera en què s'havia i s'ha de desenvolupar l'anhel independentista", remarca. Sol·licita quedar en llibertat, precisament, per poder demostrar el seu compromís amb tot el que va expressar en la seva declaració.

També fa referència al document 'Enfocats', en el qual es parla d'un comitè estratègic del Procés integrat, entre d'altres, per Jordi Sànchez. La defensa veu contradictori el seu protagonisme amb el fet que, segons l'agenda Moleskine de Josep Maria Jové, interceptada el 20 de setembre al seu domicili, només hagi participat en una de les reunions de les quals es parla en aquestes notes. Concretament, la del 7 de gener del 2015, dos dies abans que Artur Mas fes un pas al costat per assegurar una investidura i no forçar una repetició electoral. En l'escrit, el lletrat cataloga d'"entelèquia" el document 'Enfocats'.

El 20-S no hi va haver "intimidació"

Juntament amb l'escrit, la defensa aporta material audiovisual i articles de premsa per constatar que tant ell com Jordi Cuixart van reclamar que els Mossos d'Esquadra poguessin "fer la seva feina" davant la conselleria d'Economia el 20 de setembre, on s'estava produint un escorcoll per part de la Guàrdia Civil. Al·lega que el delicte de sedició requereix d'una certa dosi de violència, intimidació o hostilitat cap a l'autoritat judicial que, al seu parer, no va existir. Més aviat el contrari: considera que la concentració va ser "pacífica" i que no es va donar cap instrucció a les persones presents al carrer perquè impedissin les actuacions de la Guàrdia Civil.

Més enllà de defensar les seves actuacions el 20-S a la rambla de Catalunya, en l'escrit es denuncia que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona no tenia competències per ordenar els escorcolls. "Encara que aquesta defensa discrepa d'aquesta interpretació, el cert és que l'Audiència Nacional va interpretar que els delictes de sedició i rebel·lió formen part de les seves competències exclusives, una perspectiva que no consta que fins ara hagi estat desautoritzada pel Tribunal Suprem". Per tant, "quan el magistrat (...) va dictar la interlocutòria d'entrada i escorcoll de la conselleria d'Economia per possibles delictes, entre d'altres, de rebel·lió i sedició, ho va fer excedint-se en les seves competències", diu el text.

Per la seva banda, la defensa de Joaquim Forn també ha sol·licitat la llibertat del seu representat. Durant la declaració davant del jutge, el conseller ja va assegurar que no repetiria a l'executiu i va deixar clar, com Sànchez, que renunciaria a la seva acta de diputat si JxCat es desvia del que indicia el seu programa electoral. En l'escrit presentat aquest divendres, però, només es fa esment de la renúncia a tornar a ser conseller, però no a l'escó. La defensa de Forn nega el risc de reiteració delicitiva pel qual se'l va mantenir a la presó el 4 de desembre i fa èmfasi que en la seva etapa al departament d'Interior no va utilitzar els Mossos d'Esquadra en benefici del projecte independentista. "No existeixen indicis d'intoxicació ni desviament des del poder polític", subratllen els seus advocats. A més, remarquen que les decisions operatives policials tant el 20 de setembre com l'1 d'octubre es van prendre des de raons "estrictament policials vinculades als principis de proporcionalitat i menor lesivitat".

Juntament amb l'escrit, la defensa de Forn ha adjuntat un document en el qual treballadors de l'Ajuntament de Barcelona -d'on Forn va ser regidor durant més d'una dècada per CiU- expressen característiques personals de l'investigat, "allunyades" de les que se li atribueixen. La tònica general és el seu caràcter pacífic i dialogant i, en cap cas, violent.