"L'ANC ha de garantir que els partits compleixin els compromisos adquirits"
El nou president de l'Assemblea arriba amb el compromís de mantenir els consensos interns, no reobrir debats que considera superats com el de la llista única, eixamplar la majoria social i integrar al seu equip Liz Castro, la més votada per les bases i que aspirava a la presidència
CardonaJordi Sànchez Picanyol (Barcelona, 1964) és un home forjat en l’activisme social i polític. Portaveu de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes des del 1983 fins a la dissolució, 10 anys després, ahir va ser escollit per àmplia majoria nou president de l'ANC. Agafa el relleu a Carme Forcadell al capdavant de l'entitat que ha fet de catalitzador de l'ascens de l'independentisme en un moment determinant, a cinc mesos de les eleccions plebiscitàries del 27-S. La seva prioritat: eixamplar al màxim la majoria social independentista.
D'aquí al 27-S i després, vagi com vagi, no és fàcil el que li ve al damunt. Com se sent? Animat, content, espantat?
Il·lusionat. Sobretot perquè hi ha un equip amb moltes ganes de treballar. El dissabte passat vam viure les eleccions al secretariat amb uns socis actius i sobretot amb un projecte engrescador. Per tant, el repte és gran, sí. Però precisament la gent que ha fet el pas d'estar al secretariat ho fa amb ganes i il·lusió perquè estem convençuts que podem acabar garantint aquesta majoria que faci inajornable el procés cap a la sobirania a través de l'exercici democràtic del vot.
Com encara el que li ve?
No té per què ser un procés més difícil del que s'ha viscut en els últims cinc anys. Jo crec que el que era impensable i molt difícil era imaginar que avui seríem on som. Crec que en aquest moment el full de ruta és clar, el compromís dels partits és inequívoc. Tenim unes fites fixades perquè la ciutadania s'expressi democràticament a les urnes el 27-S i a partir d'aquesta majoria que l'Assemblea ha d'ajudar a construir, el Parlament, que és la institució a qui pertoca, ha de començar a fer el pas per construir aquest procés que porti a la independència. Sincerament, no és més difícil que en altres moments. Crec que la feina més difícil ja s'ha fet, el repte és gran i ara l'Assemblea ha de contribuir en el que pugui, i jo crec que pot molt, a sumar gent i enriquir aquest procés, que és el del país i no de l'Assemblea.
L'última setmana han aflorat tensions que feia temps que es coïen en l'anterior secretariat i que han esquitxat les converses que heu pogut mantenir l'última setmana. Es veu amb cor de comandar aquesta realitat?
Vaig mantenir un silenci sepulcral amb tot el que ha anat apareixent. Crec que hi ha hagut més de soroll mediàtic que de problema real. En la reunió d'aquest dissabte del nou secretariat el que ha succeït és el que en democràcia ha de succeir. La gent ha assumit la responsabilitat que per estatuts li pertoca, que és escollir els càrrecs orgànics, entre altres funcions, i es va votar. La sensació que hi ha hagut negociació, crec que és molt una construcció de relat mediàtic que no s'adiu amb el que ha succeït. Hi havia diverses persones que es postulaven, i això és una riquesa, perquè malament aniríem que només hi hagués una persona disposada a assumir cada càrrec. Perquè voldria dir que ningú vol comprometre's. A vegades sí que és veritat que el soroll mediàtic pot acabar afectant psicològicament els que ens hi sentim retratats. Però avui l'esperit de la gent era molt clar, transparent, s'ha actuat amb la responsabilitat que pertocava, s'han escollir els càrrecs orgànics i tothom a partir d'ara a treballar i amb bon rotllo.
Liz Castro va ser la més votada per les bases.
Efectivament, i és una dada important. Que ha de fer que tant ella com qualsevol persona de la llista que es va presentar a les eleccions al secretariat tingui ganes de continuar treballant, i l'espai està garantit. Una de les perversions mediàtiques que hi ha hagut és fer creure que el més votat havia de ser necessàriament el president, el segon havia de ser el vicepresident, el tercer el secretari. Això no només no està escrit sinó que no és així. S'ha hagut de passar aquest xarampió mediàtic. I el que tocava és el que democràticament ha passat, que és que els secretaris i secretàries escollits han fet l'elecció dels càrrecs orgànics. I tots contents perquè tots treballem pel mateix projecte.
Haurà de deixar el càrrec d'adjunt al Síndic de Greuges?
Dilluns comunicaré al Síndic l'elecció perquè procedeixi, d'acord amb la llei del síndic, a estudiar el cas.
El debat al voltant de la necessitat o no d'una llista unitària ha estat un dels elements que internament ha tensat més l'ANC. Vostè és partidari de reobrir-lo? O els acords auspiciats per l'ANC que giraven full no s'han de reobrir?
No és cosa de l'ANC reobrir cap debat. Entre altres coses perquè l'acord va costar molt, i hi és per mantenir-lo. En tot cas, si algú vol reobrir-lo, no és a l'ANC a qui li toca. Jo no alimentaré especulacions. Crec que el compromís és inequívoc, el document signat al gener marca unes fites determinades i el full de ruta de l'ANC també. Ens encarem a un 27-S en què per primera vegada tenim l'oportunitat d'expressar una majoria sobiranista i a partir d'aquí ens hem de posar a treballar. Els partits han de fer la seva feina i l'ANC hem de fer la nostra. L'ANC ha de garantir que els partits mantinguin els compromisos adquirits. Ara tenim eleccions municipals i hem de garantir que la majoria, per no dir la pràctica totalitat, dels municipis tinguin equips de govern sobiranistes, encarar-nos directament a la mobilització social a l'estiu per reforçar la Diada perquè torni a ser, com no pot ser d'altra manera, un èxit i la Meridiana estigui plena de gom a gom, amb el símbol del Parlament a tocar, i el 27-S amb una majoria de vots i escons que permetin enviar un senyal inequívoc al món de la voluntat democràtica d'aquest país.
Hi ha sectors que esperen que forci la reobertura del debat de la llista unitària. Se significarà si li posen al davant un manifest en aquest sentit signant-lo?
M'han vinculat amb ICV, amb el PSUC, se m'ha vinculat a operacions diverses... No. Ara ho puc explicar perquè això ja s'ha acabat. La Carme Forcadell i en Pere Pugès em van proposar que em presentés a les eleccions al secretariat i, si sortia, valorés presentar-me com a president. Això és el que he fet. Es va filtrar amb voluntat no de fer-me mal a mi, sinó per buscar notícies quan no n'hi havia, i posar-hi cares. Això ja és pàgina passada. El que és inequívoc és que jo, com a president de l'ANC, no faré res que el secretariat no consideri que toca fer. Perquè és un moviment que té una responsabilitat molt gran i la primera cosa que ha de fer el president d'aquest moviment és preservar el treball fixat per aquest moviment. Per tant, si algú especula amb què jo faré o deixaré de fer, jo faré o deixaré de fer el que faci l'ANC. Una altra cosa és que jo, en qualsevol debat, seré un més dins el secretariat donant les meves opinions. I entre tots construirem el consens com s'ha fet sempre a l'ANC per projectar-nos de cara al futur. Per tant, taxativament, jo no alimentaré ni formo part de cap operació.
Tem que aquests debats alimentin la fractura interna a l'ANC, com ja ha passat?
Honestament, no penso que sigui un tema de fractura interna o externa. En el moment polític en què estem, els debats que s'han de fer són els que tenen possibilitat d'incidir per sumar per a la majoria social. Fer debats per fer debats a mi m'agrada, perquè sóc politòleg, vinc de la universitat, sóc polemista, i m'agraden. Però els podem fer a la taula de cafè. A l'hora de fer acció cívica o política els que s'han de fer, a cinc mesos d'unes eleccions tan importants com les del 27-S, són per sumar i no per teoritzar o fer hipòtesis. A l'ANC no li pertoca. Que algú altre vol fer-ho? Endavant. Que els partits un dia ens truquen i diuen que allò que es va pactar al gener s'ha de rectificar? Ho estudiarem i prendrem les decisions com a assemblea. Però que ningú es pensi que l'ANC farà el que diuen els partits. L'ANC els exigirà que compleixin el compromís de portar el país a la majoria social per la sobirania. I a sumar tota la resta de formacions socials i polítiques que encara no són en el full de ruta. I n'hi ha moltes. Crec que aquest país té una majoria inequívoca a favor del dret a decidir i hem de veure com la recosim perquè aquest últim any i mig s'ha anat debilitant.
El 27-S serà un plebiscit o unes eleccions ordinàries?
Per a nosaltres el 27-S són unes eleccions que clarament posen al davant la voluntat d'expressar a les urnes el que el govern espanyol no ha deixat fer. Són unes eleccions que tenen clarament, i l'Assemblea farà que tinguin, una lectura plebiscitària inequívoca. Amb altres temes, segur. Però fonamentalment el que la gent ha de llegir dels resultats és que hi ha una majoria per la independència. Allò que Espanya no ens va deixar fer quan tocava, que era una consulta democràtica que s'hauria pogut fer amb voluntat política, s'haurà de fer amb aquests instruments que es poden considerar atípics, però que són l'únic que legalment tenim. I ho aprofitarem. Qui dóna voluntat plebiscitària és la ciutadania, no la legalitat. La tasca de l'ANC és fer que la ciutadania les faci plebiscitàries.
El caràcter inequívocament plebiscitari té a veure amb els programes?
Crec que té a veure amb la voluntat de la campanya que s'expressi. I que tothom sàpiga que es vota per crear aquesta majoria independentista. No hi haurà partit que eviti pronunciar-se sobre aquest tema. Serà impossible. Aquesta és la primera victòria. Serà la centralitat de la campanya. La resta seria entrar en discussions que ara no pertoca, sobre si una llista o 24, un eslògan o 10. Això és el que caldrà treballar i l'ANC farà tot el possible perquè la sensació de l'elector sigui que hi ha clarament una crida a participar en unes eleccions amb voluntat plebiscitària.
Si el 24-M no guanyen els sobiranistes a Barcelona, el procés en sortirà tocat?
No em pertoca especular. Crec que el que és cert és que Catalunya tindrà la immensa majoria d'ajuntaments independentistes. A Barcelona tenim una realitat de gran fragmentació, però això no vol dir que no permeti crear una majoria sobiranista o pel dret a decidir. No tinc cap dubte que a les pròximes eleccions el consistori de Barcelona serà inequívocament favorable al dret a decidir i a fer que els ciutadans exerceixin democràticament el dret a la creació d'un estat propi. No confonguem una majoria en el consistori amb una majoria de govern, que són dues coses diferents. Probablement la fragmentació farà difícil estabilitats en les majories de govern, però la majoria del consistori no tinc dubtes que estarà a favor del dret a decidir i a favor de la democràcia portada també en la decisió del futur polític i les relacions Catalunya-Espanya.
Com preveu eixamplar la majoria social per la independència?
En això hem de treballar. Hi ha una feina feta al voltant dels 10 eixos que està treballant l'ANC. Tenim molt clar que la independència no és un concepte eteri, buit. Hem de tenir capacitat d'explicar, i crec que hi hem de ser més insistents, que la independència és la solució a molts dels problemes que la gent pateix, no perquè sigui una clau màgica, sinó perquè vol dir que disposem d'uns recursos per poder fer unes polítiques que ara no es poden fer per garantir que hi hagi una millor qualitat de vida i dignificació dels barris i ciutats, perquè els serveis públics millorin... Crec que això és el que hem de tenir capacitat de relacionar directament amb el procés d'independència. Que hi hagi carreteres que després de no sé quants anys continuïn generant cada cap de setmana quilòmetres de cues perquè no hi ha les inversions necessàries de l'Estat hem d'explicar que té a veure també amb aquest debat que proposem. Aquesta és la tasca que ha d'acabar de relligar aquesta majoria expressada el 9-N i fer-la més esclatant. És de sentit comú, no de discursos ideològics. La independència no és una cosa etèria, sinó que afecta la vida de les persones, i aquesta és la tasca que l'Assemblea ja fa i que ha de fer molt més amb els actors socials com sindicats i altres agents.
Han apuntat a una direcció de l'ANC més horitzontal, amb més cares visibles.
És un compromís. Som un equip i crec que el lideratge tan potent i positiu de la Carme Forcadell ha fet una tasca molt important, però ara toca fer una altra cosa. No només hi estic disposat, sinó que n'estic convençut. El que caldrà és que hi hagi moltes cares. L'ANC és una realitat complexa i plural com la mateixa societat i això enriqueix, i això hem de treballar.
Reserva un paper preeminent per a Liz Castro?
I tant. No només perquè ha estat la més votada, sinó perquè és una persona capaç, competent, amb contactes i habilitats en el món de les relacions internacionals i a les xarxes socials, i per tant la Liz és una peça fonamental, i la resta de persones de l'ANC, el mateix. Cadascú ha de saber què pot aportar i hem de saber posar-ho en sintonia.
L'he de felicitar o plànyer?
Pregunti-ho a la família [riu]. No, no, feliciti'm. Estic content.