L’adeu de Jordi Sànchez obre el ball pel lideratge dins de Junts

AlcarràsJordi Sànchez deixarà de ser secretari general de Junts al juny. L'actual màxim càrrec executiu del partit ha decidit que no es presentarà a la reelecció en el congrés previst per a la primera quinzena de juny i obre pas a una nova etapa al partit que ara mateix no se sap quina dinàmica prendrà. El lideratge que surti escollit del conclave determinarà l'estratègia de JxCat, en debat constant des que es va formalitzar la formació l'any 2020. Està en joc quina pulsió s'acaba imposant, si la més pragmàtica, cada cop més desacomplexada al Govern –i que era compatible amb la visió de Sànchez i també amb Jordi Turull, amb opcions per ser secretari general–, o la dels sectors més durs de Junts, amb els lideratges concentrats a l'entorn de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, afectada pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes i que també aspira a tenir pes orgànic a dins de la formació.

Jordi Sànchez ha fet l'anunci en el consell nacional, que es feia aquest dissabte a Alcarràs (Segrià). Davant dels quadres del partit, concentrats al Centre Cultural Lo Casino, ha sorprès més d'un a la sala quan ha fet una crida a fer una única candidatura i ha anunciat que ell no es presentarà. "És el meu últim consell nacional com a secretari general. Tinc la decisió d’actuar amb coherència amb aquesta voluntat de sumar i contribuir. Estaré al costat tots aquells que vulguin treballar pel partit", ha afirmat. "No tinc pretensió de demanar una llista única i després dir: «Veniu tots darrere meu»", ha afegit irònicament. Així, ha reclamat "generositat" a tothom i que no hi hagi "soroll", a més de demanar que es deixin de banda els "personalismes" que donen "suposats minuts de glòria" i es treballi pel "projecte col·lectiu" de JxCat.

D'aquesta manera, Sànchez ha interpel·lat les diverses famílies de Junts que des del congrés fundacional de l'any 2020 pugnen pel lideratge. "El repte que tenim no és petit", ha afirmat, i ha apuntat que hi ha el "risc" que el congrés distregui la formació política de la tasca a fer de cara a les eleccions municipals, claus pel partit. "Podem fer un gran congrés i preparar eleccions municipals simultàniament per guanyar-les l'any 2023 –ha expressat–, necessitem lleialtat, confiança i responsabilitat". Ha dit que la feina està encarrilada: ha explicat que, després d'una feina "amb discreció" per part seva i del secretari d'organització, David Saldoni, pot "garantir" un "espai únic" de Junts als comicis locals, ja que ha teixit acords bilaterals amb alcaldes que es van quedar al Partit Demòcrata quan es va fundar el partit de Puigdemont. Ha posat d'exemple Reus, on l'alcalde del PDECat, Carles Pellicer, ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció, però ha assegurat una sola llista sota el nom de JuntsxReus.

Des de primera fila del consell nacional, ha escoltat les paraules de Jordi Sànchez l'exconseller i vicepresident del partit, Jordi Turull, que ha de decidir ara si es presenta a la secretaria general. Fins ara Turull ha negat en privat que ho vulgui fer, però la decisió d'aquest dissabte li obre pas: diversos dirigents del seu entorn l'animen a agafar el comandament de la formació. La decisió l'haurà de prendre aviat –ja que en uns quinze dies s'obrirà el període electoral– i cal veure si la seva candidatura, provinent de l'antiga CDC, genera consens en el si de Junts. "El pas de Jordi Sànchez ens obliga a treballar per la unitat, no hi ha res prefixat", reflexionava aquest dissabte un alt dirigent de la formació després de l'acte, entreveient també que ara mateix no hi ha res lligat.

En aquest sentit, serà clau el rol que també vulgui jugar la presidenta de la cambra, Laura Borràs, a qui la majoria de fonts consultades del partit atribueixen la voluntat de tenir-hi el màxim pes orgànic. Més que la secretaria general, pensen en la presidència de la formació que ara ocupa Carles Puigdemont. L'expresident a l'exili no participa en el dia a dia del partit –tampoc ho ha fet en aquest consell nacional– i ara ha de decidir si, com Sànchez, també fa un pas al costat i no es presenta a la reelecció. Ja fa temps, de fet, que la seva idea és centrar-se en el Consell per la República. En el cas que es retiri, s'assumeix que serà Laura Borràs qui farà el pas. Aquest dissabte un dels dirigents més propers ha fet un tuit premonitori sobre les intencions que pot tenir la presidenta del Parlament. Acompanyant el text amb una foto de Borràs, el diputat Francesc de Dalmases ha afirmat: "No estic gaire satisfet del relat ni dels fets del que portem de legislatura, però veig un punt d'inflexió que serà bo per a Junts i, sobretot, per al país".

Sànchez va agafar les regnes del partit en un moment convuls, amb reticències de pesos pesants del partit. Comptava amb la confiança de Puigdemont –van forjar una relació estreta durant la legislatura del referèndum del 2017–, però no de la resta dels presos polítics –Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn–, que provenien del PDECat. Va ser a última hora, de fet, després de valorar altres alternatives que tampoc generaven consens, que Sànchez i Turull van arribar a un acord per forjar l'actual direcció de Junts. "Turull i Sànchez no topen en el fons, sinó en les maneres de fer", explica una font que els coneix bé a tots dos, ja que el primer no entén les maneres "hermètiques" de fer del segon. Amb qui Sànchez sí que ha topat en el "fons" durant el seu mandat ha sigut amb l'entorn de Borràs, així com amb l'exportaveu i candidata a Barcelona, Elsa Artadi. Un dels punts d'inflexió va ser l'acord de Govern que Sànchez va signar personalment amb el president, Pere Aragonès, sense comptar amb la seva participació en la recta final de les converses. Artadi va renunciar a ser dins el Govern, entre altres coses, per aquest motiu, mentre que Borràs tampoc s'ha fet mai seu l'executiu malgrat ser la candidata de Junts el 14 de febrer.

Intervenció dura a porta tancada

Durant la seva última intervenció davant el consell nacional, Sànchez també s'ha referit a l'última polèmica sobre el pacte pel català, del qual Junts forma part amb ERC, el PSC i els comuns, tot i que se'n va desmarcar poques hores després de signar-lo arran de les crítiques de les entitats pro llengua i a les xarxes socials. Ha demanat treballar per mantenir el consens polític i encaixar-lo amb el social, agraint a republicans, socialistes i comuns que s'hagin avingut a donar-se temps per renegociar-lo de nou. En tot cas, a porta tancada, Sànchez ha estat més dur, també amb el rol de Junts. Segons fonts presents, ha lamentat que des de les xarxes socials s'acostumi a actuar al marge del partit –en la qüestió del català, alguns diputats van piular en contra del pacte– i que no es canalitzin les opinions a través dels mecanismes interns. A més d'alertar, també, després que l'expresident Quim Torra reclamés el desacatament de la sentència del 25% de castellà a les escoles, dels riscos de proclamar només retòricament la desobediència.

Amb el pas al costat de Sànchez –i a l'espera del que faci Puigdemont–, Junts per Catalunya clourà una etapa que culminarà a Catalunya del Nord amb la presència de tots els exiliats, també de l'expresident de la Generalitat.