Jordi Sànchez: “Ada Colau no defugirà que els ciutadans puguin decidir a les urnes”

BarcelonaJordi Sànchez va ser reelegit president de l’Assemblea Nacional Catalana dissabte passat després d’imposar-se al sector crític liderat per Liz Castro. Ara entoma un mandat de dos anys que coincidirà amb la culminació del procés independentista si el Govern compleix el seu full de ruta.

Quina etapa inicia ara l’ANC?

S’han guanyat unes institucions clarament compromeses amb la independència, ho tenim tot al nostre abast per culminar el procés amb la mateixa il·lusió.

Si ja hi ha una majoria absoluta independentista al Parlament, ¿l’ANC ha de fer un pas al costat?

No ha de fer un pas al costat, ha d’estar amb les institucions per acompanyar-les però també per pressionar-les. L’ANC ha de reforçar la majoria independentista i fer costat quan hi hagi imputacions a regidors o alcaldes que han defensat la declaració del 9-N, i també a l’expresident Mas i exmembres del Govern investigats per haver posat les urnes.

¿Els millors moments de l’ANC han quedat enrere?

Estem en uns moments diferents. És cert que cal recuperar un relat que torni a posar un horitzó d’il·lusió. L’ANC tornarà a tenir aquesta funció, el procés l’hem de tancar.

Quin és l’objectiu, ara?

El que tenim és un calendari però no hem de discutir si són 15, 16, 18 o 22 mesos, perquè això és fer-nos trampes. Hem de prendre consciència que tenim els instruments a l’abast per culminar el procés.

Quins?

Tenim la capacitat de convocar eleccions constituents i comptar vots; una altra possibilitat és fer el procés constituent i acabar amb la consulta de la futura Constitució que serveixi com a element plebiscitari per avançar cap a una declaració d’independència; i, d’altra banda, no podem oblidar el referèndum. Si l’Estat no accepta la consulta, tenim la capacitat de convocar un referèndum unilateral, vinculant i amb totes les seguretats. Aquest és un instrument que agafa força i que es manté present.

¿Quina diferència hi hauria amb la consulta del 9-N?

El 9-N va ser convocat i anunciat com una consulta dintre de la legalitat espanyola. I es va fer l’impossible perquè Madrid l’acceptés, fins i tot plantejar-ho com una enquesta. En això hem passat pàgina.

¿Com el fa vinculant si l’Estat no accepta la legalitat del referèndum?

S’ha d’actuar de manera sobirana i ferma. Tenim instruments d’estat i legislacions que ens permeten fer aquest recorregut. I ens hem de creure que tenim una ciutadania disposada a culminar el procés.

Els del no anirien a votar?

Si el Govern anuncia que és vinculant voldran influir en el resultat. Però el fet que no hi anessin no deslegitima la consulta. Hi ha moltes eleccions en societats europees en què la participació està per sota del 30%.

Entenc que parla del referèndum unilateral per constatar que hi ha una majoria independentista.

Els independentistes van obtenir el 48% dels vots i els contraris un 39% el 27-S. Hi ha un espai de més o menys un 10% dels electors que no han pres una decisió sobre la independència. Hi ha gent d’Unió, Catalunya Sí que es Pot o el PACMA que seria favorable a l’estat propi.

Què li diu d’això Ada Colau?

Que està absolutament compromesa amb el dret a decidir. I, per tant, no defugirà una invitació perquè els ciutadans s’expressin a les urnes sobre la independència.

¿Però per poder fer això els partits han de deixar d’interferir a l’ANC?

Això ho hem de viure amb naturalitat. L’ANC és qui ha tingut més capacitat de condicionar l’agenda política des del 2012 i és per això que els partits han volgut i volen també influir en les decisions de l’entitat.

¿Hi ha una batalla política entre CDC i ERC a dins l’ANC?

Des de l’ANC hem molestat ERC, la CUP i CDC. L’operació de Junts pel Sí va agradar més a uns que a uns altres, igual que l’exigència de govern d’unitat després del 27-S. Alhora, tampoc va agradar [a CDC] que es demanés generositat a Mas. Ara bé, no ho hem fet per molestar sinó que hem actuat d’acord amb el nostre full de ruta: eleccions plebiscitàries, majoria social, i govern per a la independència.

¿L’independentisme hauria d’anar unit el 26-J?

No. Aquest és un debat que ja hem fet i descartat a l’ANC. L’aposta plebiscitària era el 27-S, les eleccions espanyoles tenen una altra lògica.

¿El resultat dels comicis del 26-J pot desbloquejar la situació?

No espero que l’Estat doni recorregut al dret a decidir. Tard o d’hora hi haurà un referèndum, però hi serà perquè les institucions i la societat civil jugaran fort. Serà en aquest acte de desobediència, del referèndum, que l’Estat es veu obligat a asseure’s i negociar.

¿Li és indiferent si a Catalunya guanyi En Comú Podem o ERC?

No, els independentistes volem que guanyin partits independentistes, això és indiscutible. Però l’agenda del 26-J té altres variables més enllà de l’eix Catalunya-Espanya.