La desfilada de personalitats convergents i juntaires ha estat destacada. Començant pels ponents, Mas, Trias, Puig, De Gispert; i Oranich. També hi ha assistit el fill de la mà dreta de Pujol, Lluís Prenafeta, que no ha pogut venir per una malaltia. Entre el públic també hi havia el diputat al Parlament i exconseller Jaume Giró; el diputat al Congrés Eduard Pujol; el diputat i responsable municipal juntaire David Saldoni; el regidor manresà Ramon Bacardit o l'exconseller convergent Germà Gordó, investigat per corrupció. L'expresident ha vingut acompanyat del seu fill Oriol Pujol i també ha pogut sentir les lloances del president del Parlament, Josep Rull, a través d'un vídeo.
Jordi Pujol: "Ara es pot dir que no serem independents"
Pesos pesants convergents lloen l'expresident, a qui qualifiquen de "pare de la nació catalana moderna"
CastellterçolAra sí que toca homenatjar l'expresident Jordi Pujol. De fet, fa més de dos anys que el paradigma ha canviat i hi ha un in crescendo, reprenent la seva activitat pública plena ja d'aplaudiments. Ja sense l'ostracisme arran de la confessió de la deixa a l'estranger el 2014, és rebut per tota la classe política i lloat per bona part, fins i tot pel president Salvador Illa. Aquest divendres ha tingut una cita d'aplaudiments i d'orgull pujolista i convergent en una vila especial per a l'expresident, Castellterçol, poble natal d'un gran ideòleg nacionalista i referent seu, Enric Prat de la Riba. El centre del municipi, l'escenari per reivindicar la seva presidència i doctrina, l'ha rebut amb aplaudiments i amb pesos pesants convergents i de Junts, fins i tot amb la lloança pública del president del Parlament, Josep Rull –tot i que ell a través d'un vídeo en què l'ha qualificat de "pare de la nació catalana moderna". En aquest context, Pujol ha pogut llançar el seu missatge: "No serem independents".
Ho ha assegurat després de recordar les converses que mantenia quan era molt jove amb l'activista independentista Pere Figuera, amb qui topava perquè ell no creia que aconseguiríem la plena sobirania. "Escolta, Figuera, no serem independents", li deia. De fet, ha reiterat que fins "fa poc" que no es pot dir. "Ara sí que es pot dir més, perquè s'ha vist en l'últim temps que això de la independència és molt difícil", ha recalcat, recordant els esdeveniments posteriors al 2017 sense citar-los. Malgrat el dubte en un futur llunyà de l'alliberament nacional, s'ha centrat en destacar el seu gradualisme nacionalista: "Nosaltres podem aspirar a salvar-nos, però ho hem de fer a través de negociar amb Espanya", ha asseverat sobre el seu tarannà, que ha reivindicat com un "esperit" a continuar. Ara encara hi som i hem de seguir mantenint allò que fèiem, aquella política. [...] Ha de respondre a aquell esperit i mentalitat", ha etzibat, en la línia del que havia dit en una conversa recent amb l'ARA. És negociant com creu que s'ha de mantenir la identitat i la llengua, i ser capaços d'integrar la immigració amb mà estesa.
De fet, en l'acte sota el lema "Hi ha país", ha destacat els arguments que sempre ha donat per evitar aventures independentistes: "Espanya és un país molt poderós que té una de les tres llengües més importants del món", ha afirmat, afegint que fins i tot Francesc Macià "pot semblar la idea que era independentista, però ell sabia que no, sabia que podia aconseguir una autonomia".
L'essència dels pactistes
"El millor president que podia tenir Catalunya". Així l'ha definit l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, després de repassar "anys de molta obra de govern" i de dir que "ningú s'oblidarà" del que ha fet. Des del Majestic reivindicat per ella i l'exalcalde Xavier Trias fins a la batalla de la Transició que ha recordat l'exdiputada Magda Oranich i el desencís en la segona etapa de José María Aznar. "Pujol tenia una idea molt clara, creia en Catalunya com a nació i que només ens en sortiríem si la mentalitat del govern de Madrid canviava", ha afirmat Trias. Però ha acabat desencantat quan ha asseverat: "No hem aconseguit que l'Estat ens entengui", i ha lamentat les decisions per enfonsar fins i tot el president Pujol provocades per les clavegueres de l'Estat.
Al capdavall, no només hi havia "el pacte per intentar transformar i aconseguir", com ha apuntat l'exconseller Felip Puig, sinó també "la visió de país per reforçar l'autoestima i tirar endavant". "Gràcies a la seva immensa obra de país, aquest país pot mantenir la fe viva, que no està morta", ha rematat. Més ambiciós ha estat el vídeo de Rull, en què ha defensat 23 anys amb una "Generalitat brillant" i la visió de govern "projectar-la sense límits cap al futur". En canvi, un escrit de la mà dreta de Pujol, Lluís Prenafeta –condemnat pel cas Pretòria– ha anat en la línia de l'expresident: "Sap que Catalunya té les seves febleses i no pot fer determinades exigències".
En tot cas, Mas ha sostingut que "és un homenatge més que merescut" i que si s'ha pogut arribar al Procés, és perquè hi havia consciència nacional i una obra d'autogovern solvent que havia portat el país a les seves cotes més altes de llibertat. Per això, ha criticat l'argumentari de Quim Torra, sense citar-lo, ja que "hi ha hagut gent que ha arribat a dir que sense l'autonomia hauríem estat més ben preparats per arribar a la independència".
Caràcter i rialles
L'acte, que ha organitzat l'Associació d'Amics d'Enric Prat de la Riba, ha durat unes tres hores, però també ha permès a Pujol exhibir caràcter com ara després d'acomiadar-se i cantar l'himne nacional, quan ha tornat a parlar per aprofundir en el concepte de Convergència i lamentar-ne la desaparició. "Continuem un altre dia", ha conclòs.
Però han estat Trias i de Gispert els que han aixecat les rialles dels més de 200 assistents. "Amb la Núria hem tingut moltes aventures", ha dit davant la sorpresa del públic, tot i que després ha matisat que van ser diverses com la federació de CiU. De Gispert ha explicat que "al president les dones li agradaven i li queien bé, però les mirava una mica de reüll [al govern]" i Trias feia de "mitjancer". També ha dit que li deien "pujolista" dins d'Unió i ha destacat la col·laboració entre Junts i Demòcrates, "hereva de la Unió del 1931", en un acord segellat abans del congrés de Junts com una reunificació de l'esperit de CiU. Un esperit que volen que prevalgui.