Jordi Puigneró: “Fiar-ho tot a la taula de diàleg seria un suïcidi, cal tenir un pla B”

BarcelonaJordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) ha assumit la vicepresidència del Govern de manera inesperada. Encapçala la sensibilitat de JxCat a l’executiu.

Quin és l’objectiu d’aquesta legislatura, conseller?

— La reactivació econòmica i la resolució del conflicte polític.

Quina relació té amb Aragonès?

— És molt bona, ens entenem. Tenim clar quin és l’acord de legislatura i mirarem que es compleixi.

¿En termes d’autodeterminació, tenen els mateixos objectius?

— Esquerra vol la independència com Junts i potser la diferència en aquests moments és la manera d’arribar-hi.

¿Per a uns la taula de diàleg és tàctica i per als altres és estratègica?

— La taula de negociació forma part de l’acord, però sabem el poc interès que té normalment l’Estat de negociar amb Catalunya, més aviat són d’imposar. Hem fet un vot de confiança a una proposta que ha fet ERC però hem de començar a pensar com articularem en el conjunt de l’independentisme les accions següents posttaula.

Quines serien aquestes accions?

— Hem de consensuar com es fa aquest embat democràtic i pacífic.

¿És sincer aquest vot de confiança en la taula?

— El que més ens agradaria és poder arribar a un acord amb l’Estat, però cal tenir sempre un pla B perquè fiar-ho tot només al pla A seria un suïcidi. I veient ja de sortida com Pedro Sánchez ens deia que el referèndum nunca jamás... Potser volen dinamitar la taula...

¿Considera que aquesta afirmació és dinamitar la taula?

— La vicepresidenta del govern espanyol havia dit que s’hi podia anar a parlar de tot i nosaltres volem portar-hi les nostres propostes, i una d’elles és l’autodeterminació. Esperem que el govern espanyol posi les seves propostes damunt la taula i, per tant, que puguem entrar en una fase no només de diàleg, sinó també de negociació.

Si el govern espanyol fa una proposta que és una consulta però no sobre la independència, ¿quina ha de ser la posició de la Generalitat?

— La nostra posició és que ells puguin posar-hi les propostes que vulguin, però que no siguin propostes de Rodalies o sobre els Jocs Olímpics.

¿Què ha de ser per a vostè això de l’embat democràtic? Una DUI? Una nova consulta?

— Això ho determinarem quan ens asseguem. Ja n’hem fet, d’embats: l’1 d’Octubre va ser un embat democràtic. Aquesta via ja l’hem explorat, sabem quines són les conseqüències. Ells també, pel desprestigi que està patint el govern espanyol internacionalment amb les sentències i informes del Consell d’Europa.

Quin és el mandat de l’1 d’Octubre per a vostè?

— Va ser un mandat en què el poble de Catalunya va decidir que volia ser independent i, per tant, aquell dia ens vam autodeterminar. Però no vam ser capaços de desplegar la independència. És un mandat que és allà i que mentre no quedi anul·lat per un referèndum acordat o per qualsevol altra mesura, doncs és un mandat que tenen els governs de Catalunya posteriors.

¿Per a vostè no seria un acte concebut per forçar l’Estat a negociar?

— L’1 d’Octubre va ser una gran victòria de l’independentisme. I és evident que se’n poden fer les interpretacions que es vulguin des de la perspectiva que sempre es va buscar l’acord, fins a l’últim moment. I ara ens toca dur-ho a terme, i a alguns ens agradaria que fos demà però som molt conscients que a la política de vegades una cosa és el desig i l’altra el que pugui passar i, per tant, som conscients que demà no passarà, però volem que passi com abans millor i treballem perquè passi com abans millor.

No està d’acord amb la perspectiva que té, per exemple, Jordi Sànchez.

— Jordi Sànchez ja es va explicar. El procés cap a l’1-O va ser de negociació amb diferents fases i que va acabar amb un referèndum, que en definitiva és l’objectiu que perseguia l’independentisme.

S’esperava ser vicepresident?

— La veritat és que no. Sí que tenia esperances de poder repetir com a conseller. El que no m’esperava és que Elsa Artadi renunciés a la vicepresidència. No s’ho esperava ningú.

¿Vostè mateix creu que va ser sorprenent la seva negativa?

— A vegades hi ha elements personals. Ella també ha fet una aposta per Barcelona i, per tant, això era incompatible amb assumir la vicepresidència del Govern. Elsa Artadi és un dels valors i actius que té Junts i crec que Barcelona és una plaça molt important que ens agradaria poder recuperar.

Laura Borràs ha dit que no havia entrat al govern perquè no l’acabava de veure clara, l’estratègia.

— Laura Borràs és una excel·lent presidenta del Parlament i estic convençut que serà i continuarà sent un actiu importantíssim de Junts. De fet és la nostra candidata.

Quina opinió li mereixen els indults? N’està satisfet?

— No em pot saber greu que gent que era a la presó en pugui sortir. La pressió que ha fet l’exili és el que ha comportat finalment que Espanya no tingués més remei sinó alliberar-los. No vull pensar què hauria passat si tothom s’hagués quedat aquí i no hi hagués hagut combat des de l’exili.

Quina sortida esperen que tingui l’expresident Puigdemont a l’exili?

— Ell està en plena forma fent d’eurodiputat i denunciant a tot arreu on pot la repressió a l’Estat i treballant pel dret a l’autodeterminació. Un dels temes que posaré jo personalment a la taula de diàleg és que Espanya compleixi íntegrament el dictamen del Consell d’Europa.

¿I quines són les palanques per poder-ho fer complir?

— Bé, és evident que són recomanacions, però del Consell d’Europa en penja el Tribunal dels Drets Humans i en prendran bona nota. I si Espanya no pren mesures aquí aniran caient en cascada tota una sèrie de resolucions que l’única cosa que faran és situar Espanya cada cop més en una foto al costat de Turquia.

Però ja va dir el senyor Rubalcaba que estaven disposats a pagar el preu que calgués.

— Ells sabran què fan i espero que no s’hagin de trobar mai en la dicotomia de decidir entre si respecten els drets humans o si surten de la UE.

Si la UE l’any 2017 no va pressionar el govern espanyol, ¿creu que el podria condicionar ara?

— La Unió Europea és un club d’estats i es protegeixen entre si. Però també és un espai de reconeixement de drets. Per tant, si la Unió vol continuar sent aquest espai de democràcia la resposta que ha donat l’estat espanyol al conflicte polític no és l’adequada i s’ha de passar per models com poden ser els del Regne Unit o el Canadà. I en això treballem.

És conseller de Polítiques Digitals i Territori. Expliqui’ns.

— En aquests moments em toca liderar una conselleria que, per una banda, fusiona les infraestructures del segle XX amb les infraestructures del segle XXI. Algú em deia l’altre dia: “Escolti, vostè és el conseller de tot el que es mou, que són els trens, les carreteres, els ports, els aeroports i els bits per les xarxes i que permeten que avui doncs la connectivitat sigui també un instrument de coneixement i de socialització”.

¿Les empreses catalanes poden estar tranquil·les amb la cogestió dels fons europeus?

— Han d’estar més tranquil·les si ho fem nosaltres. Treballem perquè l’Estat entengui que som qui millor pot gestionar-los, perquè sabem com és el teixit econòmic de Catalunya.

¿I ha parlat amb els seus interlocutors dels ministeris sobre el tema?

— S’han fet unes primeres reunions multilaterals, però encara no sabem la concreció dels projectes. Catalunya n’ha presentat 27 clarament enfocats en el que ha de ser la nova economia del país i ens agradaria que aquesta carpeta catalana fos respectada en el repartiment dels fons.

¿Amb qui creu que aprovaran els pressupostos del 2022?

— El primer soci que hem de mirar és la CUP. Si aquest acord no fos possible, doncs és evident que haurem d’obrir-nos a altres possibilitats.

¿La legislatura, la preveu de dos anys o de quatre anys?

— M’agradaria que fos de quatre anys. No som partidaris d’aquest acord a què s’ha arribat entre ERC i la CUP, pel qual el president Aragonès se sotmetrà a una moció de confiança d’aquí dos anys. Es podria acabar la legislatura. I també hi ha un altre element, que és la taula de diàleg, que té una vigència de dos anys.

S’han d’apujar els impostos?

— La fiscalitat ha de ser sempre en la justa mesura, perquè es demostra sovint que apujar impostos no vol dir més recaptació i en canvi a vegades abaixar-los sí que incrementa la recaptació. L’objectiu és que tinguem uns serveis que es puguin finançar bé i que siguin eficaços.

Ideològicament, és a dir, deixant el tema nacional de banda, ¿per a Junts seria més fàcil entendre’s amb el PSC que amb la CUP?

— Depèn de quines coses. Som un partit que ha preferit abaixar impostos que apujar-los. El model del PSC no em faci dir quin és, però no crec que sigui el de Junts.

¿Tenen encara factures pendents els dos socis de Govern? Com la no investidura de Puigdemont.

— El passat és passat. Ells també deuen tenir qüestions amb nosaltres. És veritat que per a nosaltres en aquell moment hauríem demanat més valentia d’Esquerra.

I han girat full?

— A la vida sempre s’ha d’anar passant pantalles per intentar avançar. Però és cert que la legislatura passada quedarà com la prova que la repressió en alguns casos va funcionar.

¿La Generalitat ajudarà els represaliats pel Tribunal de Comptes?

— Estem estudiant amb els serveis jurídics les possibilitats. És un tribunal format per familiars i amics del PP, amb unes herències que en podríem dir franquistes.

L’aeroport del Prat, cal ampliar-lo?

— Ha de ser un aeroport intercontinental i és imprescindible que s’hi facin inversions, que a més també haurien de preveure una solució per a l’aeroport de Reus i el de Girona. Ho necessitem per a l’economia i ha de ser una solució respectuosa amb la lluita contra el canvi climàtic.