Jordi Puigneró: “Creixen els ciberatacs en acostar-se l’1-O”

BarcelonaJordi Puigneró ocupa la secretaria de Telecomunicacions del Govern, de la qual depèn la nova Agència de Ciberseguretat de Catalunya. A menys de 15 dies del referèndum, explica l’evolució dels ciberatacs.

Quines noves funcions assumeix l’Agència de Ciberseguretat que fins ara no tenia la fundació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat)?

La primera gran diferència és que la ciberseguretat passa a ser un servei públic, com pot ser la seguretat dels carrers, i que qui vetllarà per la ciberseguretat a Catalunya no serà, com fins ara, una fundació privada en la qual el Govern participa amb altres entitats i empreses, sinó una entitat de dret públic. La considerem una estructura d’estat.

S’hi destinaran més recursos?

Sí. Com a conseqüència de la creació de l’agència, hem passat d’un pressupost d’aproximadament 4 milions a un de 7 i escaig. L’altre gran canvi és que l’agència podrà analitzar i investigar ciberincidents. La facultat se li ha atribuït per llei. Això vol dir que davant d’un ciberatac podrem procedir a una investigació amb tots els ets i uts, cosa que no vam poder fer el 9-N.

Tal com ho va ser el 9-N, la ciberseguretat és una peça clau de cara a l’1-O. A menys de 15 dies han augmentat els ciberatacs?

Sí. De l’1 al 15 de setembre hi ha hagut un increment del 200% en els ciberatacs en comparació amb el 2016. És una xifra important. D’aquests ciberatacs, un 16% s’han convertit en ciberincidents respecte a l’any passat, cosa que vol dir que han afectat d’una manera o altra un sistema. A mesura que s’acosta el dia 1 d’octubre anem observant amb preocupació el creixement de ciberatacs i ciberincidents.

Són més sofisticats que els del 9-N?

De moment no, són atacs de baix perfil, però han crescut molt.

Segueixen un patró que pot conduir a atacs de més intensitat? Quines mesures s’estan prenent?

No puc donar més informació, ni d’això ni de les mesures que prenem.

N’hi ha hagut de destacats?

Sí, dos casos. Els dos dies després que el Govern enviés la carta als alcaldes en què s’especificava una adreça de correu per a la coordinació de cara als pròxims dies (coordinacio.local@gencat.cat), aquest correu va ser bombardejat amb spam, fet que va inutilitzar la bústia durant una estona.

I el segon incident?

Hi va haver un intent d’usurpació de la contrasenya del compte de Twitter del president de la Generalitat.

Se sap d’on venen, els atacs?

Ho estem investigant. Però és evident que, depenent de com evolucionin els fets, farem les denúncies pertinents. És obvi que existeixen hackers patriòtics arreu de l’Estat que utilitzen qualsevol situació per intentar fer mal als sistemes d’informació de la Generalitat.

Parla de hackers patriòtics. ¿Descarta que hi hagi el govern espanyol al darrere?

No podem descartar mai cap hipòtesi. Aquesta vegada, atès que ja tenim les facultats per fer-ho, mirarem que qui cometi aquest tipus d’accions no en surti indemne.

De cara al referèndum, ¿s’han pres mesures per augmentar la ciberseguretat?

Tinc una notificació del Tribunal Constitucional en relació amb això. No he de fer cap acció relativa al referèndum, no puc donar cap informació sobre què fem o farem. Però he de dir que la nostra obligació és actuar davant de qualsevol atac que es produeix en el si de la Generalitat, així com en altres xarxes a Catalunya. No actuarem ad hoc, els pròxims dies: actuem sempre, les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

Hi ha licitacions del Cesicat que s’han fet en les últimes setmanes destinades a la ciberseguretat.

Són la renovació de contractes per funcionar de manera ordinària.

En unes eleccions, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) gestiona les dades dels resultats. Ho farà, l’1-O?

Com diu el vicepresident, Oriol Junqueras, es farà com sempre.

¿Hi ha diferents canals previstos a l’hora de transmetre les dades electorals? Per les eleccions del 27-S es va habilitar la via telefònica.

Es farà tot el possible perquè la gent pugui votar amb garanties.