Jordi Pina: "El judici del Procés m'ha fet més bona persona"

BarcelonaEn un país normal, cap advocat escriuria un llibre sobre un cas que ha perdut de manera estrepitosa. Però la Catalunya que enceta la tercera dècada del segle està lluny de ser un país normal. Jordi Pina, l'advocat defensor de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, ha escrit a El judici de la meva vida (Columna) les seves vivències del procés judicial sobre els fets de l'octubre del 2017 amb un to íntim, no exempt de sentimentalitat, que subratlla, per sobre de tot, el component humà dels seus clients i com l'estreta relació que hi ha mantingut durant aquests dos últims anys l'ha acabat canviant a ell com a persona. "El judici crec que m'ha fet més bona persona", deia Pina al públic que omplia de gom a gom el saló noble de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, fins al punt que desenes de persones van haver de seguir l'acte des de la sala de columnes.

Entre aquest públic tan nombrós hi havia familiars dels presos, la resta d'advocats que van treballar en la causa i també figures que en un altre temps van tenir molt més protagonisme, com ara Santi Vidal, Núria de Gispert, Irene Rigau, Germà Gordó o Lluís Recoder. També hi havia el l'impulsor a l'ombra del llibre, Jaume Clotet, tal com van recordar l'editora i el mateix Pina. El tema de conversa als corrillos era les qualificacions dels presos, que s’esperen per dimecres.

El presentador, el periodista Quico Sallés, va destacar que el llibre era "àgil, vivaç, divertit i punyent", mentre que l'autor es treia importància dient que simplement havia explicat els dos últims anys de la seva vida. "Però quins anys!", devia pensar més d'un. I és que Pina no va amagar en cap moment que aquell judici, fent honor al títol del llibre, l'havia canviat fins al punt de fer-li replantejar el seu futur com a advocat. "He estat incapaç de mirar als ulls de la Clara [Sànchez] i explicar-li per què el seu pare era a la presó. I això per a un advocat és molt dur". El silenci que va crear aquesta frase a l'auditori es podia tallar amb un ganivet.

El llibre també recull moments més relaxats, com quan Josep Rull el fa afanyar en una reunió perquè és dijous i això vol dir que a Estremera podran sopar pollastre, o quan Jordi Turull li demana que no cridi perquè Quim Forn s'està adormint. "És meravellós poder estar amb gent que és capaç de gastar bromes i tenir sentit de l'humor en una situació duríssima", recordava Pina, que es va arribar a emocionar en algun moment.

Sobre el judici no es va voler allargar. "Penso que vam guanyar per golejada. I un judici no és just si la sentència és injusta", recalca adreçant-se al col·lega Xavier Melero, defensor de Quim Forn, que sens dubte és ja un dels no indepes més estimats per l'independentisme. "Estic content d'haver conegut aquestes persones, a ells i a les seves famílies, que mai han tingut una mala paraula per a un advocat que ha perdut. Els hi dedico el llibre a tots ells per ser com són, unes bellíssimes persones", va concloure Pina entre els aplaudiments desfermats del públic.