Jordi Pesarrodona, el candidat més votat del nou secretariat de l'ANC

És el millor posicionat per ser el nou president de l'entitat

3 min
L’activista i pallasso, Jordi Pesarrodona, en un acte recent.

BarcelonaJordi Pesarrodona ha estat el més votat en les eleccions al secretariat nacional de l'ANC i es perfila com el màxim favorit a rellevar Elisenda Paluzie en la presidència de l'entitat. Aquest dissabte s'han tancat les votacions que es van engegar dimarts passat atorgant-li la primera posició amb 2.306 vots, superant per poc a l'advocada Dolors Feliu (2.188) i a l'escriptor i exdiputat de la CUP Julià de Jòdar (1.997). Tots tres entraven en les travesses per dirigir l'ANC. Ara s'obrirà un període d'una setmana perquè els 77 nous secretaris nacionals triïn president.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El protagonista d'aquella imatge icònica lluint un nas de pallasso -la seva professió- al costat d'uns dels guàrdies civils que escorcollaven la seu de la Conselleria de Governació el 20 de setembre del 2017, és ara a un pas de presidir l'Assemblea. Exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada, va deixar el partit tan bon punt es va allunyar de la via unilateral, precisament la que consagra l'ANC en el seu full de ruta pels propers anys. Pesarrodona també forma part del Consell per la República, on ocupa una de les vicepresidències de l'assemblea de representants.

És també una de les persones represaliades per l'1-O. A finals del 2020, el jutjat penal 2 de Manresa el va condemnar per un delicte de desobediència a catorze mesos d'inhabilitació i una multa de 2.100 euros, tot i que ell va negar tenir res a veure amb l'organització del referèndum. Ja aleshores va denunciar una persecució judicial per la icònica foto del nas de pallasso.

Jordi Pesarrodona amb un nas vermell de pallasso al costat d'un guàrdia civil a la seu de Governació el passat 20 de desembre de 2017

A més de Pesarrodona, Feliu i De Jòdar, hi ha deu secretaris més escollits a l'urna nacional. Són l'economista Ada Ferrer (1.564), l'exdiputat amb ERC i Solidaritat, Uriel Bertran (1.562), a més de Bàrbara Roviró (1.488), Conxita Bosch (1.352), Núria Macià (1.299), Sílvia Julià (1.267), Marina Solís (1.180), Lluís Sobrevia (1.088), Anthoney Corey Sànchez (1.008) i Josep Piñol (944). En total, l'Assemblea ha renovat 77 secretaris nacionals: els 13 escollits pel bloc de representació nacional, 57 pel bloc territorial, 5 pel de representació sectorial i 2 pel de juvenil.

L'ANC no ha fet públic el percentatge de participació en els comicis interns. Ara fa dos anys, però, els candidats més votats van superar els 5.000 vots, més del doble dels que han aconseguit els que s'han situat en les primeres posicions. Aleshores va participar el 19,7% del cens.

Paluzie ho deixa després de quatre anys

L'encara presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, deixa el càrrec després d'haver completat els dos mandats que estatutàriament no es poden superar. Ella va ser la més votada en les eleccions del secretariat ara fa dos anys i també ara en fa quatre. Però obtenir més vots en la votació oberta a tots els socis no garanteix sempre esdevenir el president de l'ANC. Liz Castro va superar Jordi Sànchez les dues vegades que van competir en les eleccions al secretariat, però en totes dues ocasions Sànchez va rebre la confiança majoritària de la nova direcció.

El proper dijous es faran públics els resultats definitius un cop resoltes les possibles reclamacions que s'hi presentin i els nous secretaris nacionals es trobaran dissabte a Vilafranca del Penedès per escollir els quatre càrrecs orgànics de l'entitat: presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. Els 77 secretaris poden optar als càrrecs independentment dels vots que hagin obtingut en les eleccions.

stats