Prada de ConflentLa Universitat Catalana d'Estiu celebra la 53a edició a Prada de Conflent en un format híbrid —presencial i virtual— després que l'any passat s'hagués de fer per via telemàtica. L'historiador Jordi Casassas n'és el director.
Com valora l’edició d’aquest any?
Molt bé. Sembla que els actes i els cursos han tingut interès i han funcionat. És una edició pont entre el que va passar l’any passat, en què ho vam fer tot tancat, i la normalitat. Volem anar recuperant el nombre d’estudiants, que hem hagut de reduir per les restriccions, i tornar al Liceu Charles Renouvier, on disposàvem de molt més espai.
Va demanar a la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, si podia fer gestions perquè vinguessin més dirigents d’ERC.
A la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) sempre convidem a tothom, que ningú pensi ni per un moment que és la universitat de JxCat. Després un et diu que no pot perquè té un casament o perquè està de vacances, i tot s’entén, però hi ha hagut la coincidència d’una absència de gent d’Esquerra. Ens dol profundament que no vingui tothom.
¿L’UCE ha d’englobar tot l’espectre polític dels Països Catalans?
Tot, tot, tot, no. El president Maragall ha vingut moltes vegades, i el president Montilla també alguna, però quan es feia al Liceu Charles Renouvier, segons què es deia, hi havia xiulades i crits, i vosaltres [els periodistes] feu preguntes que busquen punta. Això és incòmode per a alguns polítics i fa que sortir de la frontera de l’independentisme sigui complicat.
¿I convidar l’entorn sobiranista, com els comuns?
És que no tenen cap interès a venir, em sembla. Tenen la Universitat Progressista, que està molt esmorteïda, precisament per replicar a l’UCE.
Per què de la CUP només ve Mireia Vehí?
No ho sé, no ho entenc. Potser l’UCE s’ha convertit en un espai més incòmode.
Per què Jordi Sànchez va declinar la invitació de l’UCE i ha vingut a fer un acte a Rià, que està al costat?
Francament, tampoc ho entenc. M'imagino que dins de l'entramat JxCat també hi ha les seves complicacions.
Creu que l’UCE en surt mal parada, de les batusses entre ERC i JxCat?
Abans érem un bon lloc per debatre, però ara corren en paral·lel, no es toquen i no discuteixen. Jo estic en el bàndol d’un cert desànim. Venim d’on venim, i històricament el catalanisme mai ha tornat enrere i sempre ha tirat endavant, tot i que s’entén l’estratègia que implanta Junqueras de dir: "Governem bé i la gent s’acostarà tard o d’hora". Tampoc és una bestiesa, però si això es fa a costa del company de viatge, és molt complicat.