Un dels arquitectes de la Hisenda pròpia: "Demanar un consorci amb l'Estat és demanar una utopia"
Els assessors del Govern en l'agència tributària avancen que la llei pretén facilitar la incorporació dels empleats de la hisenda estatal quan la Generalitat recapti i inspeccioni tots els impostos
BarcelonaLa Generalitat prepara la seva estructura tributària per assumir en un futur la capacitat de recaptació, gestió i inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya, però aquest trànsit no preveu com una de les seves estacions intermèdies la confecció d'un consorci tributari entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT), previst en l'Estatut del 2006. "La secretaria d'Hisenda actual no ha contemplat el consorci perquè no veu cap voluntat per l'altra part. Demanar el consorci és demanar una utopia", ha declarat aquest dimecres al Parlament Jordi Boixareu, director del programa per a l'aplicació i el desenvolupament dels tributs de Catalunya i un dels arquitectes de la Hisenda pròpia, que ha criticat la poca col·laboració del govern espanyol per desenvolupar les competències catalanes en recaptació i inspecció tributària durant una compareixença en comissió al Parlament, amb relació al projecte de llei d'ordenació dels cossos tributaris d'adscripció exclusiva a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC).
Així, Boixareu ha justificat l'increment i l'ordenació de la plantilla de l'ATC perquè "s'han creat nous tributs, s'ha restablert l'impost de patrimoni, i no tots són senzills de gestionar (com el d'estades turístiques), s'ha fixat l'objectiu de recuperar la recaptació executiva que ara fa l'Estat, així com la recaptació executiva de les diputacions i l'Ajuntament de Barcelona, i es prepara un ambiciós pla de lluita contra el frau", i al mateix temps es prepara per a l'assumpció de "la recaptació, gestió i inspecció dels tributs suportats a Catalunya ara en mans de l'Estat". "La recaptació executiva, si l'assumíssim en la seva totalitat amb els deutes actuals, determinaria la incorporació de 117 persones", ha revelat, tot i que ha concretat que aquesta quantitat no es fitxarà aquest any ni el 2016, ja que una part de la feina es derivarà a les diputacions, i en el cas dels deutors sense propietats embargables a Catalunya, seguirà executant la funció l'Estat. Així, ha assegurat que "l'ATC es dimensionarà en funció de l'assumpció de competències" i que la recuperació de la gestió dels tributs propis i cedits al territori que ara s'ha delegat als registradors de la propietat s'abordarà "quan s'esgoti el conveni firmat recentment".
Al seu torn, el director del programa per a la definició d'un nou model d'administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias, ha defensat que la llei d'ordenació dels cossos de l'ATC pretén "reproduir i millorar a escala catalana l'organització de l'AEAT, que s'ha considerat un exemple de bones pràctiques", ja que "ha de facilitar l'acollida d'aquells treballadors de l'AEAT a Catalunya a partir del moment en què la Generalitat esdevingui l'òrgan final de l'administració fiscal catalana". "El personal de l'AEAT reuneix sobradament les capacitats per realitzar les atribucions que li pertocarien a l'ATC", ha assegurat, i ha afegit que la seva incorporació prestigiaria la Hisenda pròpia.
En tot cas, el president parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha qüestionat si, com l'AEAT, l'ATC es dedicarà a perseguir més les rendes dels empleats que els comptes de les grans fortunes i empreses, "que concentren el 70% del frau fiscal". "El funcionari orientarà la seva funció segons qui el mani, l'important és fixar bé els objectius", ha replicat Iglesias, i ha donat a entendre que això dependrà de la voluntat política del govern. L'assessor de l'executiu sobre la Hisenda pròpia ha subratllat igualment que, a diferència de l'AEAT, la llei catalana diferencia entre els cossos tributaris tècnic i d'inspectors, però també les seves competències, i fixa "un marc clar".