Jordi Ballart: "El PSC ja no representa la pluralitat, ha assumit les posicions centralistes del PP"
Entrevista a l'exalcalde de Terrassa una setmana després de deixar el partit i el càrrec
BarcelonaJordi Ballart (Terrassa, 1980) va estripar el carnet del PSC i va deixar l'alcaldia de la seva ciutat la setmana passada, després de cinc anys al càrrec. Va prendre la decisió per "coherència" davant del "gir a la dreta" dels socialistes i l'aval de la direcció de Miquel Iceta a la repressió de l'Estat a Catalunya.
El PSC va avalar el 155 però no va deixar el partit fins dies després. Per què va esperar?
Era una decisió molt transcendental. Vaig fer un procés de reflexió i en algun moment vaig pensar a deixar la militància i mantenir-me a l'alcaldia, però vaig decidir ser conseqüent. També va ser determinant la reflexió amb la meva parella, que ha patit molt l'estratègia d'assetjament que vaig rebre arran de la municipalització de l'aigua.
La dimissió va coincidir amb l'empresonament de part del Govern…
No hi té res a veure. La decisió ja estava presa, i si no hagués arribat el 155 en algun moment hauria deixat el PSC i l'alcaldia abans del 2019.
El PSC va qualificar aquella decisió judicial de desproporcionada.
Crec que es van quedar curts. Que persones que pacíficament han defensat les seves conviccions, idees i anhels siguin a la presó no entra al cap de persones demòcrates. Algunes reaccions que ha tingut el PSC a les situacions que estem vivint també m'han empès a marxar. Hi havia una estratègia claríssima d'anar de bracet del PP i Cs.
Parla d'un gir a la dreta del PSC. Quan el comença a detectar?
Amb el tema de la municipalització de l'aigua. Quan veig la reacció de persones influents i de la cúpula del partit, així com la seva connivència amb els poders econòmics, m'adono que el PSC ha perdut la essa. No és un partit socialista perquè defensa interessos econòmics ocults.
Ho pot especificar?
No diré noms, però hi ha hagut extorsions personals a casa meva, amenaces, xantatges de lobis, de persones del PSC i de mitjans propers al partit. Hi ha hagut coses molt fortes. Van venir al despatx una sèrie de persones vinculades a poders econòmics i m'ho van dir molt clar: "Si continues amb la idea de municipalitzar l'aigua, farem tot el possible per fer-te caure. Nosaltres tenim més mitjans, més influència, més agenda que tu. Per tant, o pares, o anem a la guerra contra tu". Em vaig posar en contacte amb els comandaments dels Mossos d'Esquadra, vaig fer tot el que em van dir, i tenen un informe. Espero que algun dia la justícia posi tothom al seu lloc.
Aquests poders han acabat guanyat, amb la seva dimissió?
No. Al mes de setembre el ple va aprovar el model de gestió directa de l'aigua i això és el més important.
No fa gaire deia que el PSC també havia perdut la ce.
Ja no és aquell partit que representava la pluralitat del país. Se n'ha anat clarament cap a les posicions més centralistes del PP i en els últims temps hi hagut massa obsessió de mirar a Ciutadans. La por de perdre vots també l'ha portat a perdre la centralitat política del catalanisme.
Com valora l'aliança amb Units per Avançar –formació hereva d'Unió– de cara al 21-D?
Que hi hagi aliances amb el catalanisme em sembla bé, però els partits han de ser coherents. El PSC és un partit d'esquerres, teòricament, i això passa perquè no hi hagi persones de dretes a la candidatura. I menys d'aquells que van votar contra el matrimoni homosexual.
Quin rol haurien d'haver jugat PSC i PSOE en aquests anys de Procés?
M'hauria agradat que no haguessin baixat mai del carro del referèndum legal i acordat.
Sobre la independència?
Defenso un referèndum a tot Espanya sobre la reforma constitucional en sentit federal, però a Catalunya també s'hi podria incloure l'opció de la independència.
Va donar suport a Pedro Sánchez. Com valora la seva segona etapa al capdavant del PSOE?
Ell va parlar de modificar l'article 2 de la Constitució per fer possible un estat plurinacional, va prometre que demanaria la dimissió de Mariano Rajoy, va dir que s'havia de mirar més cap a l'esquerra, cap a Podem, i no cap a Cs, i va dir una cosa molt important, que les decisions importants les prendria la militància. Vaig apostar fortament per ell i cap d'aquestes quatre coses les ha fet en sis mesos. Hi ha decepció.
Després de veure el suport del PSOE al PP, molts catalans no veuen alternativa a la independència. Què passarà si el 21-D torna a donar la majoria a les forces independentistes?
Això donarà força a negociar un referèndum legal i acordat. Si no què faran? Tornaran a declarar la independència? Estarem igual.
Què en pensa del fet que part del Govern estigui a Brussel·les per denunciar la repressió?
És una altra pàgina del guió del Procés, on hi ha molta escenificació. A vegades penso que hi ha poques ganes d'aconseguir l'objectiu. Ho vaig pensar amb l'1-O.
Vostè va pactar amb el Govern per facilitar el vot a Terrassa.
Vaig fer una reunió amb dos consellers el 5 de setembre i no tenien gaire clar com ho volien fer. Vaig veure que no hi havia interès d'obrir determinats equipaments de la Generalitat. Els vaig proposar 97 espais de la seva titularitat. Si s'haguessin obert tots, s'hauria votat en millors condicions.
Al PSC li han retret que en facilités per al referèndum?
He rebut més pressions amb temes vinculats a la essa que no pas a temes com l'1-O. Segurament pensaven que ho feia per mantenir la governabilitat amb el PDECat, tot i que ho vaig fer perquè m'ho creia.
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, o el de Granollers, Josep Mayoral, també s'oposaven al 155 i no han deixat ni el PSC ni el càrrec.
Hem parlat molt d'aquest tema i respecto la seva decisió. Mayoral va ser un dels pares del partit, puc entendre que prefereixi ser un dirigent crític que marxar. De Núria Parlon n'espero que més endavant sigui valenta i faci el pas per liderar el partit i canviar-lo.
No tothom ha tingut comprensió amb vostè: Pere Navarro el va acusar a Twitter de traïdor.
Darrere aquell tuit hi ha la visió que els alcaldes només han de governar per als seus amics, que hi ha adversaris i no pas ciutadans. Expressa un concepte de partits i polítics que fa molt mal a la democràcia. Al mateix temps m'agradaria dir, però, que a les bases del PSC els dec molt. Els dec haver arribat fins aquí. Els dec la confiança i un profund agraïment. Els militants de base són socialistes en majúscules, gent treballadora i honesta.
Amb la seva dimissió, i la dels cinc regidors que l'han seguit, com queda la situació a l'Ajuntament de Terrassa?
És complicada, però s'han de posar en marxa els mecanismes de la democràcia local i els partits a l'hora de rellevar persones. Crec que Alfredo Vega [PSC] ha de ser ara l'alcalde. Té experiència, és regidor de l'aigua i no té ambició d'ocupar l'alcaldia el 2019. Això últim pot anar bé per rebaixar la tensió. Crec, a més, que a 18 mesos de les eleccions seria un suïcidi polític i no seria bo per a la ciutat fer un acord entre quatre partits polítics.
Per què va decidir trencar el pacte amb el PDECat poc abans de dimitir?
El pacte no el trenco jo. El pacte el trenca el PDECat molts dies abans. Van fer una nota de premsa anunciant-ho un dilluns i volien portar-ho a votació en una assemblea el dijous següent. Uns dies abans vaig rebre un 'whatsapp' d'un dirigent nacional del PDECat que em deia: "Ja no he pogut fer més per mantenir el pacte, fins aquí hem arribat". El pacte ells tenien decidit que el trencaven. No vam voler la humiliació durant la setmana i vam decidir escenificar nosaltres el trencament.
Ara ja ha trencat amb tot, però vol seguir treballant per Terrassa. Què té pensat?
Ara mateix descansar molt i reflexionar. A partit d'aquí, treballar i definir un projecte per a la ciutat, ja sigui des de la política o des de fora. No descarto res.
Tampoc sumar-se a un altre partit?
He rebut dues ofertes per anar a llistes del 21-D en posicions de sortida i he dit que no. No em veuran en cap dels partits que existeixen actualment.
I crear-ne un de nou?
No crec en els partits polítics, estic molt desenganyat de la manera de fer, les estructures jeràrquiques… Crec en projectes puntuals, moviments, xarxes a prop de la gent.