ERC calcula que l'estat català hauria d'assumir entre 29.000 i 85.000 milions de deute espanyol

BarcelonaLa fundació Josep Irla -vinculada a ERC- posa sobre la taula un nou mètode per calcular la part del deute estatal que hauria d'assumir Catalunya en cas d'independitzar-se. Es basa en una de les propostes que es van plantejar durant els referèndums del Quebec i permetria estalviar força recursos a les arques catalanes, malgrat que els impulsors de l'informe presentat aquest dimecres –els economistes Jordi Angusto i Gemma Pons i l'enginyer i assessor del Govern Marcel Coderch– ja preveuen que no serà fàcil que el govern espanyol o els creditors internacionals l'acceptin. És, però, una possibilitat a plantejar, segons els seus ideòlegs, per evitar que la negociació comenci per la franja alta favorable a l'Estat.

Fins ara, economistes com Elisenda Paluzie o Núria Bosch havien plantejat com a opcions que Catalunya assumís directament tots els actius estatals sobre territori català i adoptés un percentatge del deute estatal equivalent a la despesa de l'Estat a Catalunya (l'11,1%, cosa que obligaria a assumir 95.000 milions), a la despesa de l'Estat i de la seguretat social a Catalunya (el 14%, cosa que duria a un deute de 120.000 milions), a la població de Catalunya respecte el total (el 16%, obligant a assumir 137.000 milions), al PIB (el 18,8%, elevant el cost a 160.000 milions) o a la part del deute que s'assumeix a l'actualitat (19,5%, ascendint en aquest cas a 167.047 milions).

Pagar pels actius que Catalunya vol quedar-se

En canvi, el model de la fundació d'ERC proposa que Catalunya pagui com a mínim en funció del nombre d'actius materials de l'Estat situats en territori català sobre el total d'actius de l'Estat, els quals en són el 3,4%. Per tant, el deute a assumir seria de 20.000 milions –una quantitat molt baixa, atès que el dèficit fiscal anual de la Generalitat ronda els 16.000 milions–. A partir d'aquí, Catalunya i Espanya haurien de negociar si també es traspassen els actius immaterials en territori català, bàsicament en referència a les empreses públiques. Així, Catalunya hauria de decidir si també vol assumir Adif, Renfe o AENA, per exemple, o liberalitzar el sector fent entrar empreses privades o crear noves empreses públiques o ampliar-ne de pròpies –com els Ferrocarrils de la Generalitat– per oferir el servei. En cas de demanar el traspàs, a més, caldria negociar si es pagaria a un preu proporcional al deute espanyol –com els actius materials– o al preu al que les empreses privades estan pagant ara les participacions, per exemple, a AENA, més baix. En el cas que Catalunya es quedés totes les empreses privades que operen en territori català al preu proporcional al deute, hauria d'assumir en total 85.000 milions, una xifra igualment inferior a totes les altres posades sobre la taula fins ara.

Tanmateix, aquestes xifres són per ara provisionals. Per una banda, perquè la territorialització dels actius no és senzilla, ja sigui perquè no és transparent per part del l'Estat –no ofereix dades sobre la localització del seu patrimoni nacional, escàs a Catalunya– o perquè caldria buscar fórmules per distribuir el cost de l'acció exterior i l'exèrcit. Per l'altra banda, perquè aquestes quantitats es refereixen al 2013, l'últim any amb dades desagregades suficients per fer el repartiment. Llavors, el deute de l'administració central de l'Estat ascendia a 854.459 milions, mentre que el 2014 ja havia crescut fins als 895.852 milions. La quantitat que hauria d'assumir Catalunya, per tant, també creix proporcionalment any rere any. "Cada dia és més car, és un negoci progressivament pitjor", assenyala Jordi Angusto.

L'Estat està tècnicament en fallida

L'informe presentat, a més, també posa de manifest que, segons les dades extretes, "l'Estat està tècnicament en fallida", ja que el 2013 el seu deute era 269.692 milions superior al seu patrimoni. Encara que s'ho vengués tot, no podria fer front a les obligacions creditícies. Un forat que s'agreuja any rere any i que només s'aguanta per la política fiscal del Banc Central Europeu d'interès 0 en els préstecs, la qual pot variar quan li convingui al conjunt de la UE i no només a l'estat espanyol, segons els autors de l'informe. Per això, l'assumpció dels actius estatals per part de Catalunya ara costarien més que el seu cost real si es traspassessin en proporció al deute que assumeixi, com plantegen tots els mètodes.

Sigui com sigui, el mètode de la fundació Josep Irla és el més favorable, entre altres aspectes, per la poca quantitat d'edificis de l'Estat a Catalunya: només el 2,66% del total i representen l'1% dels metres quadrats totals. "Aquestes xifres els semblaran inacceptables als negociadors espanyols i als creditors internacionals", reconeix Jordi Angusto, qui ja preveu mediadors a l'hora de buscar la xifra exacta a assumir. En tot cas, el president de la fundació d'ERC, l'exconseller Josep Huguet, creu que la independència serà l'única manera que l'estat espanyol es refundi i sigui viable per ell mateix, malgrat que deixi de beneficiar-se l'actual dèficit fiscal català: "Sense la sotragada de la independència de Catalunya, l'Estat no es pot reformular i tothom se seguirà empobrint, excepte una minoria oligàrquica".