Jon Iñarritu: “Els aldarulls poden ser un error estratègic”

BarcelonaJon Iñarritu (Leioa, 1979) torna a ser candidat d’EH Bildu el 10-N. Les seves intervencions, primer al Senat i ara al Congrés de Diputats, fa temps que no passen inadvertides. Sempre interessat pel que passa a Catalunya, avisa dels riscos que l’Estat apliqui a l’independentisme “la plantilla basca”.

¿Li sortirà bé a Sánchez la repetició electoral?

No feia falta ser un gran estadista per veure que a la tardor la situació no seria favorable. Els socialistes creien que l’exhumació de Franco donaria vots, però a mi em costa de veure. El PSOE s’ha disparat un tret al peu perquè no crec que en surti millor del que estava el 28-A.

En un pas més per aplicar la plantilla basca a tot el que està passant a Catalunya, ja es parla de kale borroka. Entén els aldarulls?

Puc entendre que en un context de protesta hi puguin haver incidents. Ara bé, els aldarulls poden ser un error estratègic. Produeixen un cercle d’acció-reacció que al País Basc coneixem molt bé i que fa que el debat sigui sobre la violència i les seves conseqüències -desproporció policial, ferits, detencions, empresonaments...- i no sobre el fet que hi ha un problema polític i unes sentències injustes. L’Estat està contínuament intentant passar d’un problema polític a un problema d’ordre públic perquè hi està més còmode.

¿Portar el debat a aquest terreny permet a l’Estat prendre mesures excepcionals?

El que ha passat amb el Tsunami, amb l’Audiència Nacional acusant de terrorisme un moviment ciutadà que ha fet accions pacífiques i que crida a la no-volència, i intentant relacionar-lo amb les imatges d’aldarulls són un relat fake que ens deixa veure quina pot ser l’estratègia de l’Estat. I no és només una banalització del que suposa el terrorisme, sinó que demostra que el que li fa veritable pànic a l’Estat és una mobilització pacífica, no-violenta, amb capacitat de reacció i mobilització i sostinguda en el temps.

¿És plausible pensar que hi haurà més detencions?

A Euskal Herria vam veure com per desordres públics menys importants s’acusava persones de terrorisme. Quan a l’Estat li interessava, es produïen ràtzies policials per detenir molts joves acusant-los de pertànyer a ETA, quan en molts casos pertanyien a organitzacions que no hi tenien res a veure.

¿Li està dient a l’independentisme que sigui conscient que l’Estat pot aplicar una mena d’estat d’excepció encobert?

Sí, crec que és obvi. Ho vam veure fa un any amb el cas de la Tamara i l’Adrià. Ho hem vist amb unes detencions fa un mes dels CDR i aquesta setmana veiem que hi ha 30 joves catalans que són a la presó. Jo crec que l’Estat sí que utilitzarà aquesta plantilla basca perquè s’hi troba a gust.

Hi ha joves que li diran que a les bones no s’ha aconseguit res.

Entenc la frustració i puc entendre que hi hagi gent que cregui que per mitjà d’aquests desordres cridarà l’atenció. Jo tinc la sensació que per a l’Estat és la millor excusa, el millor argument i la millor imatge, no només per no fer cap pas sinó per intentar criminalitzar tot el que és un moviment pacífic i no-violent.

¿La recepta seria paciència i continuar amb la revolució dels somriures encara que ara costi?

Des del meu punt de vista, sí. Lamentablement, la política i la història va molt més lenta del que dura la nostra vida, però amb paciència i fent les coses bé, a la catalana, amb sentit comú, jo estic convençut que arribarà el moment que aquesta societat, per molta repressió que hi hagi, acabarà decidint el seu futur institucional a les urnes. Veient la força que té el moviment independentista, crec que l’Estat no té res més a fer que finalment seure a una taula i buscar una sortida.

¿El menys dolent per a l’independentisme seria un govern de Sánchez i Iglesias?

Hem conegut els governs de la dreta espanyola, que no només no estan disposats a solucionar sinó que estan disposats a enfangar. Parlem d’il·legalitzacions, parlem del “Tot és ETA” en la màxima dimensió, de tancament de mitjans de comunicació. El PP és molt pitjor. Arnaldo Otegi sol repetir que a ell sempre l’han empresonat governs socialistes, però també és cert que amb els governs socialistes sempre hi ha hagut una capacitat d’interlocució.

¿Entendria que ERC ajudés d’alguna manera a la investidura de Pedro Sánchez?

Nosaltres vam fer aquest mateix càlcul, no perquè creguem que el senyor Sánchez sigui un superestadista ni algú que ens doni confiança, i tampoc creiem que sigui sincer, però veiem que les alternatives que hi ha, representades pel PP, Cs i Vox, són molt pitjors. Davant el problema territorial espanyol, el que caldria és coordinar agendes entre Euskal Herria i Catalunya.

¿L’Estat ha fet càlculs sobre els presos polítics?

Jo he sentit, de boca de ministres, que les condemnes serien “suaus”. Calculaven penes de quatre a sis anys i han estat del doble. Però diran que han estat ponderades i que no tenen a veure amb la qualificació inicial de rebel·lió. Em recorda el cas dels nois d’Altsasu, a qui acusen de terrorisme per una baralla de bar amb uns guàrdies civils que eren allà bevent copes, i finalment van ser condemnats a penes de 8 a 12 anys per atemptat contra l’autoritat en el grau més alt. Al final gairebé semblava que haguessin d’estar contents i tot. La mateixa recepta s’ha aplicat amb les penes dels presos polítics catalans, que n’hi ha que van dient que han sigut suaus.